diumenge, 5 de març de 2017

Curt 605. 20 anys.

Reconeixes les fisonomies decorades de canes més o menys escadusseres, les veus són ecos d'un passat que creies que ja no t'esgarrepava, i t'has trobat muda, com quan tenies tretze anys.
El silenci, però, amic fidel, ha sigut regal.  Els has escoltat, els has redescobert, has compartit el riure fent-lo teu, has reviscut passat i present, has assaborit la bogeria, has sentit la força, la vitalitat, fins i tot, la fragilitat. Els has mirat als ulls, oceans immensos de vida, i hi has vist bells (des)coneguts. I, precisament en aquell instant, has comprès què feies allà. Cercaves pau.
I l'hi has trobada.

dilluns, 13 de febrer de 2017

Poema. Sigues.

Sigues terra,
arrel guaridora.

Sigues vent,
xiuxiueig esbullador.

Sigues foc,
abraçada abrusadora.

Sigues aigua,
límit sadollant.

Sigues fusta,
saba mineral.

Sigues cristall,
pilar sincer.

Sigues ésser,
interrogant vivent.

dimarts, 17 de gener de 2017

Curt Poema 604.

Obrir porticons
Finestres
Finestrelles
Finestrons

Notar l'aire al cor
La brisa a l'ànima

La carícia

Sentir-te
Fluir
Esperança
Certesa
desig

Caminar a batec intens

Vibrar l'harmonia
Dels ulls
Dels llavis
De les passes

Deixar-te fer

Donar-te lliure
Al món
A la vida
A mi
A tu

diumenge, 15 de gener de 2017

Curt Poema 603.

Ales?! Tinc ales!

Rodones
Fibroses
Nerviudes
Brillants
Transparents

Ales!

Precioses, dolces i meves...!

Enllà,
volar,
amunt!
Lluny...
Sí!
Lluny d'aquí,
Lluny d'aquesta
. . . . . . . . . . . . . . .  merda

d'aquest femer...

Sóc mosca, i tant!
Mosca!

I tinc ales!

divendres, 13 de gener de 2017

Curt Poema 602.

I
amb absurda
melangia
va sentir que
havia fet
passat
del present

...

O
era
a la inversa...?!

...

Sabia,
però,
com l'havia
notat
engrapant-li
la pell
i l'ànim!
... arrossegant-la
enllà... ,
cap a l'avern.

dimecres, 28 de desembre de 2016

Curt Poema 601. Vull.

Tinc passat,
arrels,
fantasmes,
si
els déus
me'l regalen,
tindré futur,
ales,
esperances.
Però ara
tan sols vull present,
minuts lents
i pesats,
i segons eterns
i perfectes
per assaborir-los
com malvasia,
per sentir-ne
el bategar al pit,
i saber
que sóc.

divendres, 16 de desembre de 2016

Curt 600. Silenci.

"L'he trobat a faltar el teu somriure acariciant-me el rostre. L'he enyorat a cor obert, a llàgrima furtiva. Me n'ha mancat cada instant etern, com encanteri inesperat, com insospitada veritat", però ni li ho has dit.