dissabte, 22 de setembre de 2012

Escena 21/09: Ombres


L'espectacle tot just comença:

Un personatge incert és dibuixa a l'escena...
Boires d'arreu l'abracen i l'encerclen...
La figura, rígida, amb respirar altiu, prem els punys amb tanta intensitat que un fil de sang brolla de la mà esquerra...
Però, no gemega, cap ínfim gest de dolor li traspua dels porus...
 
De sobte, apareixen ombres dansant entre la boira.
Se li apropen,
acariciant-li el rostre,
tastant-li l'aroma dels cabells,
abraçant-lo,
besant-lo,
estrenyent-lo amb força...


La figura sembla impassible...
Però amb els punys, encara resta, esquinçant-se la carn...


El silenci tensiona l'escenari... el cos... les ombres...
Aquestes avancen, a cada volta, amb amb moviments més rígids, més encallats...
La boira creix, comença a escalar-li cintura amunt...

se n'apodera... d'ell, però en especial de les ombres.
I a cada nou moviment les va sometent, enfonsant dins la boira, dissipant, anorreant...

No és fins que desapareixen definitivament que l'home obre els ulls.
Esbatanats cerquen...
La rigidesa és transforma en girs sobre el tors,

els peus encara immobils.
Però no hi ha res,

només boira,
una boira que ho cobreix tot...
Que l'empresona...

Es desespera, s'agita...
So de gestos bruscos sega l'aire...


I ell, entre espasmes i ofecs,
alena per darrera vegada,
amb profunditat,
amb profusió,
amb ràbia...

I crida.
Crida un crit que li raja de les entranyes,
que arrossega amb rauxa tempestuosa boira i foscor,
que tot ho neteja de bromes,
tot...
I allà,
entre l'espessor grisosa que desapareix,
arran de terra,
tres cossos
jeuen
inerts,
ensangonats,
abandonats ja
de tota ombra.

dimarts, 11 de setembre de 2012

Bona Diada 2012!!!


Sento la certesa...

Corre de cèl·lula a cèl·lula,
Navega entre plaquetes, glòbuls blancs i vermells...
I creix, creix, s'eleva amunt amb ales d'esperança compartida...


Perquè avui tot és possible,
Avui és un punt i a part.




dissabte, 8 de setembre de 2012

A cop d'ull n.6

De lluny ressona la Cobla...
D'aprop, el salt d'aigua...
La brisa trontolla entre cabells esbalotats...
I a la mirada no hi ha res sinó contemplació...



Pensaments...

Els anys patits i viscuts són foc a les venes, són la marca que ha fet de nosaltres éssers indòmits.

diumenge, 2 de setembre de 2012

dissabte, 1 de setembre de 2012

Escena 01/09: Sobre la sorra

Un cos seu a terra.
Mig encorbat.
Observa de què està feta la matèria que ens sosté.
Després d'instants d'aparent laxitud

es deixondeix i comença a dibuixar a terra.

La sorra sota els peus cedeix amb amabilitat i això es reflecteix en el rostre.
Els primers i curosos traços són seguits de moviments més rítmics i atlètics.
El que ha començat com un joc d'enamorats,
amb suavitat ansiosa,
ara és una obra mestra realitzada amb la bogeria d'un geni.

I allà, a la solitud de la platja,
crearà l'obra perfecta.
Feta de sorra i sal.
Feta de follia i suor.
Allà, on només el so de l'oratge l'acompanyarà,
on aviat l'onada amansirà grumositats,
on tota consistència només és instant...

... on tot serà res quan el sol trenqui sobre la calma, el silenci i la foscor.