dissabte, 6 de desembre de 2014

Curt: Músic de carrer

"Cling!", el soroll ha sigut impressionant, però no pot ser pas tan gran! 

T'aixeques,  busques, també mires enlaire. D'on haurà caigut? Massa fosc per trobar una cara.

Segueixes buscant,  i entre unes branques de la parada del costat llueix l'esfera. T'ajups, l'agafes, somrius.

Gràcies, penses.

"Gràcies!,"  crides.

Un parell de passavolants t'han mirat com si fossis boig, però tu ja ets darrera la guitarra a punt per començar la cançó de la nit.

"Gràcies!. "

divendres, 21 de novembre de 2014

Curt


El mateix triangle continua humit, aquell troç d'esquena del qual la manca  d'agilitat ha hagut de renegar.

Però amb un rampell de tenacitat mira d'arribar-s'hi. És inútil. Els anys li han cansat els braços.

Ho prova de nou. Quasi.

A la tercera, a la tercera, pensa! I just quan la tovallola crida retirada, una mà la rescata.

Mira. Somriu. Sempre aquí,  sempre amb mi, li xiuxiueja.

Sempre.

dimarts, 18 de novembre de 2014

Curt

El temor no eren els reptes, l'horror radicava en no tenir - ne.

divendres, 31 d’octubre de 2014

Curt. Vermell?

Explosions i trets arreu. Ell parapetat al pilar. Ella respirant, arrecerada al seu costat, amb concentració.

"Ara!", crida ell. I ella arrenca a correr cap al vidre de la sala que tenen al davant. A un tret d'ell, tot son escardills envoltant-la mentre salta endins.

"Són aquí,  els controls són aquí!", crida eufòrica entre les detonacions. "El vermell! El botó vermell!", s'esgargamella ell. "Pitja'l!".

I ella dubta, vermell... Vermell... "Què fàcil seria si no fos daltònica!".

dijous, 30 d’octubre de 2014

Curt. La boja

Camina arrossegant la bossa. La impossible camisa, per fora, desafia tota tradició estètica. Uns joves riuen en veure-la passar. Fan mofa del seu caminar aleatori, dels mots inconnexes que ara xiuxiueja, ara crida, tan se val.

De sobte, la dona s' atura davant d'un aparador. "Ets preciosa...", li senten dir. "Boja! Tarada! Sonada!", riuen i insulten allunyant-se .

Ella sacseja el cap. "Res... res... res entenen... res...", i s' allunya després de dedicar un darrer somriure a l'aparador que no és mirall.

dimarts, 21 d’octubre de 2014

Curt net.

Sabia que no n'hi hauria prou amb set botelles de llexiu, però l'hora del salfumant encara no havia arribat.

dimecres, 1 d’octubre de 2014

Curt humit

El moll de l'os traspuava humitats. El paraigües, exhaust, s'escampava malmès al bassal, a tocar dels peus. Mirava frenèticament al seu voltant, maldava per un lloc on aixoplugar-se més enllà de l'insignificant balcó, però la torrencial cortina era massa compacta. Va fer una corredissa fins dos cases més enllà,  s'arrapà a  la paret. Tot queia al seu voltant,  els edificis eren líquid pur. De sobte, d'entre la grisosa pluja va sorgir el vehicle. A dos pams, mentre abaixaven el vidre, va sentir la invitació definitiva: "Puja! ". I en obrir, va saber que res tornaria a ser igual.

dissabte, 27 de setembre de 2014

Curt

Era molt rica. Que li faltés el novio milionari era un petit detall sense importància.

dimecres, 24 de setembre de 2014

Curt

Només en quedaven bocins de la tassa. Ínfimes porcions, escardills angulosos, agulles de ceràmica que reinterpretaven el perquè del final.

dijous, 18 de setembre de 2014

Curt. Homenatge

Al senyor Climent

La sala estava a vessar. El fèretre, a l'habitació annexa acompanyat per un plor ofegat. A la gernació,  però hi havia riures. Rialles fresques, somriures sorpresos de ser allà. Tots abraçant-se, enlairant-se, aire enllà,  esperits amunt per retrobar, per recordar el bell somriure que es preparava, ara, per encomanar l'alegria als àngels cel enllà.

diumenge, 14 de setembre de 2014

Curt

Potser li recriminarien la distància, l'absència, l'abandó. Potser. Però s'abraçaria a tots tres. En el buit havia redescobert el seu propi jo.

dissabte, 13 de setembre de 2014

Curt

A la senyora Nati.

   Quaranta-cinc anys per cama avancen amb parsimònia. No fa ni mitja hora que s'ha llevat però ja està llesta per despertar el món. S'aferra al bastó amb juvenil vitalitat i s'asseu. Allà, entre espígol i tarongina, al segon pis, observant com el barri enceta la melodia de dissabte.

dimarts, 9 de setembre de 2014

Curt

Pensava que ho sabia tot, però era incapaç de distingir que el vent  era vent... I, això,  quan hi pensava detingudament l'omplia de felicitat.

dijous, 4 de setembre de 2014

Curt

Sentia com el tic tac retornava, avançant, a pas pesat, sonava com el feixuc jou d'antuvi,  mes ara era ritme frisos de ments per descobrir, d'aventures per encetar.

dilluns, 1 de setembre de 2014

Iter Luminis

Preciós,  màgic,  íntim,  terrible, tendre, viu, intens,... Vida pura a flor de pell!
"Iter Luminis. Camí d'identitat " de Lídia Pujol.

www.lacerimoniadelallum.com

diumenge, 31 d’agost de 2014

Curt

Va passar la melena per la picota. Continuaria sent una bruixa però, ara, qui la veuria venir?!

dissabte, 30 d’agost de 2014

Curt

Cada pas al calendari,  cada número que abraçava, l'allunyava, l'isolava. Era el seu, el darrer organisme que es feia gran? Era la seva, l'única ànima que carregava semblant feix?!

divendres, 29 d’agost de 2014

Curt

Se li encenien les vísceres només de pensar en el que hi havia a l'altra banda de la cantonada.

diumenge, 24 d’agost de 2014

La tornada

Amb la maleta a la porta i la mà al pom, va treure la clau per tancar. Un nou lloc l'esperava, gent amb inquietuds similars i paisatges per descobrir. Un neguiteig, però,  l'amenaçava, la temptava a tornar a dins, al reconfort aliè que trepava per les parets, al reflex en miralls on tot reconeixement mancava. Perquè,  com era ja, què, qui? 

Va tancar, alçà la maleta i començà a caminar escales enllà. Un cop al carrer, va ficar maleta i intencions al maleter. Va mirar les finestres, volia no tornar- les a veure, mai més, no, no amb aquells ulls esfereits de tedi. Va pujar al cotxe i engegà.

La remor del motor, la cançó que retronava per no escoltar-se el silenci s'esvaien a cada quilòmetre. Com més lluny, com més distància, més retornava a sí mateixa.

divendres, 22 d’agost de 2014

Escena 22/08: A la cova

"Avi, avi! Una estalacmita! Mira!", diu el nét emocionat tibant amb força cap a la profunditat de la cova. "Mira!".

L'avi somriu, "No fill, no. No ho és pas!".

"Que sí! Ho va dir la senyoreta!"

"Doncs no ho és. És una estalactita."

"Estalactita?! No, no! Estalacmita!"

"Doncs no, fillet, no..."

"No!, ho va dir a classe!", el nen s'enfada.

"No facis aquesta cara! És ben normal confondre-les."

"Que n'hi ha més d'una?", diu ara encuriosit.

"Sí, l'estalactita i l'estalacmita."

"I tu, avi, com t'ho fas per saber quina és quina?"

"Ben fàcil! Aquella que baixa del sostre és una estalactita", fa l'avi picant l'ullet abans d'afegir, "les tites sempre pengen!".

dissabte, 16 d’agost de 2014

Escena 16/08: Elixir.

En entrar al cercle de llum diposita el cistell a terra. S'asseu a terra i creua les cames. Del cistell n'extreu un pot buit, una ampolla plena, unes tisores i un ram d'una única planta. Ho va deixant alineat davant seu. Quan acaba respira profundament i trenca el silenci:

"El seu nom, només això.
Concentració.
Una branqueta per la primera lletra."

Les mans tremolen.

"Una flor per la segona."

El formigueig la repta braços amunt.

"Un troç de tija per la tercera."

T'atures. Respires el bell nom.

"Concentra't", se t'esmuny dels llavis.

"Una fulla per la quarta."

La saliva emocionada es diverteix en empassar-se.

"Un pètal per la cinquena."

L'estómac s'esbalota en aleteig de colors.

"Omplir el pot de per la sisena."

L'aroma liquos és dolç com el sentiment.

"I xiuxiuejar el nom per la setena."

Aspires el perfum.
El nom ressona a les cordes vocals.
Les lletres ballen al teu alè com papallones missatgeres que parteixen a complir el teu desig.
Concentració.

dijous, 14 d’agost de 2014

Tuixent en tres pensaments

Primer:
Són dies de boira, però no pas per això tenebrosos. La irradiació solar es gronxa de gota en gota mentre el vapor post-pluja s'allunya d'arbres i carretera. El ritme acompassat del volant esquiva gotes que dansen, no gosaria destorbar semblant harmonia encomanadissa.

Segon;
Quan va arribar li va semblar l'indret més llòbrec del món, el turó on s'aferrava el poble era un illot entre esvorancs que t'abocaven al buit, l'església que fatxenda coronava el poble era tan sols un estel de nadal ofegat entre boires.

Tercer: 
Després d'haver dansat amb els esperits del bosc, hauria ara de retornar a la condició de mortal?!

Microcontes primaverals

I en un darrer rampell es va llençar el pot de pintura per sobre. Estava cansat de ser invisible.

"Avui ja és demà", es repetia mentre tancava la porta. "Avui ja és demà."

Un sanglot encallat com un dàtil massa aspre li esgarrapava l'amor.

Els silencis eren esvorancs davant la textualitat de l'altre.

I, heus aquí, que va trobar el marc perfecte per acabar amb tot.

Quan ell va arribar, ella encara tenia els ulls clavats al paper que es feia cendres entre brases.

Des de que començà a tremolar de nerviosisme per tot, s'havia estalviat un munt de diners en electricitat per a la batedora.

I mentre admires la vela prenyada de vent i acaricies fermament el timó, penses. Penses en el desert aquós sense petjades que et separa de l'horitzó.

I quan has acabat de penjar el nou mirall, en reflectir-t'hi, encara hi has vist aquells ulls tan vells.

Es va passar tota la nit mirant sota els llits. On havíen anat a parar els seus monstres?

L'odiós despertador emplomallat del pagès veí es deleitava en el cant. Rabiosament fastiguejat va esbatanar la finestra mentre cridava: "Et depilaré les ales!"

L'espelma crema. L'observes amb atenció. La cera llisca fugissera de la flama, com tu ho fas tot zigzaguejant entre destins imposats.

Per desgràcia, sempre estava bé.