divendres, 31 d’octubre de 2014

Curt. Vermell?

Explosions i trets arreu. Ell parapetat al pilar. Ella respirant, arrecerada al seu costat, amb concentració.

"Ara!", crida ell. I ella arrenca a correr cap al vidre de la sala que tenen al davant. A un tret d'ell, tot son escardills envoltant-la mentre salta endins.

"Són aquí,  els controls són aquí!", crida eufòrica entre les detonacions. "El vermell! El botó vermell!", s'esgargamella ell. "Pitja'l!".

I ella dubta, vermell... Vermell... "Què fàcil seria si no fos daltònica!".

dijous, 30 d’octubre de 2014

Curt. La boja

Camina arrossegant la bossa. La impossible camisa, per fora, desafia tota tradició estètica. Uns joves riuen en veure-la passar. Fan mofa del seu caminar aleatori, dels mots inconnexes que ara xiuxiueja, ara crida, tan se val.

De sobte, la dona s' atura davant d'un aparador. "Ets preciosa...", li senten dir. "Boja! Tarada! Sonada!", riuen i insulten allunyant-se .

Ella sacseja el cap. "Res... res... res entenen... res...", i s' allunya després de dedicar un darrer somriure a l'aparador que no és mirall.

dimarts, 21 d’octubre de 2014

Curt net.

Sabia que no n'hi hauria prou amb set botelles de llexiu, però l'hora del salfumant encara no havia arribat.

dimecres, 1 d’octubre de 2014

Curt humit

El moll de l'os traspuava humitats. El paraigües, exhaust, s'escampava malmès al bassal, a tocar dels peus. Mirava frenèticament al seu voltant, maldava per un lloc on aixoplugar-se més enllà de l'insignificant balcó, però la torrencial cortina era massa compacta. Va fer una corredissa fins dos cases més enllà,  s'arrapà a  la paret. Tot queia al seu voltant,  els edificis eren líquid pur. De sobte, d'entre la grisosa pluja va sorgir el vehicle. A dos pams, mentre abaixaven el vidre, va sentir la invitació definitiva: "Puja! ". I en obrir, va saber que res tornaria a ser igual.