dijous, 31 de desembre de 2015

Curt 340. Any sembrat.

Havia sembrat les 365 llavors. I del turó estant observava el rastre de verd que es perdia a l'horitzó. No era possible dir si seria la millor collita però, fet i fet, l'havia gaudida.

dimecres, 30 de desembre de 2015

dimarts, 29 de desembre de 2015

Curt 338. Al límit de la pell.

Quan ningú no el veia corria a refugiar-se en algun lloc obscur, un cop segur, s'ajupia i s'abraçava fins a tallar-se la respiració. Aguantava així mai sabia quan, i només quan l'aire era una minsa broma afluixava la pressió. Era en aquell instant precís quan respirava tranquil, de nou, havia aconseguit mantenir cert sentiment a ratlla, evitant que el delatés traspassant el límit de la pell.

dilluns, 28 de desembre de 2015

Curt 337. Innocentades innocents.

De la mida d'un full de diari desplegat, retalles una llufa cofoia de notícies mutilades. Els ditets no omplen més de mig forat de tisores, però es deleixen en els contorns arrodonits mentre la concentració exposa la punta de la llengua per la banda esquerra de la boca. En acabar has obert la criatura de celulosa i has estudiat on colocar el celo per equilibar-ne el pengim-penjam. I de darrera la porta estant, has esperat amb peus ballarins l'esquena del papa que, casualment, s'ha aturat a dos dits de la teva maneta abans de sortir al carrer.

dissabte, 26 de desembre de 2015

Curt 335. Bons desitjos.

Agraïa de tot cor tant desig d'acompliment de somnis, de debò! Però com podria dir-los que cada dedicatòria de bona voluntat era una punxada emmetzinada a un cor que coneixia massa impossibles?!

divendres, 25 de desembre de 2015

Curt 334. Brou.

De la finestra estant admires una lluna plena insòlita per Nadal. És tan perfecta, tant, que no pots evitar que et faci pensar en com de magnífic és el brou familiar que bull a la sala. De galets n'hi ha de totes mides, de tots colors, però aquest líquid daurat que a tots impregna us fa llar.

dijous, 24 de desembre de 2015

Curt 333. D'un Tronc estressat.

D'un racó profund d'armari
m'han rescatat com cada any,
i sense aliment o líquid que em revifi volen que cagui enguany.

Però tot d'una l'aroma arriba de caldo i rostit, d'abraçades i riures. El nen petit et pica l'ullet tot i que ja no hi ha secrets,
i el més gran quan ningú el mira s'ajeu i et fa un petó.

I mentre mengen en una taula que se'ls fa petita, i massa buida de grans, et comencen a llençar floretes, i abans del primer cop de bastó ja has cagat mig torró.

Curt 332. Acte Nadalenc.

El teló s'ha tancat. S'ha tancat! I mentre els ulls s'anegaven de masses sentiments reprimits, la darrera gota de suor s'ha despenjat burlant la samarreta. No saps pas on ha acabat, doncs tot rastre s'ha esvaït en sentir l'aplaudiment inicial, en veure l'orgull als ulls dels nens.

dimarts, 22 de desembre de 2015

Curt 331. Passeig frenètic.

Si te'ls miraves a contrallum, els rajols que resseguia amb exactitud simètrica delataven que començaven a erosionar-se de tanta passejada histèrica.

dilluns, 21 de desembre de 2015

Curt 330. Cop baix.

La cara de pòquer se t'ha desencaixat, tot, t'ho esperaves tot, ho havies planificat i estudiat fins a l'infimisme, però amb aquesta cara de paparra ressuscitada no hi havies comptat.

diumenge, 20 de desembre de 2015

Curt 329. Agre.

Amb la porta de bat a bat i les frigories eriçant-li la depilació, va començar per agafar el primer bric de la prestatgeria. L'olor a agre li regirava l'esòfag, així que mentre drenava aigüera enllà el contingut làctic pútrid, va recórrer a la respiració bucal. Sense pausa, a poc a poc, va anar buidant tot remanent blanquinós. I entre grumolls pestilents i líquids irreconciliables, va destilar la pròpia acritud que massa feia que li podria l'ànim.

dissabte, 19 de desembre de 2015

Curt 328. Cansament.

Té el cervell sec, està exhaust, però tant que ni amb gats podrà aixecar les parpelles.

divendres, 18 de desembre de 2015

Curt 327. Una clariana al bosc.

Dia 77.
L'espera es fa eterna. Els autòctons no han gosat travessar el llindar del bosc. Sé que m'observen, les seves punyents mirades se'm claven arreu. N'hi ha que fan mal, m'espanten.
Els dies s'escursen i tot es va congelant. La missió està encallada. Penso sovint en abortar-la. Tampoc serviria de massa. On anar em continua ofegant els pensaments, obsessionant-los.
He explorat el bosc que empresona aquesta clariana que m'és llar. Però l'hi he esbrinat la sortida. És talment una bèstia enrarida.
M'hauré de quedar. No hi veig altra opció. La idea m'horroritza. Fa un fred endemoniat... Les provisions cada dia són terrorificament més minses. Les raciono per no embogir. Em falta poc...

dijous, 17 de desembre de 2015

Curt 326. Ànima plena.

Es faria lluna tímida empetitint-se fins a fondre's a ulls aliens. I en ritual catàrquic, s'oferiria de nou a la visibilitat, però no ja a la servitud de la ponderació, no, seria una ofrena a la pròpia ànima.

dimecres, 16 de desembre de 2015

Curt 325. Camuflatge.

Es quedaria quiet, com una senyal d'advertència, així segur que ningú no el veuria.

dimarts, 15 de desembre de 2015

Curt 324. Danys colaterals.

Empapat, t'han deixat xopat fins als calçotets, i amb la marea tintada de gris han descolorit l'arc de Sant Martí que eres. Avui ets tu la víctima, el receptor del pot de pintura aliè. Què hi farem! Demà potser siguis tu qui li endinyis semblant fúria al primer que somrigui massa.

dilluns, 14 de desembre de 2015

Curt 323. Silvestre.

Com profundes i astutes arrels arrapant-se al subsòl, com obstinats brots que esberlen parets de roca, t'has alçat en flor impossible de tija esbelta, de pretensió altiva, per despentinar pètals al ritme de la tramuntana.

diumenge, 13 de desembre de 2015

Curt 322. Revelació.

Se li havia assegut tant a la vora que el frec dels jerseis s'havia desmaterialitzat, tot el braç li era un batec unànime de pampallugues sorolloses. Com era possible que fins a aquell instant no hagués copsat un amor més inmens que les aparences?

dissabte, 12 de desembre de 2015

Curt 321. Risc.

De giragonses metàl·liques en sap un munt, i d'esprintar per l'andana n'és un mestre! Ara, els eslàloms els haurà de millorar. Encara tens el manillar del patinet incrustat entre costelles.

divendres, 11 de desembre de 2015

Curt 320. A vessar.

En tenia els sentiments ben a vessar de tot plegat. Una paraula més i la immundicia li regalimaria com saliva rabiosa.

dijous, 10 de desembre de 2015

Curt 319. Anys fotogràfics.

Un vella fotografia t'ha picat l'ullet des del prestatge. T'hi has amorrat per examinar-la, serà possible...? Tota la vida tocant els nassos, i ara...! Has acariciat el vidre gèlid que et separa d'un rostre massa jove, massa enyorat, massa mancat de les arrugues que et feien riure. I li tornes la picada amb un somriure desbocat, perquè tan hi fan els anys de distància, aquella mossa segueix ben viva tot i l'artritis.

dimecres, 9 de desembre de 2015

Curt 318. Converses públiques.

I en separar-te l'auricular de l'orella els has increpat, "què en penseu?!". Els passatgers t'han mirat ofesos, com si no poguessin concebre una interpel·lació tan directa, però després de mitja hora de silencis disaimulats cap a la teva conversa creus, de debò, que els interessa més a ells que a tu.

dimarts, 8 de desembre de 2015

Curt 317. Galls.

Els esperons es claven amb impietat d'un gall a l'altre, mentre el galliner és un centre buit de gallines esporuguides, algunes, d'altres bufen rascant plomes contra reixat fartes d'hormones testosteròniques que cerquen la corona del corral.

dilluns, 7 de desembre de 2015

Curt 316. El sabater.

Per aquest peu et vas fer sabater, per aquest encaix perfecte, per aquesta Ventafocs que encara ni sap que forma part del conte.

diumenge, 6 de desembre de 2015

Curt 315. Maquillatge transparent.

La noia li ha demanat que alçés la barbeta i tanqués els ulls. S'ha posat tan seria! Amb uns pinzells destres la jove ha començat a posar colors a les parpelles. Un sobre l'altre, fusionant-los, fins a crear una tonalitat que li escau d'allò més. I què no! Ha abandonat els ulls per tintar els llavis. No has pogut retenir un suspir, com d'aquells delatadors de quan l'anaves a buscar al mas i quasi et desmaiaves en veure-la.
Ella ha obert els ulls i t'ha mirat encuriosida, la noia, en canvi, t'ha interrogat amb desconfiança. "No li agrada?!", t'ha etzibat.
Però ni l'has sentida, només era un remor allunyat. Has agafat la mà de la dona que ja ha entès què et passava, de la companya que et somriu, de l'esposa que increïblement es ruboritza, de l'amant que t'observa mentre li beses la mà.

dissabte, 5 de desembre de 2015

Curt 314. Cosa d'espècies.

Com pretenien que mengés cargols?! Què?! De debò creien que es menjaria els de la seva pròpia espècie?

divendres, 4 de desembre de 2015

Curt 313. Adéu...

"... Ni boja!"
Les paraules t'han esquinçat les cordes vocals com sílex fred. Has obligat la mirada a somriure sorneguera, però les pupil·les, enpetitides, s'han ofegat mentre aquells altres ulls les miraven amb indiferència impostada.
El cor de veus, que s'ha erigit per consciència al vostre voltant, ha assentit alabant l'única cordura de correcció que els era acceptable.
I mentre us han anat separant, com l'assenyat món exigeix, a les pupil·les et cremaven llàgrimes estanques de sal solidificant-se. Només l'has tornat a veure mig instant, però el rostre impassible no ha aconseguit ocultar-te el foc agònic que rere les parpelles l'esverla.

dijous, 3 de desembre de 2015

Curt 312. La vida en rosa.

Tant gris l'estava destrossant, massa esperit monocromàtic. Així que, per enganyar retines i fer pessigolles a la rutina, s'havia tret les ulleres i les havia forrades amb paper de cel·lofana rosa.

dimecres, 2 de desembre de 2015

Curt 311. Protecció.

Li construiràs una muralla reflexant de mirall diamantí, on cada aresta repel·leixi de dins enfora humors ensopits, on cada cara expulsi invasions damnants.

dimarts, 1 de desembre de 2015

Curt 310. Centre únic.

Fart de visions t'has llençat al buit. I mentre giraves sobre tu mateix i t'esclafaves en esberles de llum has captat la darrera imatge. I quina una!

Res de complaença, ni mica de comprovació estètica, gens de rebuig, cap pregunta estúpida de competició egòlatra infantil, ni rastre de les típiques idioteses que t'han abocat al salt mortal als seus ulls.

Et miraven amb cor incrèdul, amb mans tapant boques, amb boques que es menjaven crits... I tot amanit amb pena, regat amb dolor sincer... Quina una, tu! I per primera vegada tu, i només tu, n'eres el centre!

dilluns, 30 de novembre de 2015

Curt 309. Segueix girant.

Però el món segueix girant a piulada per batec...! Prou! Agafaries el gran endoll que tot ho controla i l'arrencaries, fent esclatar-ho tot en píxels de dolor.

diumenge, 29 de novembre de 2015

Curt 308. Ja prou.

S'havia cansat d'entendre i mai ser comprès. El fastiguejava l'empatia que li supurava arreu. Mai, mai més tornaria a preguntar-se un per què per qui per com... Ja podia fondre's el món davant la naixent indiferència.

dissabte, 28 de novembre de 2015

Curt 307. Imagina.

Imagina que entona Imagine i que un estranger s'atura a escoltar-lo.
Imagina que assaboreix lletra amb acords i que un autòcton és deixa seduïr.
Imagina que es miren, es somriuen, es comprenen.
Imagina fins i tot que tararegen apassionant-se mot rera mot.
Imagina...

Però és profeta en terra pròpia imaginant no ser només un vell utòpic, cantant amb la guitarra clivellada i massa realitat enquistada a la pell com ronya assecada.

divendres, 27 de novembre de 2015

Curt 306. Missió: G10-R1.

Fiiiii!
Capità, motors apunt!
Tripulació, agafeu-vos fort.
Sí!
Les mans aferrades als recolça braços de plàstic. 
El Capità empeny els controls endavant.
Despegant!
Els tripulants ballen i es sacsegen de dreta a esquerra mentre el soroll de centrifugat s'intensifica, s'aguditza.
Tenim problemes, capità!!
Què?! 
Crida ell esgargamellant-se.
Repeteix! Més fort!
Problemes! Els comandaments No funcionen!
Nooo!
Criden els altres dos tripulants.
Calma! Jo us salvaré!
La fúria dels moviment els fa saltar del seients i molts objectes salten pels aires. El soroll és eixordador, terrible.
Ah! El subministrament d'aigua m'ha tocat!
No!
Capità!
Respon!
Es deixa caure inconscient sobre els cilindres de plàstic que l'envolten.
Fiiiiiiii!
El motor és a punt d'explotar!

"És pot saber què és aquest escampall?!", la veu de la mare ha retronat sobre tot soroll a la cuina.
La tripulació ha recuperat la consciència d'un rampell.
Els controls garrafa jeuen per terra o rellisquen de dits intrèpids, delerosos d'aventura.
Fins i tot la rentadora s'ha aturat esporuguida.
Missió abortada.

dijous, 26 de novembre de 2015

Curt 305. Cor.

És la màquina, sí , només la màquina que s'atura...  El remaleït motor que rebutja vida! El pervers engranatge de carn i sang i batec...

dimecres, 25 de novembre de 2015

Curt 304. Ensacador de vida.

Un salt, dos, tres, cinc, deu...
Agaga aire, sí, així, profundament, que tensioni musculatures endormiscades.

Deu salts, onze, disset, vint-i-cinc...
Torna a inspirar, extenúa la carn, fes cruixir els ossos, esgarrinxa tendons si fa falta.

Trenta salts, quaranta, amunt, enlaire, dos-cents, sense descans...
Espai, espai, crear espai, obrir espai, fer espai, un xic, un poc més per pietat!

Salts, infinits, tres-quants? Mil i mes!
Buit, dins, a dins, sí, hi notes buit, un vell espai s'ha buidat.

Perfecte... Perfecte.

Operació exitosa.

Cos exhaust. 

Pensament victoriós.

Sentiment abatut...

L'oblidada sensació d'espai buit, per breus instants, et fa reviure, com qui no té problemes, com qui no acumula merda, i et sents lliure per segons...

Ínfims segons...!

Plores enyorant buit...

Rabieges, no vols tornar-hi, prou...

Però, ara, de nou, a saltar, més més més...

A ensacar sentiments que podrien podrir,
a amagar pensaments,
a enterrar somnis que et corsequen.

dimarts, 24 de novembre de 2015

Curt 303.

La pregunta li corria entre neurones mentre mirava dissimuladament. Era possible?!

dilluns, 23 de novembre de 2015

Curt 302. Espera.

A cada volta de la cullera el cafè amb llet agafa aire. Amb cada gir acompassa una respiració massa accelerada. Els ulls fiten la cantonada. Té el coll torçat per poder-la veure, i les arrugues deixen marques de carreteres capricioses sobre el vidre entelat de tants suspirs. És llavors, quan per no perdre visió els adolorits dits artrítics es refreden, encara més,  obrint finestres al baf.

diumenge, 22 de novembre de 2015

dissabte, 21 de novembre de 2015

Curt 300. 300.

I eixint de les Termòpiles, onejaràs la bandera numantina. Força i resistència, passió i paciència.

divendres, 20 de novembre de 2015

Curt 299. Distàncies.

L'escalfor del braç a set centímetres de distància et gela el cor. Mai, de tan a la vora, havies albirat l'abisme. I, en aquest instant, la cambra s'ha fet tenebra, el sofà s'ha transtornat en terra hostil.

dimecres, 18 de novembre de 2015

Curt 297. L'estigma.

Amb cicatrius fresques, la culpabilitat t'assenyala el cos. Cada línia, cada senyal, cada rastre és un estigma delator, una senyal indefugible d'escarni públic. I és que vas confessar imperfecció, i res és tan menyspreable com consciència de deficiències. Ingenu! Qui et manava acceptar la falta. Qui, proclamar-la!

dimarts, 17 de novembre de 2015

Curt 296. La bruixa guerxada.

Caminava amb el nas fregant el terra, hom deia que cercava rastres de nens per menjar-se'ls. El dol del negre era tan intens que cobria qualsevol rastre que li incriminaven. D'entre les dents escupia mots inintel·ligibles com vapors maliciosos que recargolaven l'esma de qui se la creuava. I amb tot, era impossible dir quina de les seves perversions li havia encorvat l'espinada.
Qui podria haver imaginat que, amb màgies obscures i recòndites, havia sigut prou astuta com per fer invisible la gepa de mots silenciats, rancúnies i possibles esverlats de tota una vida.

dilluns, 16 de novembre de 2015

Curt 295. Podràs.

La revolta t'esclata als timpans, se't dispara amb llambregades furibundes als ulls. La musculatura, però, resistirà l'embestida fins a l'extenuació.

diumenge, 15 de novembre de 2015

Curt 294. Xarlatans.

De nou, els sents.
Se't retorça la cera escoltant tals idioteses.
Els sons sibilants emesos et zumzegen oides endins.
Els significats pretesos senyoregen cervells bombardejats.
I, com sangoneres d'esperança, es van empassant seny i rauxa per dirigir les voluntats ciutadanes.

dissabte, 14 de novembre de 2015

Curt 293. Al cor del dol.

L'aigua eixint per sota la porta t'ha esparverat. T'has apressat xipollejant a la recerca d'una aixeta maltancada, un electrodomèstic fent aigües, una tuberia accidentada. Res.
T'has assegut desconcertat veient com la tela de les sabates es xopava, ensumant la salabror impossible, quan de sobte l'has sentit, el degoteig incessant. T'has girat sobre el tors buscant-ne l'origen. Cada vegada et neguiteja més tot plegat, et sembla irracional, però les gotes imparables sonen llastimoses.
Sense que les parpelles se n'hagin adonat el cristal·lí ha començat a gelar-se, i ha impulsat la resta del cos, per reacció, a tambalejar-se cap a l'origen d'aquest toll de salat. Les natges cerquen cadira, mitja d'elles l'encerta quan les cames és desplomen.
Aquí, davant teu, l'escriptori.
A sobre, fulls i llibres són illes que resisteixen humitats amb èxit dispar. I al fons... el globus terraqui, tombat, exànime, supura líquid. Per un forat, que roça la taula, perd fluids. El color blau és quasi inexistent, només en queda un lleu rastre. La silueta dels continents es desbibuixa diluint-se trau enllà, donant pas al negre. La ferida, que encara exhuda restes de sàbia, té com a epicentre un punt que ja no és.
Plores. I les teves llàgrimes regaliment a la recerca del gran oceà de dolor del món, que jeu abatut per la ferida al cor de França.

No serà, però, fins que vegis el món sec, esberlat per innombrables nafres, quan prendràs consciència del veritable rastre de l'Horror.

dijous, 12 de novembre de 2015

Curt 291. La mort de la ironia.

Jeia a terra esventrada. Els organs, paraules amb segones, havien rebotat contra els timpans saberuts i, ara, eren fems de literalitars mal enteses.

dimecres, 11 de novembre de 2015

Curt 292. Impressions.

La llum, oblicua, insidiosa, et fa estrènyer els ulls. La sal, intensa, persistent, se t'encasta als narius, i es va solidificant amb cada inspiració per perpetuar records de vespre, d'estiu, de fugassitat vivencial.

Curt 290. Llum.

Definitivament, tot es comprenia millor des del clarobscur.

dimarts, 10 de novembre de 2015

Curt 289. Destresa irada.

L'arrencaràs, encara que et deixis el tou dels dits amb el lleixiu. La ronya, vestigi de podridura endèmica, no podrà res contra l'esmolada precisió de les ungles enrabiades.

dilluns, 9 de novembre de 2015

Curt 288. Mà amb mà.

La dreta amb l'esquerra. Així, mà amb mà. Endavant, juntes, i soles, lluitant a l'extrem de cada espatlla; redescobrint els límits de cada pensament, de cada repte.

diumenge, 8 de novembre de 2015

Curt 287. Jocs vitals.

És l'hora. I el fons dels ulls us crema en mirar-vos. Et reculls els cabells amb una cua gerxa. Escalfes la precisió dactilar.
Ell, mentrestant, ha posat el joc en marxa, i ara et clava la mirada.
"El teu torn, reina".
"Preparat per sucumbir?!", xiuxiueges.
Tota resposta és una riallada de dents confiades, i un fregar-se les mans amb ànsies crescudes. I mentre el cub et rellisca d'entre els dits us veieu assaltant-vos, perseguint-vos, superant-vos, reptant-vos, acompanyant-vos,...  fitxa rere fitxa, complementant colors tot completant-vos la vida.

dissabte, 7 de novembre de 2015

Curt 286. Paciència.

Rere seu el rastre esfilagarsat que li penjava del cor parlava de sacs esquinçats on l'havia carregada. I és que n'havia regalada tanta, que només li'n quedaven vapors entre paraules.

divendres, 6 de novembre de 2015

Curt 285. Rostre de llum.

Rostre de llum, has pensat en creuar-te'l. El cos on viu seu al banc i es gira per oferir la cara a la vitamina lumínica. Ets set passes enllà, els batecs que has trigat en decidir-te.

Recules. Primer l'observes dissimulant, el rubor et crema a les galtes. Rostre del cel, somrius. T'hi apropres i t'asseus al seu costat. El mires de costat mentre recerques l'aire del valor. El notes aletejant als pulmons. Et tombes cap a ell, cara a cara. Ulls a parpelles. Rostre de vida! De sobte, l'altaveu et fa alçar la vista, el tren està arribant. Llàstima.

I el tornes a mirar per descobrir que la llum ha travessat parpelles per instal·lar-se a l'iris dels ulls del cel. Et miren encuriosits. T'interroguen. Volia, només, sentir l'escalforeta del sol a la cara, t'excuses enrojolada. I l'aire d'un tren empatxat de vides us esvalota els cabells.

dijous, 5 de novembre de 2015

Curt 284. Vacunes.

Les dues plaques marmòries que et separen de l'agulla són un obvi rebuig. Els coixins flonjos que ara són diamant reaccionari no acaben d'entendre perquè la dona s'entesta en l'estocada.

dimecres, 4 de novembre de 2015

Curt 283. Entre dos abismes.

Amb un peu al límit de cada abisme, camines carena enllà. Retalles el perfil capriciós de cada cim contra tot cel. I quan una relliscada et fa caure a terra, rebutges el cop a força de canells i colzes. Engrapes roques i terra per no perdre't precipici endins. Tot i que, qui sap si en aquelles profunditats no t'hi trobaries més segur.

dilluns, 2 de novembre de 2015

Curt 281. Renaixeria.

Avui faria neteja! Obriria els porus de l'ànima i es deixaria fer, al centre de la tempesta, entre fulles i vent i aigua. Gaudiria, exultant, en veure la llevantanda arrosegant-li tots el núvols de tempesta que, transmutats en líquid, es diluirien en bassalts on jugaria com una criatura que ni sap què vol dir innocència.

diumenge, 1 de novembre de 2015

Curt 280. A mig carrer de distància.

Fuig, s'allunya a corre-cuita amb la cara enrojolada entre cabells. El pes de la motxilla és un motor que l'accelera costa avall. La mires. Tens un nus a mig camí de l'enteniment.

No vols que marxi...

La crides.
Primer amb suspirs, després amb la veu trencada.
S'atura. No es tomba.
Reinicia l'escapada lentament.

Hi tornes, més fort, amb espectacle de galls pel canvi de veu, li fas ressonar el nom entre veïns encuriosits. Aquesta vegada convençut de retenir-la

Un dels ulls fugitius no pot evitar mirar-te. L'altre vol fer-se fonedís. Però s'ha quedat quieta. T'escolta.

És la teva, la teva! Li entones un himne que improvitzes amb les lletres del seu nom. El fas rimar, el fas dansar, el fas volar. I ella riu. I ara et mira.

De dos-cents metres enllà, dels peus del costerut carrer, et llança un petó i surt corrents.

"Fins demà!", et retorna el vent. I esclates en riures i en tombarelles i en somriures! Fins demà, fins que l'escola us torni a reclamar.

dissabte, 31 d’octubre de 2015

Curt 279. Incògnita.

Com era possible que aquells murs reacis a la conquesta ara no fossin més que pols empesa vent enllà?

divendres, 30 d’octubre de 2015

Curt 278. Atenta benevolència.

Ets la veu del primer oferiment. L'estendard de la disponibilitat oneja als teus aires d'excel·lent bonhomia.
Un tarannà tan desprès és quasi utòpic. Quina magnanimitat tenen el goig de rebre. Només amb la carícia de les paraules d'ajut que pronuncies aquí i allà, aquests mortals ordinaris es poden donar per auxiliats.

dijous, 29 d’octubre de 2015

Curt 277. Aiguamolls viscerals.

Plou.
Però té els cabells secs.
S'ofega.
Però un sol de justícia li crema la pell.
...
Tot li és a dins.
Tot se li torna llefiscós.
Tot és fangeig de sentimentalisme exudant.

dimecres, 28 d’octubre de 2015

Curt 276. Paraules temeràries.

Un tremolor nerviós t'escala columna amunt. Amb cada vertebra tensiona dits, turmells, bessons, genolls,... Un darrera l'altre, va paralitzant-te. Però no podrà amb tu, no emmudirà la boca, ni la llengua, ni l'alè. Les paraules brollaran, encara que el cos esporuguit vulgui evitar-ho. Allò que ha de ser dit, ho serà.

dimarts, 27 d’octubre de 2015

Curt 275. Ulls.

Eren, són, serien mentiders, cada dia, cada hora, cada minut. Vivien de la farsa, de l'estafa pura. I amb cada mirada es delien de les veritats que gosaven ocultar.

dilluns, 26 d’octubre de 2015

Curt 274. Presa de possessió.

T'has imaginat llençant-te per terra, picant peus i mans contra el graons, i clamant amb pulmons excitats la joia descontrolada que cada cèl·lula experimenta. Oh, sí, voldries fer-ho!
Tot i així, l'etiqueta i el protocol aconsellen prudència, per això deixaràs de banda la festa corporal i ascendiràs graó rere graó, parsimònia i elegància de la mà, per prendre consciència del pols històric de l'abisme a què t'estàs oferint.

diumenge, 25 d’octubre de 2015

Curt 273. Entre la boira.

Les bromes infestaven els voltants del vell casal; fins i tot, s'hi escolaven endins en les parts on el mur s'havia abandonat a la voluntat de les arrels que l'esverlaven. A dins, una llar ennegrida lluitava contra l'embestida hivernal.

Amunt i avall, una dona feia fressa entre cassoles i menges minses. Unes passes més enllà, arraulits contra l'ampit de l'única finestra, uns ulls escrutinaven les ombres dels arbres propers. I allà, vestida de boira, amb la persistència habitual l'ombra no deixava d'esguardar-la.

dissabte, 24 d’octubre de 2015

Curt 272. Tu, jo, i la farra.

Del sofà estant observeu els gots, les copes, les ampolles... No hi ha més que sequera regalimant per les parets transparents. L'esperit etílic és l'alè de la sala.

I l'embriaguesa us fa somriure, heu acomplert l'objectiu, cap licor a mig buidar. Ningú podrà acusar-vos de tenir tasques pendents.

divendres, 23 d’octubre de 2015

Curt 271. Tríada.

Els peus?
Ferrats a l'asfalt erm.
Cada passa li esquinça pèrfidament les arrels.
Tot i així, avança.

El cap?
És víctima de la pressió.
Cada acte el solidifica, l'estanca, el podreix.
Tot i així, no s'atura.

El cor?
Vola, cel amunt, horitzó enllà.
Cada batec s'enlaira abraçant el quelcom eteri que el fa somriure.
Per això, continua.

dijous, 22 d’octubre de 2015

Curt 270. Sentències.

La punta del cigar acaricia pensaments des de la barbeta; el colze, al marc de la finestra, t'apuntala mentre segueixes el fum escapant-se finestra amunt.
Enllà, la cerques... Xiuxiueges...
"Per la vida es perd la vida".
Una riallada còmplice esclata per l'esquerra dels llavis.
"Quanta raó tenia la vella!"

dimecres, 21 d’octubre de 2015

Curt 269. Vestit de núvol.

A cada passa t'acompanya.

El núvol gris,
com boira espessa,
s'ha convertit en l'hàbit quotidià.

Va arribar amb la ràbia.
I s'ha quedat.
Quant de temps farà ja?
Qui ho sap...

A l'inici la tonalitat t'horroritzava,
no feia joc amb res teu.
Però ara,

aquest mantell pulcre, de pol·lució,
t'és molt preuat.
Quan vas començar a recrear-t'hi?
...
T'importa?

dimarts, 20 d’octubre de 2015

Curt 268. Destí tèxtil.

Una gota regalima, rellisca, es llança al buit des de la punta dels cabells. Cerca la fi al gran mar de l'asfalt. Però a mig camí s'encasta contra la jaqueta. Prova de fugir del teixit amb desesper, però no pot pas. La tela frueix succionant-la, absorvint- ne l'essència fugaç, convertint-la en una taca que no trigarà a assecar-se.

dilluns, 19 d’octubre de 2015

Curt 267. Titella.

Tenia l'innerent hàbit après a foc, a cops.
Tot acte, cada insignificant passa, qualsevol minúscul moviment, les difuminades voluntats..., tots eren executats amb la vènia del cristal·lí controlador que s'havia erigit en titellaire.

diumenge, 18 d’octubre de 2015

Curt 266. Records oxidats.

Com d'una fotografia oxidada, les figures han sorgit esperpèntiques, fantasmagòriques. Records d'enllà, de lluny, de quan tu no eres tan tu, que t'exigeixen ser l'empremta dels seus records.

dissabte, 17 d’octubre de 2015

Curt 265. Ara.

Ara.
Mai abans.
Mai després.
Ho volen ara i aquí.
Perquè l'ànsia és perjudicial,
l'esperar està sobrevalorat.
Si no és ja, res valdrà.

divendres, 16 d’octubre de 2015

Curt 264. Passejant el mòbil.

De potes clavat a mig carrer flaires aromes de cànids veïns. El nas destre destria perfums i es repta a esbrinar-ne l'origen. Lluny, però, de tot contacte restes.
Alçes els ulls i mires l'humà. Una orella mig penja mostrant despreci, l'altra s'aixeca encuriosida amb l'estocolm a flor de pèl mentre olisquejes el rectangle inodor lumínic a què adora.

dijous, 15 d’octubre de 2015

Curt 263. 15 d'Octubre.

Anys més tard dirien que foren els trets de l'escamot, però no, fou un darrer crit de llibertat qui va fer alçar el vol d'ocells endormiscats entre els carreus de la muralla.

dimecres, 14 d’octubre de 2015

Curt 262. Sols.

Un sol pusil·lànime allargassa rajos sobre cors tremolosos. Patien la macança lumínica amb estoica recança, però ara, tot i la pretesa indiferència, s'hi emparen a cor que vols.

dimarts, 13 d’octubre de 2015

Curt 261. Per tu.

Avui dormiràs bé, bressolant-te entre la veu, la calidesa, l'amor que sempre et cuida des de l'altra banda del fil telefònic.

dilluns, 12 d’octubre de 2015

Curt 260. Inacceptable.

"Això és tot?!", la inevitable resposta es desprenia de l'ambient amb essència de mascle.
Vas agafar la bossa i el certificat que per a aquell auditori amb tanta testosterona resultava irrisori.
"Tornaré", vas remugar inaudiblement entre llavis. "Tornaré".

diumenge, 11 d’octubre de 2015

Curt 259. Batalles d'inspiració.

Com en una cursa per guanyar terres a l'oest, les idees s'avancen, s'estrebanquen, volen ser les primeres en conquerir la pàgina en blanc.

dissabte, 10 d’octubre de 2015

Curt 258. Lítica.

Ple. Estancat. Empantanat.
Saliva escumosa de ràbia reconcentrada nega neurones, corromp sinapsis.
Però tu somrius, incorruptible, pretèrita, resistint l'embestida sense sotmetre't.

divendres, 9 d’octubre de 2015

Curt 257. Invasió.

La barra freda i grisosa del transport acabava de mutar, els dits havien sigut coberts per una espessa manta esfilagarsada. Les falanges s'exprimien sota el pes d'una testa indolent, cofoia, invasiva de subjecció aliena.

dijous, 8 d’octubre de 2015

Curt 256.

Dia rere dia, s'obstinava a viure esgarrapant el teixit que ens separa dels somnis.

dimecres, 7 d’octubre de 2015

Curt 255. Obtús.

Retrona.
L'impacte ha sigut sec.
El cop ha retrunyit, escagarrinant pensaments en llunes d'altres regions.
La consciència els ha enfrontat a ell, l'ésser mascle, ràbia pura d'impotència inacceptable.
I un somrís tènue ha aflorat, calmós, mansoi, temerós de noves tronades.

dimarts, 6 d’octubre de 2015

Curt 254. Males noves.

"Res més", van dir-te.
Va ser la incredulitat qui va alçar-te de la cadira. I en guiar-te enfora, vau notar una ràfega gelida  provinent de la porta que us acomiadava, provant d'esbotzar-vos.

dilluns, 5 d’octubre de 2015

Curt 253. Cadires.

"De pantalons encolats en cadires preuades, el món n'és un femer". La teva boca és un somriure ambiciós, aquest és un pensament reconfortant, el millor del dia! I l'escalforeta a les natges comença a ser ben plaent.

diumenge, 4 d’octubre de 2015

Curt 252. Dansa de tardor.

Balla.
El vent és el seu company.
Les fulles caient perfilen la coreografia delicada del seu cos.

Sense descans, dibuixa cercles al parc.
L'estupor és l'únic espectador que rebrà per part dels habituals.

Tant l'hi fa!

Obre els braços, pica de mans, pica puntes i talons, perquè el cruixir de la tardor és tota la música que li cal.

dissabte, 3 d’octubre de 2015

Curt 251. Heavy.

Un agut esmolat com sortit d'una guitarra t'ha electrificat. De peus a cap et desafia. És ritme pur, és batec, és ànima de viure.

dijous, 1 d’octubre de 2015

Curt 249. Dolor.

T'esgarrapa la gola.
Baixa avall gronxant-se amb les tires de carn esgarrinxades.
Tot es mescla sense deixar espai per l'aire.
Ofegant el plor.
Anihilant-te.
Esclatant en pena.

dimecres, 30 de setembre de 2015

Curt 248. Benvinguda.

Sempre esperes el primer somriure, delator com cap de la vida més enllà de les paraules.

dimarts, 29 de setembre de 2015

dilluns, 28 de setembre de 2015

Curt 246. Fase següent.

La porta es va tancar amb l'estrèpit habitual dels grans mestres del terror. Quan es va acostumar a la nova llum, va haver-se d'obligar a recordar la inspiració. Davant seu, un tram d'escala s'enfilava amb graons alts com carreus defensius, irregulars com la caligrafia analfabeta, drets com el llom d'un gat esquerp. Calia seguir endavant, però, aquest només era un nou obstacles.

diumenge, 27 de setembre de 2015

dissabte, 26 de setembre de 2015

Curt 244. Codi de barres.

Porteu l'emoció a flor de pell, com un codi de barres personal i, alhora, col·lectiu. I cada barra us és nova, cada barra somnia pintura, cada una ofereix el marc perfecte per recomençar.

divendres, 25 de setembre de 2015

Curt 243. Distàncies.

Només setanta centímetres de taula us separen, t'ha regalat les més seductores adulacions, diries que a contracor. Ho ha pretès, amb la desvergonya del vencedor empedreït. Podries obstinar-te a creure-hi, de nou, però el blanc dels seus ulls és asfixiantment buit de tu. És l'avern que t'allunya, t'esgarrinxa, t'esgarrapa.
I de les velles esperances ja només en resta la vellesa.

dijous, 24 de setembre de 2015

Curt 242. Irreconeixible.

No pots evitar sentir-te plagiat. El que més t'irrita és l'altivesa dels ulls. Però de quin reflexe s'ha escapat aquesta còpia que no ets tu?! Amb quines paraules t'has desdibuixat en aquest espill?!

dimecres, 23 de setembre de 2015

Curt 241. Polls.

Els notes saltironejant entre les arrels, lliscant per la coroneta com si fos la millor pista de patinatge. Rasques. No vas posar pas senyalització per fer-te pista d'aterratge abellidora als colonitzadors. I tot i així, aquí els tens, desafiant dits irritats de coïssor.
Pots gratar-te tant com puguis, tant com vulguis, però ja són tu, no t'abandonaran.

dimarts, 22 de setembre de 2015

Curt 240. L'oportunitat.

La saps, la saps!
Sí, aquesta sí!
La mà amunt, enlaire!
Amb els ditets gronxant-se d'il·lusió,
amb la boca de cinema mut resant la paraula!
Meva, és meva, aquesta la sé!
I jugues amb els ulls de la mestra.
Jo, aquí, aquí!
Avui la sé!

dilluns, 21 de setembre de 2015

Curt 239. Pèrdua memorística.

La línia de pensaments es desbibuixa amb cada paraula nova que executes. Les més recents es van obrint fins a anorrear-se caient en un oblit lluminós, encegador, enfollit. Aquesta propera paraula l'assaboriràs, com un nèctar diví per retenir-ne l'essència.

diumenge, 20 de setembre de 2015

Curt 238. Dedicada a.

Una melena apunta més alt que les agudes i esmolades notes del cantant. Amb la suor amara les paraules rabiosament amants que llança allà on tot record s'evapora amb flaires etíliques.

237. Esperança.

N'hi posaria un pessic, havia pensat feia temps, incrèdul! Ara que  l'havien assaborit en necessitarien el vas a vessar. Ara que l'havien fet seva, com deixar que s'esvanís?

divendres, 18 de setembre de 2015

dijous, 17 de setembre de 2015

Curt 235. Aparences.

Tenen l'elegància, l'estil, el savoir-faire.
Les tenen emmarcades, però, amb llànties immaculades de nyaps indescriptibles que creuen invisibles.

dimecres, 16 de setembre de 2015

Curt 234. Veus.

Els pensaments ingents, éssers enfollits d'insomni i reververació, compleixen la perversa sentència de l'etern tornar.

dimarts, 15 de setembre de 2015

Curt 233. Mala sort.

"Bon dia!", ha etzibat la ràdio.
Cagun tot...
"Un cel blau us espera..."
Només faltaria que fos turquesa, no et fot!
"el sol ens regala colors vius..."
I els ocellets canten en veure't passar, redéu!!
"avui pot ser un gran dia!..."
I demà també!
I maleixes la mala memòria que no et va recordar apagar el despertador.

dilluns, 14 de setembre de 2015

Curt 232. Rebuig.

Has començat a cobrir el traç del carbonet amb un mar fluid de pintura roja.
Ni rastre del rostre en restarà.
Taparàs l'ésser d'esperit deforme.
El tenyiràs del color real tan invisible a la ingenuïtat perduda.
El faràs vívid al teus ulls abans d'abandobar-lo als capricis de la foguera.

diumenge, 13 de setembre de 2015

Curt 231. Qui ets.

La manca de simpatia que ratlla l'ofensa t'ha plantat davant del mirall del rebedor. Acabes d'arribar. De tu gotegen, com regalims llardosos a les parets de cuines immundes, desprecis, insults, vexacions.

Busques l'esperpent que et diuen ser. Ets realment un pusil·lànime? Un rebuig de la terra? Un amorf? Un perdut? Fites les pupil·les de qui t'observa.

"Ho ets?", l'interrogues.

"Ho sóc?", respon.

Et somriu.

"Sí", afirmeu, "al seus ulls tot plegat i molt més".

dissabte, 12 de setembre de 2015

Curt 230. Brogit.

Buscava un moment de silenci entre les batzegades indòmites dels timpans a ritme de tambors. Havia tancat portes i porticons, però els ritmes salvatges s'escolaven com aigua pacient llimant pedra.

divendres, 11 de setembre de 2015

Curt 229. Cançó de bressol.

Estàs embriagat de càntics. Tarareges himnes de força, de vida, d'esperança. Avui, amb l'eco de milers, seran la teva cançó de bressol.

dijous, 10 de setembre de 2015

Curt 228. Coordinació.

Tenia l'estrany pressentiment que no estava sol fent aquella tasca. A l'habitació només hi era ell, però amb cada tall sentia l'eco d'éssers prenent mides, dibuixant, retallant cartolines de colors.

dimecres, 9 de setembre de 2015

Curt 227. Abandonada.

La tauleta amb la bateria carregada i tu esteu estupefactes, fins i tot diries que l'has sentida somicar mentre jeu incrèdula a la taula del bar. L'han apartada, com qui es desfà de quelcom irrisori. I tot per un parell de capses de cartró!

dimarts, 8 de setembre de 2015

Curt 226. Perfídia.

No hi havia rastre de tolerància en cap dels efluvis putrefactes que emanaven dels seus porus.

dilluns, 7 de setembre de 2015

Curt 225. Espectre.

La preocupació creixia a cada passa de rutina, aviat ja no seria ell. D'ell només en restaria una carcassa buida on el tedi quotidià faria eco entre somnis amordaçats.

diumenge, 6 de setembre de 2015

Curt 224. Supervivent.

Amb la impostura com a imperatiu de supervivència, maquilles dolor amb tenacitat, omples rastres de temps amb cinisme tot esperant l'impossible.

dissabte, 5 de setembre de 2015

Curt 223. Vincles perennes.

S'agafen les mans i són cercle amb l'epicentre més potent del món. Ocupen mig carrer, però no escolten la lletania de passavolants emprenyats per l'obstacle que han creat. Només tenen consciència d'elles mateixes, del lligam etern, del pacte vinculant segellat amb riures i confidències en calurosos bancs d'estiu mentre trampejaven per dissoldre l'hora de tornar a casa.

divendres, 4 de setembre de 2015

Curt 222. Indult.

Amb les potes anguloses s'aferra a la paret, suposes que estudia l'arquitectura, la distància, la quantitat de fil que el racó rere l'escala requerirà. A la mà, l'arma habitual dels aracnicidis pentina la pols del terra, com qui s'acaricia la barbeta abans del gran cop.

Avui però, observes l'anatomia de l'enemic acèrrim a set centímetres de distància. Li veus els ulls. T'observa, deu saber per a què serveix l'escombra? Quieta, tu també. Compartiu oxigen. Mou una pota, tu arquejes la cella, te n'apartes uns centímetres. Necessiteu espai.

Alces l'escombra, t'apartes del racó, la diposites al seu lloc, i t'apropes de nou al bitxet de vuit potes que, inesperadament, s'ha salvat.

dijous, 3 de setembre de 2015

Curt 221. Per sempre.

I sense previ però desitjat avís va xiuxiuejar-li: "Estic molt boja si et dic que en aquesta vida només hi ha un home per a mi?".

dimecres, 2 de setembre de 2015

Curt 220. Revelació.

Avui he somniat que t'abraçava, avui he comprès que et trobaria/t'amagaves rere cada cantonada.

dimarts, 1 de setembre de 2015

Curt 219. Caminar.

Tens una heura verinosa recargolant-te les cames, repta amunt entumint-te. La mires estupefacte, és vella, molt vella, massa vella. Qui sap quan fa que t'emmanilla, que et sotmet a l'immobilisme cobard. Et desespera no haver-ne sigut conscient fins ara. Ara, penses, ara o mai. I amb les mans engrapes una planta massa ferma, massa orgullosa, massa acomodada com per deixar-te fugir, i tibes, i estires, i fas estrebades clavant-li ungles i esgarrapant-la per fer-la tires, bocins, engrunes, pols. Perquè ja no tems la por, i cap temença t'impedirà caminar.

dilluns, 31 d’agost de 2015

diumenge, 30 d’agost de 2015

Curt 217. Brilla per a tu.

És el cercle, és la perfecció celest arrodonint-se per a tu. Un senyal de canvi, un incitador d'inicis que culmina el cicle, de nou, oferint-se't, com una oportunitat esquinçada fa temps i que ja és hora de sargir. Un reflex de l'ànima que es considerava insignificant i que, en redescobrir-se plena, comprendrà que la llum que l'il.lumina no és res més que la lluïssor interna prenent consciència.

dissabte, 29 d’agost de 2015

Curt 216. Desmemòria.

Ho has hagut de comprovar, les has tocades de dalt a baix, per sort encara hi eren. Has oblidat tantes coses que del cansament d'anar-les a buscar has temut que ara fossin les pròpies cames les que haguessin tocat el dos.

divendres, 28 d’agost de 2015

Curt 215. L'esperit de protecció.

No has ni tocat el sepulcre roig amb el pic que has notat com el terra tremolava. Una escalfor estranya et glaça l'espinada, és com si de sota terra quelcom es remogués. Mires arreu, els finestrals només t'ofereixen ombres que s'allargassen creant creus. El vent udola, llença esgarrips que xiulen entre les escletxes de l'abandonat monestir. I el lladrocini ja no et sembla important, tan sols compta sortir corrents, evitar que algun esperit protector subterrani t'atrapi.

dijous, 27 d’agost de 2015

Curt 214. Duresa.

"No pateixis!", et deixa anar amb un somriure prefabricat, "tinc una bona placa de ferro protegint-me el cor". I se'n va després de picar-te l'ull. Les petjades, però, són delatores, el seu rastre són llàgrimes de bocins d'òxid.

dimecres, 26 d’agost de 2015

Curt 213. Mirada nova.

El pa és perfecte, la incidència de la llum n'arrodoneix els contorns i en desvela veritats. I ara ets el delator principal de la cara que l'artista va amagar a cop de pinzellada. Al voltant la incredulitat s'escampa, res, és només un troç de pa perfecte. Insisteixes, hi ha una cara i n'assenyales les faccions. Algun riure s'escapa. Emprenyat perseveres, és tan obvi! Aquí, on la crosta es fa crostó. Marxen, et deixen per impossible, a tu i als teus set anys, als teus ulls i a la mirada que et somriu des del pa que presideix la sala.

dimarts, 25 d’agost de 2015

Curt 212. L'art de collir figues.

I d'un salt espectacular, atlètic i ben assajat grimpes al mur que separa carrer de muntanya. Darrera d'ell les figueres s'arrengleren amb voluntat pròpia oferint capriciosament els fruits dolços que treuen el nas temptant els agosarats. I aquest, amb somriure fatxenda, ets tu.
Estires els braços enlaire per oferir el teu tors morè d'atleta de cervesa a les veïnes que t'espien, i com no!, rere les cortines de gasa. Les vermudes, amb equilibrisme incitador, es resisteixen a una gravetat que sembla inevitable. I entre gravetats i broncejat poses en escena postures dignes de Miquel Àngel arquejant-te fins més enllà de tota possibilitat. Alguna ment serà feliç.

dilluns, 24 d’agost de 2015

Curt 211. Lletra borratxa.

Ho provaràs amb alcohol del bo. Has comprat l'ampolla més cara amb denominació d'origen, i ho faràs a mitges! Un "mano a mano" que en diuen, un got per tu, i un got per la majúscula de la placa. Glop a glop, fins a acabar l'elixir. Així com sense voler-ho brindaràs per allò que vindrà.

diumenge, 23 d’agost de 2015

Curt 210. Tertulianes de cor.

No hi ha polític que es pugui comparar amb vosaltres. Aquí, a mig camí del forn, a quatre passes de les respectives cases, teniu tot l'encert de l'univers a la llengua, i amb mitja hora n'haureu tingut prou per endreçar el món, com qui organitza les llaunes al rebost.

dissabte, 22 d’agost de 2015

Curt 209. Ortografia.

Com una vella decrèpita intolerant t'aferres a la norma, pretèrita, perenne. Amb obcecada i meticulosa cura observes punts, comes, accents, grafies. Ahir eres la reina retrògrada, avui rebel sense causa.

divendres, 21 d’agost de 2015

Curt 208. Les flors.

Escales la pujada esbufegant, tot i faltar poc i que l'enfiles cada matí, mai es fa més fàcil.

Quan arribes al peu de l'ermita t'afanyes cap a la finestra. I allà, sobre les pedres hi tornen a ser. T'ha tornat a passar al davant. Mires arreu, voltes l'edifici que és petit com el teu menjador. Ni una ànima a la vista, i les flors són ben fresques.

Demà vindràs més d'hora, no saps per què, però vols esbrinar quin color d'ulls té la persona que cada dia, plogui o nevi, porta flors fins aquí.

dijous, 20 d’agost de 2015

Curt 207. De cargols equilibristes.

Amb el cos embolcallar la tija.
La tija olorosa fa venir saliva.
Salivejar per la sajolida.
Babejar amunt, amunt!
Cap a la flor, la flor blanca.

Soroll, terrabastall, terratrèmol!
Parar, arrapar-se, dissimular, curiosejar...
Dos humans, apropar-se fan perillosament.
L'adéu a tants en dies de pluja et fan pensar.
I patir per les pròpies banyes no poder evitar!
Terror, et miren, se t'atansen a deu banyes de distància!
Sopar no voler ser, i menys dinar!
Quiet, petrificat, la baba solidificar.
I els humans marxen, s'allunyen, se'n van.
I ja fugits del pensament amunt, a dalt arribar.

dimecres, 19 d’agost de 2015

Curt 206. El pessic perfecte.

"Digues? Quanta?"
La mires.
La toques.
L'acaricíes.
Esperes que el contacte dactilar et reveli el secret quantitatiu.
"Un? Dos? No? Tres, potser?!"
Ets pacient.
La resposta arribarà.
Ha de fer-ho tard o d'hora!
La mires amb obsessió creixent.
La tastes per valorar-ne els límits.
"Dos, segur, oi?!"
Segueixes sense resposta.
T'observa impassible.
És com si s'enrigués de tu,
com si fos dipositària del gran secret salí.

dimarts, 18 d’agost de 2015

Curt 205. Mal de cap.

Com si d'una paret es tractés, t'hi estàs deixant la testa. De tant en tant, t'atures per amorosir-te el front amb la mà. I hi tornes amb empeny, amb empenta. De tant en tant, quan t'atures mires el mur i et qüestiones sobre l'efectivitat real de continuar-t'hi llançant de cap.

dilluns, 17 d’agost de 2015

Curt 204. La partida.

Tens la sort a les mans. És ara o mai. Aquest és el moment. És ell o tu. Vols sang  i la vols en aquest instant. Bufes el cub que tens entre les mans. "Un quatre, un quatre", dius entre somriures malèfics. I el deixes anar, rodola davant dels teus ulls com plats, davant dels seus ulls estrenyits.

diumenge, 16 d’agost de 2015

Curt 203. Ball de festa major.

Les banderoles regalimen colors que en caure al bassal que és la pista formen l'arc de Sant Martí. El balcons són paraigües que es queden petits d'ulls tristos i peus que frisaven pel ball.

T'arrauleixes contra el teu company. Des de la ràdio del bar la predicció meteorològica certifica tempesta. Algú crida, "Canvia! No cal sentir el que ja sabem!". Els riures es generalitzen momentàniament per donar pas a un silenci apesarat.

Entre sospirs un nou ritme inesperat va creixent, la ràdio vol ser orquestra, i les teves cames volen festa. Així que estires el braç que tens a l'espatlla cap al centre de la plaça. Primer es resisteix a l'aigua, però després dels primers passos exclama: "Pugeu el volum!". I ben aviat ja no sou els únics que dibuixeu cercles a la pluja.

dissabte, 15 d’agost de 2015

Curt 202. Nocturnitat.

Les cames et fan figa i encara no has enfrontat el pitjor. La porta t'acusa, i si no vas amb compte et delatarà. Introdueixes la clau a l'orifici amb calma mil•limètrica, mentre les orelles et paralitzen a cada microsoroll que perceben. La destresa, però, t'és una qualitat molt preuada i l'obertura es produeix sense masses complicacions. És en tancar-la quan l'espinada se't petrifica. Un soroll d'ultratomba t'ha esglaïat. Com una pedra arrapat al pom has esperat que tornés. Necessites identificar-lo abans de seguir avançant. Ronquen, i com! Controles la fuita de riure per minimitzar danys, tot i que tenint en compte els decibels dels roncs no tens massa perquè patir. T'allunyes primer amb cautela, després amb seguretat de l'entrada i avances cap a l'habitació. Els roncs dels pares són bestials, avui no t'enxampen. Un somriure cofoi et guia els darrers passos, entres a la teva habitació, i just quan et gires per tancar la porta notes com dit rere dit una mà t'engrapa l'espatlla.

divendres, 14 d’agost de 2015

Curt 201. Trànsit.

Notava com la felicitat feia surf amb les plaquetes recorrent-li tot el cos. Cada passa cap a la porta la feia pensar en passos de ball, en focus d'escenari sobre d'ella per donar dramatisme al moment, en finals de musical amb 40 cantants capaços de posar pels de punta i desvocar llàgrimes.
Quan va arribar a la porta, però, no va trigar gens a obrir-la i sortir, no fos que alguna petició desconsiderada goses destrossar els primers acords de les vacances.

dijous, 13 d’agost de 2015

Curt 200. Recompte.

I en mirar enrera, t'has esparverat. Has entès per què hi ha qui ho evita, però tu havies de fer-ho.

dimecres, 12 d’agost de 2015

Curt 199. Avançar.

Caminaràs fins al serrat, allà a dalt les distàncies s'aclariran. Fa massa que puges, massa. El peu esquerra t'enganya fent-se passar pel dret, i aquest roquissar és massa rígid com per tornar a caure. Aviat seràs a dalt, ben aviat.

dimarts, 11 d’agost de 2015

Curt 198. Captivitat.

T'ha vist!
Udoles i udoles.
Exhibeixes la millor mirada.
La fixes en ell.
Rasques les parets de la teva gàbia, amb compte.
Els reixats estan oxidats per la intempèrie.
De les vores en surten punxes com agulles.
Se t'apropa.
Ni gosa tocar-te, tu tampoc ho faries!
Ets un circ de puces i altres malabaristes.
Se'n va.
T'ofereix la més dolça de les veus, però marxa.
I ara sí que t'exclames, ara sí que lladres, ara sí que et llances contra el reixat, una vegada, tres, mil, fins que abandones amb l'escalfor del filferro clavat a la carn.

diumenge, 9 d’agost de 2015

Curt 196. La visita.

Un rampell et regalima per l'espinada fent-te sortir de darrera el taulell amb el recorregut a la mà per mostrar-li l'inici exacte de la visita que costa dos segons de trobar. Et somriu amb agraïment mentre els ulls li brillen en adonar-se de la distància.
A contracor retornes a recepció on et reclamaven, un matrimoni d'ancians t'espera i els despatxes amb celeritat inusual, apaivagant el cor que et batega museu endins.
D'un calaix n'extreus el cartell de "tancat fins demà", però els dubtes t'aclaparen ràpidament. Mires l'hora, suspires, busques museu enllà, i en trobar-li la silueta t'hi quedes suspès.
Insisteixes mirant el rellotge, rellegint el cartell, esguardant com contempla la bellesa que l'enmiralla. Però el temps s'ha ralentit i les agulles marquen agonia. Tant hi fa si falta massa per tancar, si et fan fora, així que penges el cartell. Has entès que res té sentit més enllà de compartir aquesta visita.

dissabte, 8 d’agost de 2015

divendres, 7 d’agost de 2015

Curt 194. La vespa.

El noto, sí.
L'aroma, mmm!
Les potes amb equilibri, compte.
Ales com bojes, avall.
El tunel transparent, dolç.
He arribat al fons, delícies!
Succiono, en vull més.
M'alço, canvio de lloc, oh pecat!
Les potes s'hi enganxen, perill!
El sabor és èxtasi, paradís.
He de marxar, ombres...
Amunt i fora, ja!
Està tancat, com?
No puc fugir, desesper.
Hauré de seguir xuclant, oh destí!

dijous, 6 d’agost de 2015

Curt 193. Muralla.

Creu que el món és seu i deplora les limitacions a què es troba condicionat. Camina amb l'altivesa de l'edat, la supèrbia dels indemnes, les exigències de l'egoisme, la sordesa dels saberuts.

I tu l'obseves, cuides, protegeixes del món hostil, de les embestides furibundes que no saps fins quan més podràs resistir. Notes el xoc creixent, per les dues bandes,  debilitant-te: la carn se t'esquinça a cop de realitat, el cor s'esmicola amb esgarrapades de tirà. I no comprens com has arribat fins aquí.

Curt 192. Història.

Han obert la tomba.
El cos, intacte inesperat, hi haurà de ser present.
La sentència serà dictada abans del judici.
La foguera el cremarà, cert, però les cendres seran adob, el fum serà aroma, el record hissarà la bandera.

dimecres, 5 d’agost de 2015

Curt 191. De vedells i cotxes.

Les potes t'han quedat garrativades. L'ésser blanc avança cap a tu. Es mou amb una màgia que no comprens. T'amenaça.

Fuges. Camí enllà. No hi ha escapatòria. A la dreta impossible, encara menys a l'esquerra. Estàs perdut entre l'esvoranc i l'espadat. I la bèstia segueix avançant cap a tu.

Una concavitat a la paret et regala refugi,  i el pel se t'arrapa a la roca mentre observes com el monstre avança, com t'adelanta amb ulls i espurnes apuntant-te, com desapareix un parell de corves enllà.

diumenge, 2 d’agost de 2015

Curt 189. Enginy.

Els dits s'entortilliguen als palets que se suposa ha d'usar per menjar. Un amunt, l'altre avall i... catapulta! Els grans d'arros han sortit diaparats amb la salsa que ja es confon amb la pintura a l'oli.
Hi torna, però provant una nova posició. El menjar s'escola entre la perpendicular llefiscosa. I ella té gana...
Un darrer intent, va, aquesta sortirà bé. Amb concentració aferra els palillos, els introdueix al plat i els extreu amb una pilota de menjar. Els alça i, just quan els llavis caten l'aroma, la bola cau i rodola jersei enllà.
D'esma mira plat i utensilis. No es deixarà vèncer! Agafa els artefactes endemoniats, aixeca el plat fins a l'alçada de la barbeta i amb destresa insospitada escombra l'aliment fins a la llengua que ansiosa fa de pont.

dissabte, 1 d’agost de 2015

Curt 188. Descobrir.

Té els ulls com plats, assaboreixen l'entorn, radiografien cada centímetre, descobreixen cada angle des del fons del bressol.

divendres, 31 de juliol de 2015

Curt 187. Fugida.

La clau al contacte i la carretera per davant, no hi havia res més que pogués desitjar.

dijous, 30 de juliol de 2015

Curt 186. Alça't.

Tallant l'obscuritat avances amb cautela entre els còdols de la riba i les branques espesses dels arbres. L'única llum és una lluna plena com no se n'ha vist en segles. Ella és la guia, ella és l'espurna de màgia que aquesta nit et caldrà.

Uns metres més endavant el brancam retrocedeix, obrint-se per deixar pas al gorg, llit perfecte per l'astre. Saltes d'un roc a un altre per situar-te de genolls al central, al bell mig de l'arc del gorg, allà on l'estretor crea el rierol.

Les aigües calmoses bressen la lluna. Les acaricies. Hi enfonses les mans. Un cop humides les alces per damunt del cap buscant la lluïssor de la lluna i en trobar-la murmures un nom. A l'inici és només un xiuxiueg, però el vas fent créixer en intensitat i to. Amb cada decibel les aigües s'agiten creant cercles concèntrics que sorgeixen del més pregon de la deu. Del cor de l'aigua n'emana boira que, després d'elevar-se en espiral, se't va acostant i, alhora, va transformant-se en el Comte, que et somriu.

dimecres, 29 de juliol de 2015

Curt 185. La mort anunciada.

Li ha arribat l'hora i encara no ho sap. Ara reposa netejant-se les ales, acariciant-les destrament amb les potes del darrera, sobre la capseta de cartró. Amb sigil i precisió alces l'arma de plàstic i l'esclafes contra el suport on descansava. "Pobreta", penses somrient, "hauria d'haver llegit el que posa a la capsa de tabac!"

dimarts, 28 de juliol de 2015

Curt 184. Cendra.

No tens ulls suficients per deixar emanar tanta pena. El llacrimal és un brollador exhaust que vol calmar el dolor que no es sacia. Un mal que t'ha perforat en tornar a casa, esberlant-te per dins, destruint-te per fora, convertint-te en una cendra més, transformant-te en una abatuda tonalitat d'aquest incendi.

dilluns, 27 de juliol de 2015

Curt 183. Travessa.

La mà no ha sigut prou ràpida com per aturar-lo. En tocar el cap, els ulls ja seguien el barret mar enllà. Has acabat de travessar el pont sense prestar atenció a on posaves els peus. La caiguda de trenta metres poc importa ja. La bellesa del sol encenent mar i roca amb una lluïssor que precedeix la tempesta és res per un cor que s'aferra a la caixa toràcica. Té por, pànic i no sap si és pel vent, el mareig de la gravetat del centre del pont, o la pèrdua d'un tros de tela cosit amb massa amor.

diumenge, 26 de juliol de 2015

Curt 182. Fortalesa.

El pont crema. Veus com les flames exciten odi als ulls i les goles dels assaltants. T'observen irats, alçant les armes cap a la fortalesa on no podran penetrar.

Quan el foc s'ha extingit pel vostre costat segelleu l'accés. Ara tocarà resistir l'embestida furibunda de conquesta i venjança. Ara us tocarà defensar la terra, la dignitat, l'existència. Aquí comença el setge. Avances fins al pati d'armes, la mà oprimint la pressió del pit. Sense alè, caus de genolls.

I mirant als cels de déus i avantpassats, sense temor ja de ser anihilat per heretge, clames.  Pregues amb càntics que et van ser vetats i que ara es desfermen, amb murmuris que en pronunciar noms sagrats tremolen i s'esglaïen, amb una lletra que et va ser prohibida, amb una veu que va ser empresonada. Prems ulls i mans com no recordes haver-ho fet, tot tu ets bategar.

I en obrir els ulls amb una llàgrima fugint perquè no pot suportar l'emoció, descobreixes que el teu voltant és un bullidor de precs, la gent opresa, la teva gent, ha recuperat la veu.

dissabte, 25 de juliol de 2015

Curt 181. Proscrit.

T'ha deixat alterat al divan. Els braços tensos t'abracen sobre un pit que bela com ovelles abans d'escorxar. Diu que té la solució, que tot rau en una combinació equilibrada de nova perspectiva, en un enfocament integratiu que rebaixi l'obsessió a favor d'objectius a termini. Diu que et donarà allò que el teu cas requereix. Veus com remena substàncies. Diu que té un medicament infalible, que ara comença el tractament. Diu d'esquenes a tu. I sense donar-li temps a girar-se, has fugit d'ell i la injecció.

Tremoles violentament, el teu cos és al centre de l'huracà, el cor ha comprès l'abisme a què et voldrien sotmetre. Carrer enllà avances evitant els espectres que es creuen éssers lliures. T'hauries d'haver empassat les paraules. L'arc de la cella no podia ser més delatador en revelar-l'hi el teu secret. Ets una amenaça. "Veig morts", has dit, i aquesta ha sigut la sentència.

Hauràs d'amagar-te, submergir-te en l'anonimat. La solitud és imperiosa. Qui sap, potser n'hi ha més com tu, una anomalia vivent en present.

divendres, 24 de juliol de 2015

Curt 180. Vent.

La violència de la ventada t'entortolliga els cabells. Al fil del penya-segat el tall de l'aire és sec, arravatat, bestial. S'ho emporta tot, ho arrassa tot, t'obliga a oblidar-ho tot. I en comptes de resistir-t'hi, t'hi abandones.

dijous, 23 de juliol de 2015

Curt 179. Aparences.

Per la porta entreoberta surt l'olor del tabac, els riures complices de negocis i trifulques omplen les foscors de les sales. Al teu voltant els perfums intensos oculten intencions, desitjos i estatus. Les paraules són mantega empalagosa que es recargola com les flames de la llar de foc. Hi estàs atrapada, i tu només somnies en fugir-ne, per això perds el món de vista, dibuixant un mig somriure afirmatiu, i deixant volar el pensament allargassant-se com el fum dels cigars.

Curt 178. Ramat.

Allà al bell mig del ramat de vides humanes a l'espera de la inspecció pre vol, es va sentir bestiar. Què no hagués donat per ser animal, vaca, i pastar per un prat més ampli.

dimecres, 22 de juliol de 2015

Curt 177. El Turó dels túmuls.

El primer pas t'ha costat donar-lo, has notat com la tensió formiguejava aferrant-te a terra. Els següents han anat dotant l'ascens de seguretat, de fermesa. A cada banda, una filera de torxes marca l'estret pas cap al cim. Al fons, les sinuoses flames de la foguera crepiten per a tu. En acabar l'ascens, i en direcció al recorregut de la lluna, has dibuixat el cercle perfecte resseguint les tombes immemorials que et farà digne del poder. Al costat de la foguera, el savi t'ha fet agenollar, al cap t'hi ha posat la corona, a les mans l'espasa dels teus avantpassats.

dimarts, 21 de juliol de 2015

Curt 176. Absort.

La copa llueix el contingut porpre als rajos que escalfen la tauleta de darrera la finestra. A la butaca un cos compungit es troba a l'abisme de les darreres pàgines. Les ungles han sigut retallades fins al milímetre de la carn. Els ulls insaciables d'aventura tremolen llàgrimes per la consciència del breu recorregut restant.

diumenge, 19 de juliol de 2015

Curt 175. Després de la pluja.

D'esquenes contra l'arbre, i sobre un roc, seuen a un sol que per fi ha perdut la vergonya. A terra, als peus el fang els serveix de marcador. L'un en porta trenta-quatre, l'altra disset; ha tingut mala sort li han tocat només àvies.
L'autocar apareix a la cantonada, s'aixeca, prepara mà i somriure, aquesta vegada hi ha nens, ho ensuma, i aquests compten per tres! Així que el vehicle és al seu costat sacseja braços i somriu, somriu tant com pot. Ha de guanyar, guanyarà.

Curt 174.

S'ha posat les mans a la boca en una milèssima de segon. Els ulls han tensat les parpelles més allà de tota possibilitat anatòmica. Els batecs són un cor de percussió arritmic. Al seu davant ha semblat que tot s'esfondrava.

dissabte, 18 de juliol de 2015

Curt 173. Al cor de l'erm.

Arquejat aguanta l'embestida del vent incessant. Al seu voltant onades d'herba rebutgen l'empatx d'aigua. Moltes fulles li han sigut arrencades i a les branques l'escorça humida s'espellofa per la fragilitat a que es veu exposada. El tronc orgullós de branques esquelètiques, però, ha decidit no cedir. Serà orgullós. Serà capsigrany. Serà peeseverant com la dona del GPS quan ningú l'escolta.

divendres, 17 de juliol de 2015

Curt 172. Bestiar.

El troç de terra rectangular perfectament delineat per rocs, pedres i pedretes, li fa de casa. Mentre espolsa gotes insistents de boira pixanera, mastega herba acabada de netejar pel tretzè xàfec del matí. Als narius l'olor de musclo li parla d'onades esverades als peus del seu penya-segat per un vent que ja arrosega una nova cortina humida

dijous, 16 de juliol de 2015

Curt 171. Resignació.

Sons d'ultratomba ressonen dins la carcassa mig derruida de l'antiga abadia. Aquestes parets, enyorades de càntics pietosos, ara es veuen rebaixades a cercar confort en el xivarri animal, en el crit del guia, en les ventositats d'un turista dissimulat.

dimarts, 14 de juliol de 2015

Curt 170. Vestigi.

El crit t'ha fet alçar els ulls amunt. L'has vista amb les ales esteses fitant-te, senyora de les boires desafiant el vent glacial. Però enfocant la vista més enllà d'ella has sigut tu qui s'ha quedat astorat guaitant l'ombra lítica. Aquell vast monstre decadent vestit amb blanquinosa túnica evoca temps on les àguiles no eren ombra ni pel senyor d'aquesta contrada.

dilluns, 13 de juliol de 2015

Curt 169. Conductor.

Amb dos carrils per banda, i el vent esvalotat dins del descapotable,
accelera innecessàriament per fruir amb el so del motor.

Curt 168. Suor.

Després del cinturó has procedit a l'extracció dels pantalons, teixit encartronat que la suor ha convertit en cera de depilació.

dissabte, 11 de juliol de 2015

Curt 167. Territori.

El món és tan seu que ni el teu alè troba on resguardar-se de tan expansionisme imperialista.

divendres, 10 de juliol de 2015

Curt 166. Oblit.

Cada dia aquests ulls tan buits el sotgen amb sospita des de la distància on s'han anat instal·lant. El rebusquen en una memòria inerta, estèril. Desconfien de les seves carícies, abraçades, somriures. S'enretiren, s'estremeixen.

És en aquests moments quan se n'aparta i surt al passadís. El veus observar-la a l'estança que és tot el seu món, d'on no en surt, on tot li és familiar. La mira amb els ulls empressonats en llàgrimes que us oculta quan li pregunteu si necessita res.

Però com no ha de tenir el cor encallat a la gola. No sé qui ets, has sentit com li deia centenars de vegades. No sé per què em mires. No entenc per què em cuides.
No vull que em toquis més. No, no ho vull. Ves-te'n. Deixa'm. I t'esgarrinxa el cor la perseverança d'ell, la resistència vers la reticència. Sobretot quan la tensió muscular l'enretira amb gelor, amb violència, arquejant el cos en direcció contrària.

Avui però ell no té més esma i marxa. Li has posat la mà a l'espatlla i l'esvoranc del cristal·lí t'ha enfonsat. Ànims, li dius, i ell somriu mentre la mira de nou. Fins demà, fins demà.

Sents com et crida des de l'habitació. Quan hi entres,  et fa senyes encuriosida assenyalant la finestra. Et fa ajupir al seu costat, amb el dit assenyala el marit a qui ha oblidat i que es a punt de creuar el carrer. I amb un xiuxiueg et confessa a cau d'orella, no el recordo, però no puc evitar estimar-lo.

dijous, 9 de juliol de 2015

Curt 165. Vergonya.

Vergonya.

Entren disculpant-se tot i defensant la ignorada estupidesa.

Vergonya.

El rellotge delata el flagrant retard.

Vergonya.

Els comenten que el servei ja no podrà ser el mateix.

Vergonya.

Han posat el crit al cel, tenien cita, concert, visita, aleguen alçant la veu.

Vergonya.

Endavant, endavant.

Vergonya.

dimecres, 8 de juliol de 2015

Curt 164. Hipnosi.

Sonen acompassats, hipnòtics. Proves de resistir, però et resulta impossible. Tensiones les parpelles en ganyotes desesperades. Inútil. T'arrauleixes al sofà, abandones la voluntat al ronc, oblides que volies acompanyar el protagonista fins a la fi del món.

dimarts, 7 de juliol de 2015

Curt 163. Sequera.

No hi quedava aigua.
No hi fluia res.
No hi restava vida.
S'havia assecat per sempre més.

dilluns, 6 de juliol de 2015

Curt 162. Últimes oportunitats.

Té els ànims tan encongits com el pit de pollastre oxidat del mostrador. Porta tot el matí guaitant-lo. Necessitarà all, julivert, i un xic de parmesà per ressuscitar-lo, però farà prou bon sopar.

diumenge, 5 de juliol de 2015

Curt 161. Amigues.

Quatre hamaques humitejades reposen a l'ombra d'uns desmais mentre el xipolleig marca el ritme dels riures.
El món és als seus ulls, l'essència es respira entre braçada i braçada. Avui, aquí, juntes, són invencibles.

dissabte, 4 de juliol de 2015

Curt 160. Perseverança.

Havia sentit a parlar de la gent que pica pedra, ella però picava diamant. Estava convençuda, però, que amb constància  la corassa s'acabaria esberlant.

divendres, 3 de juliol de 2015

Curt 159. L'últim lector.

T'han atrapat. En aquest darrer reducte segelles amagatalls i acaricies per darrera vegada els tresors incompresos, temuts pel silenci dels analfabets, abans de sepultar-los en la foscor. L'olor a destrucció s'escola endins, és pestilència que anuncia el final.

La porta està cedint. A cada cop, les frontises esclaten en pols, els claus cedeixen per mil·límetres, les fustes cruixeixen. També s'escruix la carn arrapant-se als ossos. Tots a resguard, penses, tots menys el que duus a les mans i tu.  Aquest serà el company de foguera, el mires, t'hi abraces.

Quan entrin no hi haurà pietat, les màquines són ara el seu cervell. Tu ets disfuncional, ets prescindible, però aprofitable com a carburant. A la foguera, llibre i tu, el terror i l'error, incendiant-se junts. La por, però, serà el seu error.

Allà cada paraula es farà fum, s'aliarà amb els esgarrips que proferiràs, i junts volaran enllà, cercaran a l'escollit, aquell qui encara recorda la màgia de la lletra. Aquell qui encara sap com llegir.

dijous, 2 de juliol de 2015

Curt 158. Camí d'Incendis.

Té la mateixa pell.
Potser més cremada, més desgastada.

Els ulls respiren del mateix sol,
els pulmons inspiren semblant present.

Però, tot i així,
li traspua una ànima pesada, passada.

A l'alè n'hi onegen els esquinçalls,
com les darreres flamarades
que resisteixen l'extinció,
que defugen el sepulcre del silenci.

dimecres, 1 de juliol de 2015

Curt 157. Prohibició.

No podria tornar a parlar. El seu orgull havia notat l'agulla penetrant la carn. La dignitat plorava amb el pas del fil corrent, i tensant-se en prémer un llavi contra l'altre. La llibertat era, ara, presonera.

dimarts, 30 de juny de 2015

Curt 156.

Són membres d'un aquelarre progressista.  Són paladins d'un snobisme pretès amb accents i posats. Són la veu del poble diuen, però només el reconeixen en els calerons de les seves butxaques.

dilluns, 29 de juny de 2015

Curt 155. Picades.

Les carícies nocturnes amb la fricció dels llençols han sigut reparadores. Tot rastre de calmant ha desaparegut, i ella encara et rasca! Oh, plaer indescriptible! Més, més cap a la dreta! Oh, sí!

diumenge, 28 de juny de 2015

Curt 154. Volums.

Assegut al banc amb el diari entreobert, deixes escapar el fum de la cigarreta pel nas. Fa un moment has hagut d'apartar els ulls del paper. Una parella passava escridassant-se. Per darrera teu, una colla d'amics competien a veure qui reia a volum més estratosfèric. Més enllà un parell de dones intercanviaven confidències de balcó a balcó. Una mare creua arrossegant un marrec que exigeix capritx, ella l'amenaça. I allà, la terrassa del bar, i a l'altra banda el parc infantil...

Has hagut de posar-te les mans a les orelles. Tothom crida. Tothom! Tothom s'esgargamella! Fins i tot els titulars que ara jeuen de cara al banc sonen esparverats! Com desitjaries que algú inventés un botó universal per abaixar volums!

També el dels teus pensaments...

divendres, 26 de juny de 2015

Curt 152. Instint laboral.

Amb el carretó de la compra a vessar, t'apropes a la cantonada.  És l'hora exacta. Et sap greu pels ous, la noia de la botiga tenia massa xerrera telefònica. La nevera es farà esperar.

Encaixes les rodes al parterre de l'arbre. Busques, i allà són, en el moment exacte, cronometrats amb visitants previs sense saber-ho. Aixequen la mà lleugerament, sembla un suspir de salutació més que un alto en sec. Per això, al girar el següent taxi pel xamfrà, col·loques els dits artritics a la boca i fas sonar un xiulet tan agut que ambdues voreres se sorprenen bocabadades per la sincronia del fre. Li assenyales la parella que, desconcertats, agraeixen el gest, dient que no tenen cash. S'hi enfilen i marxen.

Tu, però, no has acabat, a la vorera del davant un parell de guiris acaben de deixar-se veure pel sol. Repeteixes el so, un nou vehicle s'atura i recull els turistes que no paren de fer-te fotos. Tres, quatre, cinc xiulets més..., sona el campanar de més amunt, és tard, massa tard, recuperes el carretó i enfiles carrer enllà.

Quan encara no has arribat a la següent cantonada un xiulet que no es teu esclata. Un crit t'increpa. Et gires,  t'amenaça. "És la meva cantonada", s'esgargamella. Al cinturó, hi duu la bossa amb mapes, a la mà el xiulet d'última generació. "Que no et torni a veure per aquí, vella". I tu marxes, somriure burleta als llavis, avui, torna a fer tard. Un mai perd l'instint de la feina.

Curt 153. Judicis.

Amb estupefacció i incredulitat els observes fixament mentre intensifiquen el reguitzell d'arguments que disparen com si fossis transparent.

Quan ets capaç de recuperar-te rebusques a la bossa, trenques l'embolcall. Qui t'hauria dit que et seria útil tan ràpid! El tou dels dits el nota, fred com el gel, pacient. L'alces i el poses davant teu enfrontant-los.

Sobtats per la confrontació de la imatge retornada, callen. S'observen. T'aixeques. Et miren per primera vegada. Reculls el mirall, i marxes.

dijous, 25 de juny de 2015

Curt 151. Bufó de carrer.

Has sortejat exitosament vàries persones després d'entrebancar-te. Ara trontolles d'un peu a l'altre per introduir les piruetes finals, que et duen a esclafar el pot de pintura amb un encertat cop de cul. Sota teu, la bassa vermellosa s'esten fent joc amb maquillatge facial. La cridòria es fa intensa, els riures eixordadors, els aplaudiments exaltats. T'aixeques, i fas la reverència que fa anys vas robar al mateix Charlot, assenyalant el capell tacat de roig.

Amb dolor dissimulat reculls, i observes les escadusseres monedes del barret, entre espectadors cofois de generositat en crisi. Quina fortuna, penses. Ara et tocarà repetir l'acte. Buscar un nou racó, un nou pot per trencar, un nou entrebanc, cinc en comptes de dues piruetes, i esperar, resar, per doblar més els calés que les trompades.

dimecres, 24 de juny de 2015

Curt 150. Despertar.

Ho has de comprovar, porta tantes hores en la penombra, i mostra tal rebuig a la llum, que necessites certificar si s'està transformant. Primer li mostraràs els alls, després, si s'immuta, els hi llançaràs.

dimarts, 23 de juny de 2015

Curt 149. Sentits.

Ni falta li feia obrir els ulls, l'olor a pólvora, coca i sal seria la seva brúixola aquella nit. La rogenca violència dansant li embriagaria la vista. La sorra i l'escuma l'embogirien fins al sol ixent. Tot i el silenci permanent, el bategar de la festa, amb màgic embruix, el faria oient d'ànsies, testimoni de desitjos per una sola nit.

dilluns, 22 de juny de 2015

Curt 148. Entre fogons.

En obrir la porta l'has notada. L'olor és intensa i impregna tota la llar. Acompanyant-la escoltes el tararejar distret de l'àvia.

Entres a la cuina de puntetes, està tan inmersa que ni s'adona de la teva presència. Et parapetes rere la nevera. L'observes. Balla amb el record de l'avi, li parla, li somriu. Tot seguit li canta nanes a la teva mama i li explica que tot està bé, com has crescut, com n'ets d'especial. Ella segueix dansant mentre crea harmonia amb el xup-xup de les cassoles.

De sotbe s'atura, es gira i es queda mirant fixament cap al teu racó.  Treus el nas i li somrius. Surts del teu amagatall i corres a abraçar-te als braços oberts de la iaia.

diumenge, 21 de juny de 2015

Curt 147. Aposta.

Arriben a tocar del vell assegut al mur de pedra que els sembla que pesa figues. Treuen el mapa, consulten el GPS. Discuteixen. No es posen d'acord cap on anar.

Ell els espia per sota la boina. Sempre fan igual, pensa, cada cap de setmana la mateixa cerimònia.

Ara ve quan li pregunten.
"Disculpi", diuen, encara gràcies, pensa, aquests són educats. I demanen quin camí és per arribar a les baumes.

"A l'esquerra" diu, "a l'esquerra".
"Vol dir?" Primer dubte. Que si el mapa, que si el trasto dels collons.
"Sí, i tant. A l'esquerra és on han d'anar!" "N'estar segur?" Segon dubte.
"Ben segur", somriu.
"Moltes gràcies!"

Enfilen el corriol titubejant i en arribar al trencall giren a la dreta.

El vell riu. Un nen surt de darrera del mur amb cara d'emprenyat.

"T'ho he dit, nano, o no?", diu. "Em deus tres euros!" Segueix rient.
"No hi ha dret, avi! Però com ho sabies?!"
"Si els dius dreta, van a l'esquerra, si els dius esquerra, a la dreta que van!"

dissabte, 20 de juny de 2015

Curt 146. A mig camí.

Has posat el fre de mà. Estàs encallat, una roda al regerot, una altra encastada a un roc. La costa t'ha vençut.

Surts del cotxe. Mires endavant. El motor esbufega i et notes cansat. Mires enrere. Ets incapaç de veure l'inici. Tornes a mirar muntanya amunt. Aquells arbres potser són a prop del cim, potser són ell mateix.

Obres la porta,  agafes la bossa, tornes a mirar avall, i comences l'ascens.

divendres, 19 de juny de 2015

Curt 145. Indigestió.

No pas! Què és creuen, que t'has tornat boig?
Un ha de menjar-se el món, en aquesta vida!, et diuen.
Ni les ganes. Ni parlar-ne! I llavors, què?
De què et servirà empatxar-te?
Tu no penses pas agafar-ne un!

dijous, 18 de juny de 2015

Curt 144. Reconeixement.

Increïble.
Tanta feina...
Tanta papereta per res.
Les hores de preparació perfeccionant una vida de pantalla han esdevingut ermes.

En apagar l'ordinador, el negre et reflecteix.
T'hi apropres.
Ets... tu?
Certament t'hi assembes.
Però sense la brillantor fotogràfica, sense la impostura per encaixar, et costa reconèixer-te.

Endevines arrugues, canes, cansament...
Tu?
Somrius.
Tampoc estàs tan malament!
T'havies desdibuixat tant...
Bentornat, jo.

dimecres, 17 de juny de 2015

Curt 143. Vida nova, vida perfecta.

T'ha costat, però ara tot serà teu.
Les xarxes socials preparades pels milions de m'agrada.
Les fotografies llestes per a la publicació.
Les amistats, envejables, en cridaran d'altres.
La família i els fills t'aconseguiran meravelles.
La casa, el cotxe, la roba, la tecnologia, el gimnàs, les teràpies orientals,... Tot a punt, cada petit detall.
Amb el maquillatge fixes el somriure de somni, l'edat immortal.
Llesta! Ja pots sortir a lluir la teva nova i perfecta vida.
Ja mai més et podran fer sentir incompleta.
Ja ningú dubtarà que compleixes tots els requisits de l'existència estereotip.

dimarts, 16 de juny de 2015

Curt 142. Vergonya.

"Ho has vist?!", t'ha dit.
"Què?", l'interrogues mentre assenyala no saps ben bé què en la teva direcció.
Mires endarrera, res. Mires al voltant, ningú.

L'esguard inquisitorial no ha afluixat, fins i tot diries que hi ha afegit un aire condescendent; no, error, un aire anguniós.

"Què passa?", insisteixes.
Dubta, et sotja, fingeix un esboç de somriure.
"No res, coses meves. En demanem un altre?", es gira per buscar el cambrer.

Però tu encara notes el posat altiu clavat a la carn.

dilluns, 15 de juny de 2015

Curt 141. L'inconformista.

La negativa és inacceptable.
Un rebuig tan flagrant no farà sinó mermar la capacitat empresarial en el seu sector.
No s'hi resisteixi.
No es conformi amb refusar una candidatura tan no indesitjable com la meva.
No sóc el que no esperava.
Sóc sens dubte no menys inadequat,
qui sap si insòlitament immillorable.
Improbablement, en trobarà de tan inimaginablement competents com jo.
No denegui l'evidència.
Sóc innegablement la millor opció no refusable que ha vist en els darrers temps.

diumenge, 14 de juny de 2015

Curt 140. Impotència.

Seu amb la mirada més enllà de tota pèrdua.
Estesos a terra bocins de tot el que ha trobat entre l'entrada i la butaca.
A la falda, hi rebrega amb còlera impotent la crossa que ha executat la destrucció.
Com marxar, ara, com fugir, com?

dissabte, 13 de juny de 2015

Curt 139. De comiats i llegats.

Tots et són tan familiars, tan hi fa la distància aleatòriament temporal en què s'han col·locat al teu voltant.

Heus aquí el teu llegat, i no en canviaries res; ni els ulls envermellits, ni les galtes que regalimen reguerots, ni els llavis adolorits de tants arcs que apunten al cel.

Ets el centre de l'huracà d'aplaudiments i ovacions de generacions emocionades. Somrius, aquest és el lloc exacte on els guardes i guardaràs a ells: a la voràgine de la passió del teu amor.

divendres, 12 de juny de 2015

Curt 138. Despert.

Qui ho sabia si estava realment despert.
Pels ulls hom diria que tal era però, en apropar-s'hi, un aire buit, aliè, s'apoderava de cada gest, de cada mot, de cada respiració.

dijous, 11 de juny de 2015

Curt 137. No tornaré.

No tornaré.

Aplegaré tot allò que quedi
sense la metzina de la vostra mediocritat
i cardaré el camp.
Ho guariré, ho estimaré.
Li infondré, de nou, la vida que heu arrabassat.

Ho faré lluny, ben enllà.
Aniré on el vostre record perdi sentit,
on pensar en vosaltres sigui indiferència per l'ànima.

Oh, amiga!
Tu sí que ho tindràs difícil,
no ets ni les miques del que hauries.
Ets xixina de metralla,
pels bafs de pestilència de mots corruptes.
Els vostres!

Però sanaràs.
Recobràs alè.
Retornaràs a la joia.

Tu i jo, espatlla contra espatlla, renaixerem.

dimecres, 10 de juny de 2015

Curts 136: La condició present.

VERSIÓ en CONDICIONAL:
Si es pogués veure amb els teus ulls, tindria la imatge exacta de la seva perfecció.

VERSIÓ en PRESENT:
La cullera et regalima a la mà.
Els ulls brillen davant teu.
Aquesta és la darrera ofrena que et queda perquè s'ho cregui.
Així comprendrà la vàlua exacta de la seva perfecció.

dimarts, 9 de juny de 2015

Curt 135. Avançar.

Les possibilitats eren múltiples. Però escollia el caminar, el seguir avançant amb confiança. Potser, arribaria un dia que aquesta li seria innata.

dilluns, 8 de juny de 2015

Curt 134. Interrogants.

L'estesa ceràmica sembla un camp d'ous de dinosaures esclafats. Les cotes, els forats, els cordills quadriculant el terreny, les paletes, els pics,...  la feina de tants i tant jeu silent a l'expectativa.

Davant teu, en un sot insòlitament profund, una urna perfecta, indemne, segellada, ha resistit. Ets l'escollit per baixar fins a ella, tots els ulls de l'equip t'observen, participen de cada pas, gir i mirada del descens.

T'ajups amb compte sobre els taulons estudiats, treus les eines i amb precisió vas trencant el segell. Aguantes la respiració en els darrers tocs. El segell ha respirat. Alces els ulls buscant complicitat, hi ha qui et pica l'ullet, d'altres s'agafen de mans, tots els ulls sobre les esperances del contingut.

Aixeques la tapa, i a mesura que la llum va penetrant en el receptacle, l'evidència et fa caure de cul.

"Buida", dius.

Les exclamacions i la decepció s'estenen. El no res és massa per tanta expectativa. Les ombres dels observadors van desapareixent, tots van marxant, però tu no pots apartar els ulls del buit.

"Urna buida... Una urna perfectament segellada buida?"

T'hi apropres per observar-ne l'interior amb deteniment.

"Però,  per què? ".

diumenge, 7 de juny de 2015

Curt 133. Fugint.

Espatlla contra espatlla, us sosteniu l'un a l'altre amb l'alè penjant d'un fil.

"Això és igual que correr davant dels lleons!", diu un. Rieu amb ganes, amb nervis, alleugerits. L'amagatall és perfecte.

Els torsos pateixen, les mans encara aferren els cordills dels fardells il·legals, la suor agraeix que el darrer metro hagi alçat un aire càlid, pesat, com aquell que us colpejava camí de l'escola.

dissabte, 6 de