divendres, 27 de febrer de 2015

Curt. Murmuri.

I des de la distància va arribar-li l'inesperat murmuri reconfortant. El cant del cercle de bruixes s'alçava verticalment en remolins i, just allà on les veus es confonien amb els somnis, el càntic es disperssava fugisser en totes direccions d'espai i temps per acariciar-li l'ànima.

dijous, 26 de febrer de 2015

Curt. Crits.

Cridava. Udolava. S'esgargamellava, una vegada,  una altra. Tenia les cordes vocals a punt de caure per l'esforç. Però era envà. No l'escoltarien pas.

dimecres, 25 de febrer de 2015

Curt. L'hivern.

Mentre s'aferrava a la mig caiguda flassada, un pensament el corcava: aquell era un hivern massa llarg, massa.

Curt. Títol.

Li destriparia el nom allà mateix. Lletra a lletra, les veuria caure. Gaudiria del voleiar dels bocins finestra enllà, tot desitjant que l'aèria dansa l'obsequiés amb un nou títol.

dimarts, 24 de febrer de 2015

Curt. Tants.

Tants anys de molins, d'aventures, de gegants, Amic, acaben per fer-te pensar que potser sí t'estàs tornant foll.

dilluns, 23 de febrer de 2015

Curt. El poema.

Havia recitat aquelles rimes milions de vegades, les havia fent tan seves! Però ara, per primera vegada, les comprenia.

diumenge, 22 de febrer de 2015

Curt. Grip.

El cos era un niu de microbis. El cervell n'estava tan infestat que ja no hi cabia matèria grisa.

dissabte, 21 de febrer de 2015

Curt. El pa.

Camina carrer avall. Porta unes monedes a la butxaca que controla cada mig segon. Està feliç, molt cofoi! Ja és gran! Es camí de comprar el pa.

divendres, 20 de febrer de 2015

Curt. Assegut.

Les sirenes i els crits guturals enfollits s'acosten, tant hi fa! El món és nou gràcies a la magnificent perspectiva. 4500 anys són el teu setial. Ni tan sols un faraó seria tan privilegiat! I tu, contra tot pronòstic, li has coronat la tomba.

dijous, 19 de febrer de 2015

Curt. Bon dia?

Quan va obrir els ulls, va notar com tot el seu món esgarrapava la porta mal tancada.

dimecres, 18 de febrer de 2015

No tan curt. L'anell.

S'ha despertat de sobte, com si quelcom important li manqués. No ha trigat gens a descobrir el dit esquerre plorant. L'aliança ha desaparegut.
Delicadament, regira llençols tan vells com l'anell i desafia l'artritis per agenollar-se i mirar sota el llit. Res. No hi és. Les llàgrimes comencen a acumular pressió. Mira calaixos per si una lleugera demència li hagués fet una mala passada. Només hi veu buit i vellesa. Què li dirà a ell? Com explicar-li? Com creure-la...
Inspira profundament abans d'aferrar-se a la barana per baixar. La veu busca fermesa per explicar el malson. Quan arriba al graó més baix nota com el regust salat comença a ser intens als llavis. Inspira de nou, obre la porta i entra a la sala.
La boca es queda oberta a mitja declaració. Les llàgrimes es qüestionen si cal seguir rajant. Els ulls el veuen vestit de gala, amb un somriure tan gran com els anys d'amor que comparteixen. Amb una agilitat que no li ha vist en dècades, s'agenolla i, de sobte, veu com a la mà que li atança hi brilla la petita esfera que temia haver perdut.

dimarts, 17 de febrer de 2015

Curt. La darrera pàgina.

Li acaricia el llom per darrera vegada i tanca la porta. A través del vidre l'observa, allà, sostingut entre iguals. No pot evitar-ho i li somriu amb malenconia creixent. És tant el que li ha donat, tantes hores compartides, tantes experiències! Ja no s'imagina els trajectes sense ell. Segur que en trobarà un altre, però mai millor company que ell.

dilluns, 16 de febrer de 2015

Curt. Arbres.

Era la darrera vegada que trepitjaria aquell bosc. S'havia cansat dels seus arbres.

diumenge, 15 de febrer de 2015

Curt. Violència textual.

Han trencat les línies.

Els paràgrafs han quedat inconnexes.

Les oracions
                                    han sigut partides.

Els
       sintagmes s'han
                                           vist eviscerats.

Les paraules sangonoses r
                                              e
                                                g
                                                  a
                                                   l
                                                    i
                                                 m
                                                 e
                                                   n
                                                     .
                                                   .   

L e s   lletre s, a ra   ja   orf es,   je uen   desm embra des   pe r   la   mo rdaç a.  assedegada  d e  ti nt a.

dissabte, 14 de febrer de 2015

Curt. Microbi.

Els seus hostes són una delícia. Fa més d'un més que s'està amb ells i no pensa marxar. No fa massa van rebre una visita que no li va agradar massa. Se'n va desempallegar amb força facilitat, la família ni se'n va adonar, pobres.  És tan llest!
La felicitat i la tranquil·litat , però, l'esgarrifen. Els grans sempre els han advertit que quan es trobin massa a gust en un cos, els en faran fora.
Per això espia la parella. La botiga amb la creu és signe de mort, i l' han visitada al matí. I ara, no sap ben bé quin dels seus enemics s'empassaran per provar de destruir-lo.

divendres, 13 de febrer de 2015

Curt. Passa.

Mala sort, li han dit. És divendres 13, i alguna cosa et passarà.
Ara rius. I tant si passarà!  Sempre passa.

dijous, 12 de febrer de 2015

Curt. Disfressa casolana.

Ben mirat, fas una fila ben estranya.
Però ells t'observen encantats a toc de foto.
La faldilla de la iaia et va baldera.
El jersei la la marona és tan suau, i té la seva olor!
El papa t'ha obsequiat amb la seva corbata més discreta...
I les sabates... Hi ha més paper que peuets. L'avi necessita barques!

dimecres, 11 de febrer de 2015

Curt. ITV.

L'havien toquejat. Per totes bandes. Fins i tot l'hi havien inserit no sé què pel forat del darrere. El seu company havia sigut magrejat. La seva fidel muntura s'havia vist vexada. No els ho perdonaria. I a sobre, havia hagut de pagar.

dimarts, 10 de febrer de 2015

Curt. Entredits.

Feia massa que tot ho posava en entredit. Tant, que ara ja començava a posar en dubte els seus propis records.

dilluns, 9 de febrer de 2015

Curt. Comiat.

"I ja estaràs bé amb ells?!", t'ha preguntat amb sorna incrèdula quan ja tenies el pom a la mà.
L'has mirat.
No t'ha fet falta dir-li res perquè ho entengués. "I ells què t'han donat, que jo no pugui?", el to s'ha endurit.
Somrius.
"La vida".

diumenge, 8 de febrer de 2015

Curt. El ronc

El ronc és constant.
De sobte s'atura.
Ara estira una pota, ara l'altra.
Es tomba i, amb mig ull aclucat, veu com al carrer humans s'afanyen provant inútilment de protegir-se del fred.
S'estira senser.
S'arrauleix de nou.
I el so soporifer retorna mentre gaudeix del sol rere el vidre.

divendres, 6 de febrer de 2015

Curt obcecat

Éssers obcecats amb l'infim requadre lluminós, això és l'únic a que aspiren.

Curt despertador.

No podia ser el despertador. Aquella música ni s'assemblava als top ten dels darrers temps.
El volum eixordador d'uns passos massa ritmics li va fer obrir els ulls. Amb terror va veure com del sostre se'n desprenia pols.

dimecres, 4 de febrer de 2015

Curt. Desaparicions.

Amb els anys s'havia convertit en una experta en desaparicions. Moltes resoltes, no totes. El llit, provocatiu, somreia mentre pispava mitjons.

Curt possible.

Saltava de taulada en taulada, sovint amb tant d'impuls que amb el tou dels dits acaronava els núvols.

dimarts, 3 de febrer de 2015

Curt

Quan va sortir al carrer, enbufandat i amb el barret fins a les celles, va desitjar que tot pronòstic fos cert.

diumenge, 1 de febrer de 2015

Curt equilibrat.

Mentre el líquid del got arriba al límit de tot equilibri, veu com la nena esclata en rialles.

Curt musical

Acord rere acord, veus i guitarra es fusionen. A cada nota, amb cada inflexió de veu, neix la nova Madonna.