dimarts, 31 de març de 2015

Curt 65. L'home que sempre estava bé.

Tens l'ànima esquerdada de tant intentar oblidar. Amagues secrets, enterrats a foc, que destruirien el teu present amb un mot. Però segueixes endavant entre trinxeres de records bons i dolents, tots perduts, que el temps convertirà en terribles. Aprofundiran les esquerdes, esberlant-te. Però mai defalliràs, mai et rendiràs, ni aquí, ni avui, ni enlloc. Allons-y!

dilluns, 30 de març de 2015

Curt 64. Rastres.

Quan va entrar, l'únic rastre que en quedava era el cèrcol sec d'una tassa sobre el marbre de la cuina.

diumenge, 29 de març de 2015

Curt 63. A les dues en punt.

Una guitarra fa desfilar sons que ressonen al petit carreró on esquiven turistes i locals. De tant en tant, un acord entra en alguna orella, uns ulls es mig tomben i algú, potser, l'obsequia amb unes monedes. Ell sempre respon amb el mateix gest del barret d'ala que somriu tant com ell.
I, tot i els dies de gent sorda, ell sempre torna al seu racó amb cançons noves i velles. I plogui o geli, a les dues en punt s'incorpora, alça la mirada i diu ben fort "Aquesta va per a tu, Reina". Llavors, s'asseu de nou i la guitarra acompanya, en actuació única, una veu arrugada com les mans que toquen, i totes dues enlairen notes que anhelen tocar les finestres superiors de la residència veïna.

dissabte, 28 de març de 2015

Curt 62. Perspectiva.

Era una perspectiva interessant. L'orografia que es dibuixava davant d'ell podia no oferir moltes coses, era cert, però aventura no n'hi faltaria pas.

divendres, 27 de març de 2015

Curt 61. Divendres.

Se'l miren des de la vora. És allà baix, fred, immutable. Cap part del cos hi vol entrar en contacte,  cap te ganes de respondre davant dels altres per atrevir-s'hi, avui no. Per això s'aferren als llençols només mirant, de tant en tant, el terra. I s'hi tomben de nou, ben colgats, ja tornarà a sonar el despertador...

dijous, 26 de març de 2015

Curt 60. Vacances...

El tacte suau del dolç còctel tropical li acaricia el paladar mentre vent i sol el bronzegen entre palmeres. La platja és buida dels sorolls quotidians, no hi ha queixes, no hi ha reclamacions, i encara menys exigències irrisòries de subordinats. I es deleix imaginant que, a hores d'ara, ni s'imaginen on és.

dimecres, 25 de març de 2015

Curt 59. Xoc.

Te els ulls oberts, tensos, assecats perquè l'horror li ha petrificat les parpelles. Les llàgrimes, que no saben què fer, han optat per solidificar-se en cristalls punxaguts per tot el llagrimall. El cos es mou, però respon a no sap ben bé quina voluntat.
Només al cervell, frenètic, certes neurones xisclen, d'altres invoquen càntics estrafolaris, fins i tot n'hi ha que provoquen sinapsis sense perquè. I al bell mig, n'hi ha una, una, que obsessionada, envia un missatge, una idea, un desig impossible arreu...: on, on..., on són els súper homes capaços d'aturar avions...

dimarts, 24 de març de 2015

Curt 58. Mans.

Dues mans agafades aferren una vida. L'una és tersa i vital, l'altra va sacsejant les arrugues com qui espanta el temps. La jove vol aixercar-se tot i aprofitant que la vella dorm. S' allunya un, dos, quatre centímetres i un "Dóna'm la mà" la fa recular a l'instant. El bany haurà d'esperar, però ja tindrà temps, ella segur que en tindrà.

dilluns, 23 de març de 2015

Curt. Herois.

N'estava fart d'herois de pacotilla, sempre vanagloriant-se de les seves extraordinàries qualitats. Era l'hora dels herois veritables. Era la seva hora. Armat amb l'escombra i el cabàs sortiria com cada matí, recolliria fins a la minúscula deixalla humana, ha!, prepararia el món tant bé que els donaria motius per presumir.

diumenge, 22 de març de 2015

Curt. El dimoni amb bicicleta.

De vermell infernal impecable, pedaleges carretera enllà. Les llums del poble veí encara són lluny. La cua la duus cargolada a la cintura i les banyes sobresurten del barret de llana blanc que, curiosament, et resguarda del fred nadalenc.

dissabte, 21 de març de 2015

Curt. Amunt.

Un vent esmolat com no recordes t'entrebanca a cada passa. El mocador al voltant dels cabells nets d'ahir,  la faldilla arrapada a frec de pell, i tu trescant amunt, cap a la carena, just a mig camí,  entre el poble i l'estació.
Mires enllà desitjosa de veure una silueta entre les pestanyes. Encara no hi és.  Aquesta vegada tu seràs la primera. Així que, quan arribes al capdamunt no pots evitar somriure. Busques en la distància,   avall. Ni rastre d'ell. T'impacientes. És estrany, molt. I quan el neguit és a punt d'esclatar-te a la gola, veus com uns peus es bellugen a la barraca de pastor decidits a saludar-te.

divendres, 20 de març de 2015

Curt. Entre la diana i tu.

Amb un ull aclucat i els braços tensats fas punteria. Notes ulls, encuriosits, increduls, rabiosos, clavats en tu. Perceps l'energia que desprenen, t'esforces en bloquejar-la. Només sou tu i la diana, tu i l'esfera negra a trenta peus de distància. Només vosaltres dos, però al final només en pot quedar un. Inspires, tanques els ulls i la deixes anar.

dijous, 19 de març de 2015

Curt. Babes.

Ha tocat els núvols amb els seus ditets encuriosits. Una vegada, una altra, mentre el papa la llançava enlaire, ben enlaire. Ella reia, hi havia babes per tot arreu, i ell reia, tot provant d'esquivar-ne alguna.

dimecres, 18 de març de 2015

Curt. Al balcó.

La veus on sempre. Al balcó, dissimula entre cortines. Hi ha qui diu que té la mirada perduda, però no. Saps perfectament on mira, allà a la cantonada, esperant, sempre esperant, esperant l'inesperable.

dimarts, 17 de març de 2015

Curt. Cordons.

No hi és!
Saltes del llit i agafes les sabates d'una revolada. T'atures en sec, hi ha soroll de passes. Res! Així que et centres en el calçat i els estremeliats cordons.
Així,  era així.  Ai, no! Un nus!
Et mossegues una llengua inquieta que et saluda per la comissura esquerra.
Ara, sí, nus desfet...
I hi tornes, dreta, pel mig, gira... Ai... Potser no.
Tanques els ulls, els apretes amb força. Com ho fa, com ho fa?
Busques un record.
Fet! Ara sí!  Res et podrà aturar. Comences de nou, primer un cordó, després l'altre.
A poc a poc, a poc a..., perfecte!  Fet!
I així, de sobte, notes uns ulls sobre teu, un somriure molt ample que acaba de descobrir què has fet per primera vegada, i tot solet!

dilluns, 16 de març de 2015

Curt. El sobre.

L'observes atentament.
És un objecte ben curiós. Pla, de perfil ni se'l veuria. De cara no és res més que un parell de noms oposats, com si anvers i revers delimitessin móns. Per dins, però, és infinit, inabastable, les paraules hi creen vida pròpia.
I ara és a les teves mans, com un gran interrogant que reclama respostes. Així que l'obres, n'extreus el foli i el llegeixes tot anhelant trobar-hi la rèplica definitiva.

diumenge, 15 de març de 2015

Curt. Bé.

Bé, estàs bé.
Molt, molt bé.
Et repeteixes amb insistència mentre evapores llàgrimes.

Genial, com mai.
I somrius àmpliament, francament, però ets un tot esquerdat.

dissabte, 14 de març de 2015

Curt. Somriure.

Quan has obert la porta el cor t'ha fet un salt. Hi ha un lloc al seu costat! Has depositat jaqueta i bossa abans de seure, i en fer-ho has fet un comentari enginyós per captar el seu somriure. Un instant potser, un segon, però el millor de la setmana.

divendres, 13 de març de 2015

Curt. Paparra.

Li abocaries oli per sobre si hagués de servir per res, però ha resultat ser una paparra massa grossa.

dijous, 12 de març de 2015

Curt. Passes.

Semblava impossible fa un mes! Ningú donava res per tu. I ara... Ha! La ciutat és als teus extenuats peus que no defalleixen. Cada passa ha creat camí.

dimecres, 11 de març de 2015

Curt. Dona.

Tot a punt. Tot llest. Tot net. Tot endreçat. Tot. Objebtes i roba són al seu lloc. La pols ja és història. La cuina olora a delícies. Tot llueix com mai.
Tot... Tot menys tu. Els anys se t'han anat menjant de tant d'esforç per ésser digna, per ésser perfecta per l'home que ara arriba afamat.

dimarts, 10 de març de 2015

Curt. La primera escena.

És ara o mai. Inspires, expires. Et prens uns segons mentre el focus que t'ha atrapat va agafant intensitat. I just abans de deixar esclatar el primer so, algú que ja no ets tu obre uns ulls ferotges.

dilluns, 9 de març de 2015

Curt. Explosió.

El silenci era eixordador. Notava com els timpans li bategaven amb sincronia. L'absència de so era tan intensa com la foscor. Els ulls cercaven rastres de llum envà. Tot havia acabat, tot havia callat.  Res, no en quedava res de l'antiga construcció. Només runa, enderrocs amuntegats per l'explosió. I tu, al bell mig, enterrat.

diumenge, 8 de març de 2015

Curt. Igualtat?

Sentia indignació. Li havien dedicat un dia! Com una raresa a qui un cop a l'any s'ha d'amansir. I a sobre, s'havia d'enorgullir de les meravelles d'una igualtat fictícia que només s'exercia en detriment d'ella.

dissabte, 7 de març de 2015

Curt. Afins.

Dues paraules. Només us han calgut un parell de mots i una mirada per retrobar la intensitat, per retornar a l'afinitat d'unes cordes ben afinades.

divendres, 6 de març de 2015

Curt. Imitacions.

Imitar veus femenines sempre havia sigut una de les seves habilitats estrella. Era tan bo que l'home de la companyia telefònica ni se n' havia adonat.

dijous, 5 de març de 2015

Curt. No.

"No..., NO!", les flames de les espelmes han tremolat, l'encens arrapat a la volta s'ha estremit. "No!", has suplicat mentre ell es girava al presbiteri amb un sí regalimant-li dels llavis.

dimecres, 4 de març de 2015

Curt. La vil·la.

La vil·la s'estenia incrustada a la vella muralla que davallava cap al barranc. El desnivell era abrupte, terrible al pic del sol. I ell s'ho mirava des de la carena oposada. Havia arribat el dia, el seu moment. Era l'hora de fer trontollar els carreus.

dimarts, 3 de març de 2015

Curt o pensament.

Torna a cavalcar.
Tornar a sentir les palpitacions del vent als cabells.
Tornar a copsar la vida escapant-se't de les mans.
Tornar-hi, sí. Però sabent que l'existència és real, és teva, és.

dilluns, 2 de març de 2015

Curt. Blau especial.

Era de color blau, d'aquell blau especial que es confon amb cel i univers, que només de mirar-ne la intensitat et duu a viatjar entre les estrelles, entre l'espai i el temps.

diumenge, 1 de març de 2015

Curt. La bateria.

Era inútil, podria donar-li mil voltes a la clau, podria parlar-li amb amor, per subornar-lo, fins i tot amb ràbia, però res serviria. La bateria havia fet figa.