dijous, 30 d’abril de 2015

Curt 95. L'escletxa a la capsa.

Obres els ulls. La luminescència matinal és una vànova càlida que et reactiva la sang. La notes bombejant en carreres per tot el cos. Esguardes el teu microcosmos tan quotidià que va inspirar la primera activitat: un concurs contra la memòria.

Tanques els ulls, tombes el cap vers un racó i en veu alta recites l'inventari del què hi trobaràs. Tot i saber que els records mai et traeixen, sempre entreobres els ulls amb cautela.

Quan arribes a memòria 5 racó 0, somrius. La propera és la part més fàcil de l'habitació, aquella paret està buida, dius. I esbatanes les conques oculars amb el 6 ja cavalcant en alè.

El cristal·lí es pretifica, la pupil·la s'encalla a plena dilatació. Què és allò? Una esquerda de llum talla la paret. T'incorpores sense deixar d'esguardar-la. Treus una cama, ara l'altra, que reaccionen a la fricció externa estremint-se. Fas un salt, els peus s'esforcen per dur-te a l'esquerda. En apropar-hi la cara notes un aire fresc que renova la concentració de la teva gàbia. Intentes veure què hi ha més enllà, escoltes amb totes les teves forces. Hi ha... Hi ha un què que no saps si reconeixes. Hi ha vida.

T'apartes. T'asseus al llit engrapant llençols i cobrellit. Espantat. Esfereït. Què hi ha per a mi allà? Qui? Tremoles.

Però, per què s'ha obert l'escletxa?  Per què aquí?  Per què per a mi?

dimecres, 29 d’abril de 2015

Curt 94. Dins d'una capsa.

Des d'un llit del món observes la finestra, irradiació rectangular única que et connecta al món. Aquesta capsa teva, tan necessària però tan impossada alhora, et fa sentir com un alien. Recordes cares passades que dibuixes a l'aire sobre el llenç lumínic. Et passes hores incorporant detalls i repetint traços, per fixar-los. És inútil. S'esborren massa ràpid i et costa retenir-les.

La resta les malgastes en pensaments que et corquen, en idees que socaven fonaments... Què hi ha allà a fora que encara parli de tu, que encara poguessis reconèixer si mai surts? Qui?

dimarts, 28 d’abril de 2015

Curt 93. Herència.

La casa estava buida.

Amb un darrer cop de ràbia has passat la clau, res, no hi quedava res allà dins.

Estava buida.

Esgarraparies els marcs i el dintell si et quedessin forces.

La casa...

Però la desolació interna t'ha aclaparat.

... buida.

dilluns, 27 d’abril de 2015

Curt 92. La teva-meva vida.

N'estàs fins al capdamunt, ja es podrien ficar la llengua on els càpiga. I aquests ulls, aquesta mirada. Aixafes el tovalló amb la mà, el premses, el recargoles per sota la taula mentre un somriure de pòquer es manté intacte, petrificat. N'estàs fart, tip, d'aquestes bones ànimes que sempre saben què necessites millor que tu mateix. Deu minuts, no més, i el tovalló quedarà fet miques.

diumenge, 26 d’abril de 2015

Curt 91. Covards.

Els aplaudiments i els crits són eixordadors. El victoregen a cor. Si no fos excessiu l'alçarien a les seves espatlles. Però ell, revestit de modèstia, els calma mentre es deixa bressolar per l'exaltació exacerbada. Et mira. Aquesta simple acció fa que la gernació calli.

"Et toca", diu. Afegeix fatxenda, "Sabràs fer-ho millor?!"

El silenci podria esclafar l'aire. Ets el centre de la munió d'ulls que, alternant-se com pilota de tennis, miren al provocador.

"Què? Ara ens diràs que no n'ets capaç? No fotis! Si segur que hi tens la mà trencada! Va, home! Una mica d'esperit! O no tens sang a les venes, covard?"

Tanta fanfarroneria incita crits de suport, riures.

"Gallina!"

Arreu s'intensifiquen emulacions de cloquejar. Ell riu i et mira petulant.

"Cagacalces."

Esclata en riallades estridents. Sembla boig. Però el riure es va fonent, hi ha quelcom diferent, quelcom rar i inesperat en tu, no has deixat de mirar-lo.

I es llavors, entre el rugir ovacionador i el seu camuflat desconcert que encara riu, quan et gires i marxes.

dissabte, 25 d’abril de 2015

Curt 90. Deu per abraçada.

"20 euros, no, millor 15. Sí, 15. Vols dir?... 10? Sí, 10 per abraçada."

En fas un cartell, el posaràs als peus de la cadira plegable que has preparat i que ja t'espera a tocar de la porta.

Un cop al carrer, amb cadira i cartell per banda, camines fins al primer carrer concorregut que trobes. Són dies de fira. Hi ha gent arreu, parelles, famílies, solitaris, grups, tots semblen riallers, cert, però hi identifiques tants ulls que destil·len tristor.

En un racó, obres la cadira, t'hi asseus i diposites l'anunci. Somrius. Mires fixament els ulls que circulen. Alguns et retornen la mirada interrogant l'estrany cartell que llueix davant teu. Altres es donen cops de colze fent mofa tot assenyalant-te. N'hi ha d'encuriosits que dubten, i tu no titubeges en convidar-los a apropar-se.

"Endavant. Són 10. Primer t'abraço i si no t'agrada no cal que paguis."

Les cares estranyades t'escrutinen per certificar les teves paraules. Veus que hi ha qui pensa que fas broma, d'altres et diuen desesperada o boja o rara. Fa broma! Però a algú se li escapa, a que no t'atreveixes?  I és aquí on tu entres en joc.
"Endavant. Potser et surti gratis i tot!"

Et mira. Dubta. S'apropa.

"Gratis, oi, si no m'agrada!?"

"Gratis", fas tot assentint amb el cap.

Es gira, mira els acompanyants per envalentonar el desconcert i t'abraça.

Però tu no l'abraces només a ell. Aferres tot allò bo i pur de la teva vida, allò intens, allò bell, allò perdut. Li regales amb la força dels braços. Estrenys tot allò digne i decent, tot rastre d'amor. I li regales amb cada bategar.

Quan s'aparta, i et mira, un tímid gràcies li fuig dels llavis. Tu, somrius.

"Eren 10, oi?!", rebusca a la butxaca.

"Per a tu, gratis."

divendres, 24 d’abril de 2015

Curt 89. Crim.

D'un cos ha escapat la sang que s'ha anat espessant en allunyar-se del cadàver. Recorda lava solidificant-se. A terra hi ha rastres de petjades, semblaria que l'agressor s'hagués esperat, caminant en cercles al voltant de la víctima, a veure morir la darrera gota.

Hi ha una marca estranya, però. Al costat dret es com si hi hagués arrepenjat un genoll, mentre que a la banda esquerra la sang dibuixa l'empremta del palmell del guant a l'alçada del cap. S'ha ajupit. Has escrit a la llibreta. Però, per què?

dijous, 23 d’abril de 2015

Curt 88. Feliç Sant Jordi!

La testa es deixa acariciar per la bonança primaveral. El cap marca, com un metrònom, el bategar del cor de tot el país: dolç, embriagador. El cos que és subjectat pel braç nota un pessigolleig d'emoció recorrent-li totes les cèl·lules. Aviat, sí, molt aviat canviarà de mans, i en fer-ho sentirà la vida. A través seu es regalarà l'Amor que no fa distincions, aquell que ens fa a tots iguals, que fa tremolar mans i llàgrimes i petons.

dimecres, 22 d’abril de 2015

Curt 87. Entre línies.

Havien anat creixent les arrugues aquí i allà, quan queia li costava aixecar-se i el dolor li feia companyia llargs períodes. Per la resta, la vida avançava entre llibres, piles i piles arreu, tots escrits, tots amb pàgines per rellegir. S'asseia a tocar de la finestra on deixava reposar les cames al sol mentre saciava la voracitat lectora, sempre buscant el mateix rastre entre línies. Era difícil, hi havia molta aventura romàntica exalxada, molt desfogament físic revestit de sentimentalisme, però sovint en llegir-ho se sentia sol, incomprès davant de tanta buidor. Ell buscava més, buscava el tot, buscava el rastre d'eternitat que encara el mantenia viu.

dimarts, 21 d’abril de 2015

Curt 86. Trencadís.

En sentir la notícia ha notat la punxada esberlant-li el cor. Una mirada d'ira neix de la incomprensió irracional. Era jove, massa jove, pensa, fins i tot per morir.

diumenge, 19 d’abril de 2015

Curt 84. La trobada.

Al voltant de la taula les rialles destripen acudits engrescades. Són riures que es reconeixen els compassos, els aguts, les estridències. Gaudeixen per l'escalfor de la trobada i s'intercanvien en direccions múltiples zig-zaguejant, fent equilibris aeris, dansant en acrobàcies constants, mentre marquen el ritme de la conversa.

dissabte, 18 d’abril de 2015

Curt 83. Macarra.

Una gorra encastada fins a les celles fa companyia a les ulleres fúcsia que lluiten per contrarrestar el sol. Ell camina amb fermesa i el cap ben alt, juventut i valentia per banda. Sovint el prenen per  un macarra en veure'l. Una mica sí que ho és, això sí, no pensa pas confessar-ho encara. Li somriu al sol amb els ulls, les ulleres, però, impedeixen copsar una ànima gentil que tot i l'aparença regala a cada passa.

Curt 85. Un nou paisatge.

Aquest terra! Els adoquins arrodonits pel trepitjar dels anys amoroseixen el passeig. És com un camp de flors que acaba allà on la vista topa amb els edificis. Aquest terra... Recordes quan el gaudies de la mà dels pares embadalida per la bellesa del brogit tan poc quotidià.
Avui hi has vingut sola, no és la primera vegada, però vas redescobrint la ciutat a cada passa. No pots evitar pensar quin n'és el motiu i somrius secretament doncs creus saber-ne el perquè, però encara és massa d'hora per revelar-l'ho.

divendres, 17 d’abril de 2015

Curt 82. La darrera caiguda.

Dolor sec. Amb punteria exacta has encastat el coxis a terra. No et calia pas recordar-ne el procediment. Et meravella i t'esparvera el buit de pensament entre la sensació de relliscada i el cop que ara et parla d'ossos oblidats. T'aixeques ràpid, esperes no notar cap part del cos reticent a fer el seu servei i és precís en aquest instant que en prens consciència: tens un parells de mans a cada braç.

Mires els cossos a qui pertanyen. D'on han sorgit éssers amables amb tanta celeritat? Et miren i t'interroguen per assegurar-se del teu benestar. Hi insisteixen. No et deixen continuar el teu camí fins saber del cert que estàs bé. Marxes agraint-los el gest, fascinada per la calidesa, la rapidesa, la sinceritat. En girar-te a la cantonada, encara volent comprovar si ha succeït, els enxampes obsevant-te encara, com per certificar l'encert del diagnòstic. Quins uns aquest parell! No pots sinó somriure, el món és un lloc menys inhòspit.

dijous, 16 d’abril de 2015

Curt 81. I ara...

És tot el que sempre havies desitjat. Tot. És més, era l'oportunitat que esperaves et fos oferta, de fa anys! I ara, un regust a vidre esberlat ensangonant-se se t'ha encallat a la gola. Potser no sigui ara, potser ja sigui mai.

dimecres, 15 d’abril de 2015

Curt 80. Darrera el vidre.

De darrera el material transparent observes com es mouen, com interactuen, com fingeixen. Humans, bah! Éssers de carn i ossos que viuen fent el fatxenda per la seva flexibilitat. No entenen res! Qui mana aquí ets tu. Ara t'has de veure nu, alguns se n'enfoten, com gosen! Que facin! Quan et vesteixin amb la nova col·lecció com t'idolatraran! Qui riura, eh? Qui?! Llavors tots voldran ser com tu. Els veuràs la ràbia als ulls, el despreci cap als propis cossos. La seva ignorància present no els en salvarà pas.

dimarts, 14 d’abril de 2015

Curt 79. Cruïlles.

Tenies la mà al pom, però l'has retirada. Arrepenges el cap contra la porta. Saps tan bé què hi ha! Et tombes. Notes l'esquena arrelada a la porta. Mires enllà, cap al corriol ple de sargessos on jugaves fa anys. Notes com et xiuxiueja, com et tempta a tornar-lo a recórrer, a desxifrar els seus secrets, nous i vells. Instintivament has tornat a posar la mà al pom. Dubtes...

dilluns, 13 d’abril de 2015

Curt 78. Danys col·laterals.

Bull, cou, l'exaspera la concentració d'escalfor. És un telèfon tan miserable! Ara jau exhaust a taula on l'han tirat en acabar la trucada. La frescor de la superfície calma la cremor. L'han torturat, dues hores de conversa són massa... Els xips li fan xup-xup, com si l'haguessin sofregit a foc lent. Aplicacions i botons han embogit encenent-se, seleccionant-se, eliminant-se. Si tan sols es recordés de fer servir els auriculars!  Però no, ella insisteix en fer-ho a l'antiga... I hi tornarà, no sap quan, però aviat.

diumenge, 12 d’abril de 2015

Curt 77. Caminants...

Camineu de costat. El passeig entre arbres que llueixen primavera us bressa, res hi manca, ni la fressa del vent entre els pollancres, ni les ombres allargassades que conviden al joc. Les mirades comparteixen horitzó que es perfila entre muntanyes forcades. Avanceu cobrint-vos els flancs, esquena contra esquena quan fa falta, de cara si es necessari. Importa ben poc si hi ha sang pel mig. Sou com les manetes d'un vell cu-cut, amb ritme propi però amb sincronia constant.

dissabte, 11 d’abril de 2015

Curt 76. El monstre.

Les potes s'aferren a la irregularitat pudent del terreny. Les sis avancen a bon ritme per l'obertura que, miraculosament, t'ha evitat ésser esclafada. Com si de lava solidificant-se es tractés, notes l'escalfor reptant-te fins a les antenes que estudien una fugida desesperada. Tornar al cau és tot el que vols. Però no pots seguir endavant, has perdut el menjar. Hauràs de tornar al fons del pou pestilent, potser quelcom hagi quedat intacte.
Però no queda res que no hagi sigut aixafat per un destí massa fètid. Retornes com pots a la superfície, les potes enfonsant-se aquí i allà, amb l'ànim fet xixina. En notar l'aire  fresc del vespre, les antenes recuperen un cert vigor que arroseguen la resta del cos pendent avall, cap a l'herba i la terra, cap allà on res et recordi el monstre de l'esquellot.

divendres, 10 d’abril de 2015

Curt 75. L'amic.

Dreta, esquerra, dreta, esquerra, dreta, esquerra... Dos pams i mig de llengua regalimen babes.
Seu.
Cul a terra, dreta i esquerra són escombres efectives. T'enfiles a les cames.
Seu.
Cul ni mig segon a terra. Busques la mà del recolza braços, t'hi acaricies el cap, la llengua roça els dits.
Ara no. Seu.
Cul a terra, un, dos, tres, quatre segons... Et tombes panxa enlaire, et rasques l'esquena, fas una tombarella. Amb les potes li toques la cama.
Prou. Què vols?
T'ha mirat! Ulls rodons i intensos, ben assegut, el llom llest per rebre la mà que baixa instintivament. La llengua li renta el braç.
Què? Vols que t'amanyagui, eh?
Quina veu més dolça! Li posaràs les potes a la falda. Hi fregaràs el cap. Li faràs festes. Te n'apartaràs. Correràs i saltaràs al seu voltant.
Vols jugar, eh trapella?
I sí, el faràs jugar, seguir-te, enllà, ben enllà, fins al lloc on de riure ja no pugui recordar res més.

dijous, 9 d’abril de 2015

Curt 74. Jocs interestelars.

Corres enllà amb els braços oberts. Amb la boca emules motors eixordadors i rajos laser mentre zig-zagueges entre arbres, bancs, gronxadors i gent.
Ets una nau d'atac rebel, davant teu un desafiant satèl·lit prepara l'artilleria per abatre't, però tu ets més ràpid, la força t'otorga reflexos sobrehumans. T'internes en l'estructura, esquives obstacles, abats enemics, t'enfiles fins al nucli dels motors, dispares! I t'escapes com un llamp abans que l'ona expansiva t'atrapi.
Així, esbufegant i exultant, trobes mans i peus i cul ensorrats als peus del tobogan.
L'espai s'ha esfumat, però la força resta intacta en tu.

dimecres, 8 d’abril de 2015

Curt 73. Un altre cel.

De petita et deien que Déu vivia en el blau instens del cel. Enyores la cremor del sol del palmerar on vas créixer, allà Déu era tan gran que t'envoltava arreu, inabastable als ulls. Tot i el cel blau que llueix, aquí et fa llàstima, sempre tan engabiat en el perfil geomètric dels edificis, visible amb un únic cop d'ull. El fill et va portar per no deixar-te sola, per les millores i els avenços i les comoditats, i li ho agraeixes amb escreix! És tan bo amb tu! Però, quasi a traïció, asseguda al banc del parc a tocar del col·legi d'on aviat en sortirà el nét, aquest blau primaveral t'ha fet plorar, i la sal que rega els llavis et sembla dolça.

dimarts, 7 d’abril de 2015

Curt 72. Peces.

"En diuen peces ara. Idiotes! Què es pensen? Que per considerar-se part de l'engranatge se'ls tindrà més en compte? Peces, com si fossin parts indispensables del mecanisme. Que no ho veuen els molt ineptes que una peça sempre tindrà recanvi? I hi estan francament obsessionats! Són persones i no objectes! Persones amb nom i no fragments amb número de sèrie."

dilluns, 6 d’abril de 2015

Curt 71. L'artesà.

Amb l'índex d'una mà i el cor de l'altre esperes, pacientment, la solidificació del material. Els ulls calculen amb exactitud milimètrica la verticalitat. Al cap d'uns instants, apartes els dits. Perfecte. Repeteixes l'operació. Els minuts que requereix el procés els has integrat a base d'experiència. No és el primer cop que el fas, però els ulls et guspiregen d'emoció amb cada nova part que incorpores, petita o gran, amb destresa. Hi ha qui esculpeix marbre, d'altres breguen amb ferro roent, tu fas somnis de xocolata.

diumenge, 5 d’abril de 2015

Curt 70. La seva veu.

En llevar-se i posar els peus a terra ha pensat en per què hauria de continuar. Les darreres envestides han sigut brutals. Té la voluntat apedaçada. Arreu s'hi aprecien sargits, celos, tiretes..., humilment ha aconseguit recomposar-se. Ara però, baixar al món! No sap si se'n veu capaç avui, haurà d'aguantar tant.

Voldrien que callés, que es reclogués al món de dones que va triar, és incòmoda, diuen. Medita. Deixa que el món que la rodeja l'ompli a cada inspiració. Sí, ho sóc, pensa. I s'incorpora. Es vesteix, es prepara, i obre la porta.

Avui, sí, avui més que mai lluitarà per alçar la veu, fins i tot, allà on no la vulguin escoltar, davant d'aquells que fan escarafalls en sentir-la. Però continuarà, ferma, decidida, la seva lluita a peu de carrer, sabent que no està sola. I que quan parla, la seva veu no és ben bé seva, és d'Ell.

dissabte, 4 d’abril de 2015

Curt 69. Blau.

L'horitzó és una línia perfecta, només trencada per les onades d'algun pesquer. Arrepenjat a la finestra de parets blanques, penses que res podrà separar-te d'aquest blau intens, res s'interposarà entre vosaltres. Res t'impedirà reproduir la blavor exacta al llenç que jeu assedegat a terra.

divendres, 3 d’abril de 2015

Curt 68. On?

Esbufegues en arribar a dalt de tot. Mires enrera. Per anys que passin, aquest carrer no s'allisa! Tant de bo els peus fossin aigua contra roca... Però fas tard, les darreres campanes ja sonen i encara et resten els graons d'entrada. T'hi enfiles, mà a la barana, amb agilitat enyorada, per sort encara ets beneïda amb la suficient com per continuar grimpant amunt.

Un cop a l'atri de l'església t'atures a recuperar l'alè i la compostura. Aprofites per mirar enllà, enlloc hi ha tan belles vistes! De petita sempre demanaves al pare que t'alcés, volies poder perfilar l'horitzó com ell. De sobte, la veu del mossèn t'esglaia, tan tard s'ha fet?  I creues la porta d'una revolada com una joveneta enrojolada que acaba de fer una malifeta.

T'atures en sec. Porpre, hi ha teles porpres, arreu. Com... com és possible? Tot està enfosquit, com quan eres jove i arribaves corrent. Se't cau una llàgrima, dues, més. On és la llum, on..., empasses saliva, on han amagat Déu?

dijous, 2 d’abril de 2015

Curt 67. La sargantana.

Llarga com un branquilló ressec per les glaçades dels darrers mesos, t'estires al solei de tarda que escalfa les pedres de la font.

Primavera... Quina olor a primavera! Els capolls ja despunten, alguna flor pionera ja fa lluir blancs i blaus i roses.

I tu allà al mig, esperant la corrua de formigues que cada any passa per aquí, per aquest roc, en sortir del formiguer.

dimecres, 1 d’abril de 2015

Curt 66. Si us plau...

Inspira, inspira, inspira... Nota l'aire encallat al canal de sortida. Té por d'ofegar-se. Ho aconsegueix, expira.

Ara, ara, quan el tren arrenqui, pensa.

Sent com les dues làmines de metall friccionen en tancar-se, tant lentament que la respiració es colapsa de nou.

Quan per fi es tanquen, s'incorpora aferrat a la darrera bossa que li queda i s'arriba al centre del vagó amb el cap cot, algú fa com que no se'l mira encuriosit. I ell  mira a dreta i esquerra buscant ulls d'esperança on aferrar-se per començar, però són esquius. 

Inspira. Sap què ha de dir. Ho ha assajat. Parlarà de la crisi, de la puta crisi que el té abatut, sol, abandonat, desesperat..., dels intents inerts de trobar feina, per pagar-se un sostre, un àpat... Els ho demanarà amb un si us plau, amb mil! Una ajuda si us plau, per l'amor del Déu que volgueu, per minsa que sigui, per un cafè, per un llit, per un mos, per dignitat...