diumenge, 31 de maig de 2015

Curt 126. Colors.

Quan has arribat al menjador la nena t'ha mirat amb sorpresa i incomprensió a parts iguals. Saps què pensa. L'interrogant de la innocència no s'amaga.

"Per què portes els seus colors, Papa?"

"Perquè són els millors colors del món, companys inseparables, reina."

"Però si van perdre!", diu enfadada.

"És cert, però una derrota no és el final."

Et mira incrèdula.

"Mai abandones els teus en la desgràcia. A més, sempre és l'inici d'un canvi de perspectiva".

dissabte, 30 de maig de 2015

Curt 125. Junts.

Marxes com sempre, d'hora i amb la motxilla a l'esquena. Però tot i que pesa, avui no són coneixements el que hi duus, hi carregues el pes de la llibertat.
L'alenada d'aire en trepitjar el carrer ensuma llibertat, i allà al fons, a la cantonada, la veus, movent-se nerviosament mentre se li il·lumina la cara en veure't arribar.

"Què t'han dit?"

"Res. Creus que ho sospiten?"

"Els faria falta saber qui som per imaginar-s'ho."

Li agafes la mà. Li regales confiança. Us beseu.

"Som-hi? L'autobús és a punt de passar!"

A corre-cuita us llanceu cap a la parada. Hi arribeu amb el temps precís de pujar. Preguntes al conductor quina és la parada de l'estació mentre ella busca lloc per seure.

"Deu", dius somrient mentre li passes el braç per les espatlles. 

"Deu", xiuxiueja amb ulls exultants clavats en l'horitzó.

divendres, 29 de maig de 2015

Curt 124. Una de pirates.

"Endavant", convides. Riures i crits us envolten.

"Només dos metres altesa", continues. Té els ulls clavats a la vora, pobre!

"Va, home, el final és la millor part!", perseveres, "Tot és fresc allà abaix, tot blau. Com la teva sang!". Les riallades estridents el fan tremolar.

"No hi ha res que pugui donar-te?", diu amb la dignitat dels de la seva mena.

"A part de la teva vida?", li ensenyes un somriure de concavitats marronoses, negres.

"A canvi."

Silenci.

"Res que pugui oferir-te?", clama.

Un riure fluixet et neix rere les dents i escala decibels en segons.

"Oh, i tant!"

"Què, per Déu, què?! ", la desesperació aflora.

"Una passejada perfecta pel tauló."

dijous, 28 de maig de 2015

Curt 123. Tancament.

Una mirada respira decepció.
Una paraula no pronunciada per prudència ha rebut la sentència.
Un camí reservat, resguardat pel futur, és pols de res.
Una vida enganyada per pors absurdes ara veu qui ja mai podrà ser.

dimecres, 27 de maig de 2015

Curt 122. Miralls.

De l'un a l'altre hi ha tot un món: aquí esvelta, allí aplatanada, més enllà grassa, al primer deforme. Jugues saltant de l'un a l'altre, ara corres, et gires, t'ajups. Quan sents rialles apropant-se ralenteixes el pas per deixar-les passar.

La solitud d'aquest indret et multiplica a l'infinit. No pots sino imaginar-te en móns paral·lels, més feliç, més llesta, més jove, més innocent, menys perduda... Cada un és un somni, una finestra a una mentida envejable. Somrius, algun reflex t'ha xuclat la pena, t'ha retornat la calma, i ara et sents lliure.

Sents soroll exterior, el recorregut s'acaba, i quan ets al punt de la sortida triomfal la mirada s'encalla en una imatge final.

Et sotja desfent tot el laberint que has teixit fins aquí. Destruint realitats, volatilitzant coartades.

La mà, al ventre.
La llàgrima, caient.

dimarts, 26 de maig de 2015

Curt 121. A l'altra banda.

El món l'espera a l'altra banda del reflex. Respira. Tanca els ulls amb força. Es mira per darrera vegada en la superfície cristal·lina, i aixeca la persiana a contracor.

dilluns, 25 de maig de 2015

Curt 120. Estratègies.

Rapidesa.
Precisió.
Aliades indispensables en la teva croada. 
Són cinc moviments.
Tan sols disset caselles et separen de la victòria. 
Cap sentinella per protegir-lo.
La immolació de la reina serà inevitable.
La perdició real, assegurada.

diumenge, 24 de maig de 2015

Curt 119. Possibilitat.

I ja era demà. No hi havia possibilitats vàries. L'elecció era única i la tenia a les mans.

divendres, 22 de maig de 2015

Curt 117. Incomprensió.

No entenc res...

Aquest s'havia convertit en el seu afegitó d'un temps ençà. Tot aquell espai temps enrera bulliciós, era ara una vasta plana orfa de precs on les teranyines s'entestaven a ocupar l'espai abandonat de beates.

dijous, 21 de maig de 2015

Curt 116. Persistència.

Ajaguda al racó més fosc de la bodega, t'abraces el cap amb genolls, tors i mans. Tens el cos entumit d'humitat i hores, les tensions de certs músculs han donat pas a pessigolleig que ara ja s'ha fos. Només t'obstines en no pensar, però la realitat retorna com l'acidesa més punyent.

Una humitat nova i tafanera et sobresalta, alliberes un ull. Notes com un cap juganer s'obre pas entre braços, cames i panxa, obligant-te a desfer tensions, a recordar articulacions. Proves de fer-lo marxar. De sobte la humitat es generalitza, la llengua ho repassa tot, ho salibeja amb delit. Ara es centra en la cara. Proves d'aturar-lo, però no cessa. Ha notat la salabror i s'hi recrea.

L'instint de renyar-lo i fer-lo fugir s'esvaeix, la llengua t'ha amorosit la ràbia, el pèl t'acaricia. Les potes et trepitgen. És un furgar dolor constant per alliberar-te'n. La insistència podria, fins i tot, fer-te riure.

dimecres, 20 de maig de 2015

Curt 115. Mirades.

Agites els braços sense parar, ara un, ara l'altre. A les mans hi duus baquetes que fan música tot i la inconsistència material. Un cop simple aquí, uns de dobles allà i el més important, un cop de silenci final. L'ovació esclata. Aixeques els braços per rebre-la, t'alças al seient perquè el fan més llunyà et vegi. "Gràcies ", els llances del fons de la caixa de ressonància.

Amb una mà has engrapat el crit esglaïat que el foll que crida t'ha fet sentir. S'agita amb espasmes irracionals, mou els braços i els peus. Amb els llavis fa playbacks de sons que només deuen existir al seu cervell. És tan atzarós el moviment,  és talment un garbuix de crits i grunys i esbufecs i batzegades i emocions. No pots deixar de mirar-lo, però, hi ha quelcom més, hi ha rastre de ritme. És possible?

Estudies moviments

Està comptant el que fas.

Mires l'exactitud dels canells.

Aquest és el meu toc especial. Escolta'l.

Aquest marcatge sincrònic.

I el redoble final d'un mestre!

Impossible. Increïble. Tens els ulls com plats. Les mans han l'aplaudit sense demanar permís.

Aquí em tens! I un nou gràcies et neix de les entranyes mentre fas una reverència.

Als ulls un somriure, a les mans una ovació que no s'atura, i les orelles, oh, les orelles!, han escoltat la música del seu ritme! "Bravo!".

...

De lluny l'espectacle és grotesc. Un boig agitant-se i un paio que l'aplaudeix? El món està ben boig...

dimarts, 19 de maig de 2015

Curt 114. Dissimuls.

Era obrir la porta i sortir al món, i una nova llum li brillava als ulls. El sol, aliat incondicional, l'ajudava a portar la màscara, a lluir maquillatge, a dissimular foscors.

dilluns, 18 de maig de 2015

Curt 113. Jocs nocturns.

Un crit enceta la partida. Un esglai rere un altre s'enjogassen amagant-se. És una dansa de corredisses. Ara un riure ara l'altre es fonen en racons on només els experts els trobaran. El primer crit s'alça de nou: "Vint!".

Comença la recerca.

Amb la destresa d'un rastrejador buscaràs, amb l'olfacte experimentat resseguiràs carrers i ombres on hi ha qui creua dits per no ésser descobert. També hi ha els astuts, els àgils, els trapelles canviant ombra per carrer per tal de despistar-te. Però avui no et prendran el pèl. Demà no penses tornar-la a parar pas!

diumenge, 17 de maig de 2015

Curt 112. Playback.

I mentre el mirava de fit a fit va fer-se una promesa, a partir d'aquell moment li faria playbacks al silenci.

dissabte, 16 de maig de 2015

Curt 111. Pessigades.

El blau s'estava fent intens al lloc on les ungles incidien assíduament. La irrealitat ho infestava tot. Una mena d'absurditat il·lusòria que s'havia adherit al vidre de les ulleres. Una bogeria esbarriada que s'estava assimilant com fums de tabac.

divendres, 15 de maig de 2015

Curt 110. La "faràndula ".

L'embestida és circular.
Tu n'ets la diana.

Són veus properes, distants, raonades, histèriques, passades, utòpiques, futuristes, inversemblants, pretesament palpables.

Són cares pietoses, alarmades, alarmants, afables, il·lusionades, apoltronades, revolucionàries, confiables, detestables.

Totes et bombardegen, ara, aquí, alhora, pietats a banda, totes volen vèncer, totes et volen salvar, totes són la solució impossible.

Però quina, tu et preguntes, quina té la columna prou intacta com per no esfondrar-se en caure la màscara.
Qui són els qui realment faran el que puguin per ajudar-te, per canviar, per millorar, sense caure en la faràndula...

dijous, 14 de maig de 2015

Curt 109. Esquitx.

Amb les cames a l'aigua i els pantalons xops arremengats maldrestrement, avances ajupida. A les mans un got desafia l'agilitat esmunyedissa dels capgrossos que busquen recer. Però tu en pescaràs milers, i tant! Molts més que els ganàpies que s'han quedat unes basses enllà, rient a cor que vols quan t'han vist aparèixer amb el got i la galleda. On vas esquitx, i vinga a riallar. Ja veuran, ja. Avui, tu seràs la primera reina de la bassa.

dimecres, 13 de maig de 2015

Curt 108. Aventura.

La mires de costat.

Jeu davant teu, resplandent.
Temptadora et somriu incitant-te.
La invitació et ressona al cervell.
La dolçor.
La crida al joc.
La descoberta.
Els secrets amagats, recòndits.

Com rebutjar tan seductora aventura?, penses, per què no sucumbir-hi?.

Tu, però, vacil·les.

dimarts, 12 de maig de 2015

Curt 107. Aterrat.

Aterrat t'aferres a la barana de mantega. Tot trontolla, tot es trenca, tot s'esfondra.

dilluns, 11 de maig de 2015

Curt 106. Reflexions.

T'han retratat.
Han escampats tots els teus secrets,
han airejat les veritats vergonyoses,
han proclamat les mentides,
han derrocat el cau on t'havies fet fort.

El teu personatge és un fantasma, una màscara que ara s'alça per defensar-te.
Qui són ells per ridiculitzar una vida, per destripar-te?
Per sentenciar que ets mentida?
Per afirmar que "ets" allò que "eres"?
Per negar-te el ressorgir?
Per enmanillar-te al destructor passat...

Qui, a banda d'hipòcrites empresonats per l'aparença?

diumenge, 10 de maig de 2015

Curt 105. La prova.

Dos minuts, només necessites un parell d'insignificants minuts. T'afanyes a col·locar i amagar coses amb l'orella clavada al timbre. Ja sona! I ell encara no ha arribat. Un minut, voles. Et gires, fas una inspecció general per comprovar la perfecció escènica. Obres la porta.

"On eres?!"
"Perdona." Et fa un petó. "He oblidat les claus. Què faig?"
"Tranquil, tot està a punt."
Us agafeu de les mans. Somrieu. Noteu com us tremolen.
"Estàs massa nerviosa..."
"I tu!"
Rieu. Us feu un nou petó.
"Tot sortirà bé."
La força comuna es fa miques amb el sonar del timbre. Us mireu amb complicitat aterrada i avanceu cap a la porta. Dits incrustats, caminar sincronitzat, respiració precisa. Obriu.

La senyora us escaneja en mig segon. La feu passar. Us trontollaria el caminar si no fos per la mà que manté l'equilibri. Sabeu que aquesta dona té sensors especials, seguint-li la mirada veieu com s'atura als amagatalls improvitzats, com estudia cada moble, com jutja cada llibre, com sentencia cada record.

S'asseu i us mira. L'imiteu.
"És una casa ben bonica", afegeix amb una veu que ha fos la duresa del caminar.

dissabte, 9 de maig de 2015

Curt 104. Aire.

Obres la porta i llances la motxilla al terra de l'entrada. Tanques d'un cop sec i surts corrent carrer enllà. L'aire és llibertat. Ets una au autònoma fugint de l'estretor de les edificacions, un esperit eteri que retorna al verd, als prats, al bosc.

divendres, 8 de maig de 2015

Curt 103. Presses.

T'atures en sec per robar dos minuts de temps a la rutina. Agafes el bolígraf a corre-cuita, tanques els ulls cercant un miracle, una nova inspiració per arribar al cent tres.

dijous, 7 de maig de 2015

Curt 102. Despulles.

La nina plora. Té els ulls grossos com llunes i no pot deixar de plorar. El seu millor amic ha mort. La bèstia que remena la cua l'ha eviscerat i la catifa vermella ha quedat tacada pel blanc del cotó. Els membres escampats parlen de violència, la humitat de les babes denuncien plaer. Agafes les extremitats una a una, fils i tela trinxada es balancegen inerts. El plor s'intensifica. Reculls cotó fluix, ara brut i llefiscós. En fas una pila al costat de la resta del cos.

Observes les despulles, ara ets tu qui les humiteja amb llàgrimes. No pots evitar-ho, un record se t'ha fet fort a les entranyes. Tens un sentiment recargolant-te la gola. Un dolor que la guerra et va regalar. Ell també va patir igual?

dimecres, 6 de maig de 2015

Curt 101. Espelmes.

I en bufar les espelmes amb les pestanyes entrellaçades, el fum resultant s'eleva enllà, carregant esperances i desitjos i projectes, per començar a dissenyar-te un any perfecte.

dimarts, 5 de maig de 2015

Curt 100. La vall.

Sou els reis de la vall, asseguts, espatlla contra espatlla, amb el sol saludant-vos per l'est. Als vostres peus es desclou la vall. Observeu com neix en les foscors de l'esvoranc que encara les parets de roca. I enllà, masies i cims i planells s'escampen sinuosament decorant l'erosió fluvial; aquestes aigües fidels a la terra que amb persevarança han acariciat la geografia de l'indret.
Us mireu i somrieu, contempleu de nou la vall, i en fer-ho reconeixeu les rodoneses, els espadats, les foscuries, la brillantor cristal·lina on enmirallar-vos. Per damunt de totes les coses, sabeu que el temps d'erosió també és l'essència de les arrugues compartides.

dilluns, 4 de maig de 2015

Curt 99. Boira.

Tot és blanc. Has obert la finestra i no saps on acaba la paret i on comença l'exterior.
Surts a fora per tastar tanta intensitat blanquinosa. Els peus noten la sorra. Camines unes passes. Et tombes. La casa es difumina. Escoltes la paciència de les onades, com fruieixen de cada llepada de sorra. Tot és uniforme. Només les siluetes més properes juguen a perfilar-se. Fins i tot tu t'esvaeixes. Ets feliç, aquí, enmig del tot blanc, del buit dels altres, aquí, sola, només amb tu, només per aquests instants.

diumenge, 3 de maig de 2015

Curt 98. El secret.

De puntetes surts del llit, tens un somni fosc enganxat a les parpelles, i la llum de la tauleta no l'ha espantat gens. Obres la llum del bany per il·luminar-te l'accés a l'habitació dels papes. Els sents el respirar, et relaxes. El malson, però, tremola fent-te ballar les pestanyes de tant aferrat com està! Ara, marxar, no pas.

T'acostes al costat on dorm ella. Quin respirar tan plàcid! Però, es despertarà, oi? La mires, l'observes, en silenci, mentre la minsa llum fa que a les parpelles l'intrús s'hi relaxi. Al cap d'uns instants obre els ulls exaltada, llesta per fer el que calgui. "Què passa?! ", t'interroga. No fan falta masses paraules, llegeix a la teva cara tota la història, saps que fins i tot sap que el veu. Li té pànic!  Només ella sap com desempallegar-se'n!
Així que rebusca pels calaixos fins a trobar un tros de tela, un mocador diu. "Ara podràs dormir, ja ho veuràs", xiuxiueja mentre t'acotxa amb el mocador de coixinera, i s'acomiada amb un petó. Quan la foscor torna l'olor de la tela s'empassa tots els monstres que gosen acostar-se't.

Quan et despertes de nou ja clareja. Però tot està en silenci encara. T'aixeques de nou amb cautela, obres el llum, ajustes la porta i obres l'armari. "Increïble", penses amb uns ulls com plats. Agafes el "mocador" i el compares amb els altres que t'ha anat donant. "Brutal!", una rialla prova d'escapar-se. "Per això no hi ha monstre que se li resisteixi!". És la prova definitiva. Has anat enganxant tots els troços de tela, els has cosit, i encaixen tan bé! "Com mola!".

A l'hora d'esmorzar, quan només quedeu ella i tu, la mires fixament. Saps que sap que li vols dir quelcom per com les preguntes es disparen dels seus ulls. T'aixeques i li dius a cau d'orella: "El teu secret està segur Mama, protegiré molt bé la teva capa."

dissabte, 2 de maig de 2015

Curt 97. Entre lianes.

Quin dia més deliciós per gronxar-se! Saltes de l'una a l'altra, com un Tarzan enllaçant lianes. De tant en tant en fas gronxadors i et recrees una bona estona en anar i venir deixant-te bressolar.
Elles s'enrabien, convoquen la cavalleria. La remor anuncia la seva arribada, però encara tens uns intants per balancejar-te, per propagar la confusió microbial entre neurones.

divendres, 1 de maig de 2015

Curt 96. Sortida.

Estavelles la cadira contra la paret. Has notat com tremolava. Agafes uns llibres per les pàgines que potser preferirien cedir i els hi enclastes també. Ara segueix la paperera que en caure a terra després de l'impacte s'esfereix en descobrir que mai més serà circular. I aquest i aquell objecte tots són projectils de la teva ràbia. Una violència que arrossega mals records, arrenca desitjos trencats i destrossa tot rastre de la presó.

Esbufegues exhaust. Quasi no t'aguantes dret. Ho has tret tot. Tot. Inspires el nou aire que t'arriba als pulmons. L'expires per poder-ne agafar més, és com un vi perfumat que passa bé. Te n'embriagues. Avances amb compte de no entrebancar-te amb el món esmicolat a terra. Allà on has concentrat el foc, al centre de l'esquerda, la paret s'ha esfondrat.

Surts.