dijous, 21 de maig de 2015

Curt 116. Persistència.

Ajaguda al racó més fosc de la bodega, t'abraces el cap amb genolls, tors i mans. Tens el cos entumit d'humitat i hores, les tensions de certs músculs han donat pas a pessigolleig que ara ja s'ha fos. Només t'obstines en no pensar, però la realitat retorna com l'acidesa més punyent.

Una humitat nova i tafanera et sobresalta, alliberes un ull. Notes com un cap juganer s'obre pas entre braços, cames i panxa, obligant-te a desfer tensions, a recordar articulacions. Proves de fer-lo marxar. De sobte la humitat es generalitza, la llengua ho repassa tot, ho salibeja amb delit. Ara es centra en la cara. Proves d'aturar-lo, però no cessa. Ha notat la salabror i s'hi recrea.

L'instint de renyar-lo i fer-lo fugir s'esvaeix, la llengua t'ha amorosit la ràbia, el pèl t'acaricia. Les potes et trepitgen. És un furgar dolor constant per alliberar-te'n. La insistència podria, fins i tot, fer-te riure.