dimecres, 27 de maig de 2015

Curt 122. Miralls.

De l'un a l'altre hi ha tot un món: aquí esvelta, allí aplatanada, més enllà grassa, al primer deforme. Jugues saltant de l'un a l'altre, ara corres, et gires, t'ajups. Quan sents rialles apropant-se ralenteixes el pas per deixar-les passar.

La solitud d'aquest indret et multiplica a l'infinit. No pots sino imaginar-te en móns paral·lels, més feliç, més llesta, més jove, més innocent, menys perduda... Cada un és un somni, una finestra a una mentida envejable. Somrius, algun reflex t'ha xuclat la pena, t'ha retornat la calma, i ara et sents lliure.

Sents soroll exterior, el recorregut s'acaba, i quan ets al punt de la sortida triomfal la mirada s'encalla en una imatge final.

Et sotja desfent tot el laberint que has teixit fins aquí. Destruint realitats, volatilitzant coartades.

La mà, al ventre.
La llàgrima, caient.