divendres, 29 de maig de 2015

Curt 124. Una de pirates.

"Endavant", convides. Riures i crits us envolten.

"Només dos metres altesa", continues. Té els ulls clavats a la vora, pobre!

"Va, home, el final és la millor part!", perseveres, "Tot és fresc allà abaix, tot blau. Com la teva sang!". Les riallades estridents el fan tremolar.

"No hi ha res que pugui donar-te?", diu amb la dignitat dels de la seva mena.

"A part de la teva vida?", li ensenyes un somriure de concavitats marronoses, negres.

"A canvi."

Silenci.

"Res que pugui oferir-te?", clama.

Un riure fluixet et neix rere les dents i escala decibels en segons.

"Oh, i tant!"

"Què, per Déu, què?! ", la desesperació aflora.

"Una passejada perfecta pel tauló."