dissabte, 30 de maig de 2015

Curt 125. Junts.

Marxes com sempre, d'hora i amb la motxilla a l'esquena. Però tot i que pesa, avui no són coneixements el que hi duus, hi carregues el pes de la llibertat.
L'alenada d'aire en trepitjar el carrer ensuma llibertat, i allà al fons, a la cantonada, la veus, movent-se nerviosament mentre se li il·lumina la cara en veure't arribar.

"Què t'han dit?"

"Res. Creus que ho sospiten?"

"Els faria falta saber qui som per imaginar-s'ho."

Li agafes la mà. Li regales confiança. Us beseu.

"Som-hi? L'autobús és a punt de passar!"

A corre-cuita us llanceu cap a la parada. Hi arribeu amb el temps precís de pujar. Preguntes al conductor quina és la parada de l'estació mentre ella busca lloc per seure.

"Deu", dius somrient mentre li passes el braç per les espatlles. 

"Deu", xiuxiueja amb ulls exultants clavats en l'horitzó.