diumenge, 3 de maig de 2015

Curt 98. El secret.

De puntetes surts del llit, tens un somni fosc enganxat a les parpelles, i la llum de la tauleta no l'ha espantat gens. Obres la llum del bany per il·luminar-te l'accés a l'habitació dels papes. Els sents el respirar, et relaxes. El malson, però, tremola fent-te ballar les pestanyes de tant aferrat com està! Ara, marxar, no pas.

T'acostes al costat on dorm ella. Quin respirar tan plàcid! Però, es despertarà, oi? La mires, l'observes, en silenci, mentre la minsa llum fa que a les parpelles l'intrús s'hi relaxi. Al cap d'uns instants obre els ulls exaltada, llesta per fer el que calgui. "Què passa?! ", t'interroga. No fan falta masses paraules, llegeix a la teva cara tota la història, saps que fins i tot sap que el veu. Li té pànic!  Només ella sap com desempallegar-se'n!
Així que rebusca pels calaixos fins a trobar un tros de tela, un mocador diu. "Ara podràs dormir, ja ho veuràs", xiuxiueja mentre t'acotxa amb el mocador de coixinera, i s'acomiada amb un petó. Quan la foscor torna l'olor de la tela s'empassa tots els monstres que gosen acostar-se't.

Quan et despertes de nou ja clareja. Però tot està en silenci encara. T'aixeques de nou amb cautela, obres el llum, ajustes la porta i obres l'armari. "Increïble", penses amb uns ulls com plats. Agafes el "mocador" i el compares amb els altres que t'ha anat donant. "Brutal!", una rialla prova d'escapar-se. "Per això no hi ha monstre que se li resisteixi!". És la prova definitiva. Has anat enganxant tots els troços de tela, els has cosit, i encaixen tan bé! "Com mola!".

A l'hora d'esmorzar, quan només quedeu ella i tu, la mires fixament. Saps que sap que li vols dir quelcom per com les preguntes es disparen dels seus ulls. T'aixeques i li dius a cau d'orella: "El teu secret està segur Mama, protegiré molt bé la teva capa."