dimarts, 30 de juny de 2015

Curt 156.

Són membres d'un aquelarre progressista.  Són paladins d'un snobisme pretès amb accents i posats. Són la veu del poble diuen, però només el reconeixen en els calerons de les seves butxaques.

dilluns, 29 de juny de 2015

Curt 155. Picades.

Les carícies nocturnes amb la fricció dels llençols han sigut reparadores. Tot rastre de calmant ha desaparegut, i ella encara et rasca! Oh, plaer indescriptible! Més, més cap a la dreta! Oh, sí!

diumenge, 28 de juny de 2015

Curt 154. Volums.

Assegut al banc amb el diari entreobert, deixes escapar el fum de la cigarreta pel nas. Fa un moment has hagut d'apartar els ulls del paper. Una parella passava escridassant-se. Per darrera teu, una colla d'amics competien a veure qui reia a volum més estratosfèric. Més enllà un parell de dones intercanviaven confidències de balcó a balcó. Una mare creua arrossegant un marrec que exigeix capritx, ella l'amenaça. I allà, la terrassa del bar, i a l'altra banda el parc infantil...

Has hagut de posar-te les mans a les orelles. Tothom crida. Tothom! Tothom s'esgargamella! Fins i tot els titulars que ara jeuen de cara al banc sonen esparverats! Com desitjaries que algú inventés un botó universal per abaixar volums!

També el dels teus pensaments...

divendres, 26 de juny de 2015

Curt 152. Instint laboral.

Amb el carretó de la compra a vessar, t'apropes a la cantonada.  És l'hora exacta. Et sap greu pels ous, la noia de la botiga tenia massa xerrera telefònica. La nevera es farà esperar.

Encaixes les rodes al parterre de l'arbre. Busques, i allà són, en el moment exacte, cronometrats amb visitants previs sense saber-ho. Aixequen la mà lleugerament, sembla un suspir de salutació més que un alto en sec. Per això, al girar el següent taxi pel xamfrà, col·loques els dits artritics a la boca i fas sonar un xiulet tan agut que ambdues voreres se sorprenen bocabadades per la sincronia del fre. Li assenyales la parella que, desconcertats, agraeixen el gest, dient que no tenen cash. S'hi enfilen i marxen.

Tu, però, no has acabat, a la vorera del davant un parell de guiris acaben de deixar-se veure pel sol. Repeteixes el so, un nou vehicle s'atura i recull els turistes que no paren de fer-te fotos. Tres, quatre, cinc xiulets més..., sona el campanar de més amunt, és tard, massa tard, recuperes el carretó i enfiles carrer enllà.

Quan encara no has arribat a la següent cantonada un xiulet que no es teu esclata. Un crit t'increpa. Et gires,  t'amenaça. "És la meva cantonada", s'esgargamella. Al cinturó, hi duu la bossa amb mapes, a la mà el xiulet d'última generació. "Que no et torni a veure per aquí, vella". I tu marxes, somriure burleta als llavis, avui, torna a fer tard. Un mai perd l'instint de la feina.

Curt 153. Judicis.

Amb estupefacció i incredulitat els observes fixament mentre intensifiquen el reguitzell d'arguments que disparen com si fossis transparent.

Quan ets capaç de recuperar-te rebusques a la bossa, trenques l'embolcall. Qui t'hauria dit que et seria útil tan ràpid! El tou dels dits el nota, fred com el gel, pacient. L'alces i el poses davant teu enfrontant-los.

Sobtats per la confrontació de la imatge retornada, callen. S'observen. T'aixeques. Et miren per primera vegada. Reculls el mirall, i marxes.

dijous, 25 de juny de 2015

Curt 151. Bufó de carrer.

Has sortejat exitosament vàries persones després d'entrebancar-te. Ara trontolles d'un peu a l'altre per introduir les piruetes finals, que et duen a esclafar el pot de pintura amb un encertat cop de cul. Sota teu, la bassa vermellosa s'esten fent joc amb maquillatge facial. La cridòria es fa intensa, els riures eixordadors, els aplaudiments exaltats. T'aixeques, i fas la reverència que fa anys vas robar al mateix Charlot, assenyalant el capell tacat de roig.

Amb dolor dissimulat reculls, i observes les escadusseres monedes del barret, entre espectadors cofois de generositat en crisi. Quina fortuna, penses. Ara et tocarà repetir l'acte. Buscar un nou racó, un nou pot per trencar, un nou entrebanc, cinc en comptes de dues piruetes, i esperar, resar, per doblar més els calés que les trompades.

dimecres, 24 de juny de 2015

Curt 150. Despertar.

Ho has de comprovar, porta tantes hores en la penombra, i mostra tal rebuig a la llum, que necessites certificar si s'està transformant. Primer li mostraràs els alls, després, si s'immuta, els hi llançaràs.

dimarts, 23 de juny de 2015

Curt 149. Sentits.

Ni falta li feia obrir els ulls, l'olor a pólvora, coca i sal seria la seva brúixola aquella nit. La rogenca violència dansant li embriagaria la vista. La sorra i l'escuma l'embogirien fins al sol ixent. Tot i el silenci permanent, el bategar de la festa, amb màgic embruix, el faria oient d'ànsies, testimoni de desitjos per una sola nit.

dilluns, 22 de juny de 2015

Curt 148. Entre fogons.

En obrir la porta l'has notada. L'olor és intensa i impregna tota la llar. Acompanyant-la escoltes el tararejar distret de l'àvia.

Entres a la cuina de puntetes, està tan inmersa que ni s'adona de la teva presència. Et parapetes rere la nevera. L'observes. Balla amb el record de l'avi, li parla, li somriu. Tot seguit li canta nanes a la teva mama i li explica que tot està bé, com has crescut, com n'ets d'especial. Ella segueix dansant mentre crea harmonia amb el xup-xup de les cassoles.

De sotbe s'atura, es gira i es queda mirant fixament cap al teu racó.  Treus el nas i li somrius. Surts del teu amagatall i corres a abraçar-te als braços oberts de la iaia.

diumenge, 21 de juny de 2015

Curt 147. Aposta.

Arriben a tocar del vell assegut al mur de pedra que els sembla que pesa figues. Treuen el mapa, consulten el GPS. Discuteixen. No es posen d'acord cap on anar.

Ell els espia per sota la boina. Sempre fan igual, pensa, cada cap de setmana la mateixa cerimònia.

Ara ve quan li pregunten.
"Disculpi", diuen, encara gràcies, pensa, aquests són educats. I demanen quin camí és per arribar a les baumes.

"A l'esquerra" diu, "a l'esquerra".
"Vol dir?" Primer dubte. Que si el mapa, que si el trasto dels collons.
"Sí, i tant. A l'esquerra és on han d'anar!" "N'estar segur?" Segon dubte.
"Ben segur", somriu.
"Moltes gràcies!"

Enfilen el corriol titubejant i en arribar al trencall giren a la dreta.

El vell riu. Un nen surt de darrera del mur amb cara d'emprenyat.

"T'ho he dit, nano, o no?", diu. "Em deus tres euros!" Segueix rient.
"No hi ha dret, avi! Però com ho sabies?!"
"Si els dius dreta, van a l'esquerra, si els dius esquerra, a la dreta que van!"

dissabte, 20 de juny de 2015

Curt 146. A mig camí.

Has posat el fre de mà. Estàs encallat, una roda al regerot, una altra encastada a un roc. La costa t'ha vençut.

Surts del cotxe. Mires endavant. El motor esbufega i et notes cansat. Mires enrere. Ets incapaç de veure l'inici. Tornes a mirar muntanya amunt. Aquells arbres potser són a prop del cim, potser són ell mateix.

Obres la porta,  agafes la bossa, tornes a mirar avall, i comences l'ascens.

divendres, 19 de juny de 2015

Curt 145. Indigestió.

No pas! Què és creuen, que t'has tornat boig?
Un ha de menjar-se el món, en aquesta vida!, et diuen.
Ni les ganes. Ni parlar-ne! I llavors, què?
De què et servirà empatxar-te?
Tu no penses pas agafar-ne un!

dijous, 18 de juny de 2015

Curt 144. Reconeixement.

Increïble.
Tanta feina...
Tanta papereta per res.
Les hores de preparació perfeccionant una vida de pantalla han esdevingut ermes.

En apagar l'ordinador, el negre et reflecteix.
T'hi apropres.
Ets... tu?
Certament t'hi assembes.
Però sense la brillantor fotogràfica, sense la impostura per encaixar, et costa reconèixer-te.

Endevines arrugues, canes, cansament...
Tu?
Somrius.
Tampoc estàs tan malament!
T'havies desdibuixat tant...
Bentornat, jo.

dimecres, 17 de juny de 2015

Curt 143. Vida nova, vida perfecta.

T'ha costat, però ara tot serà teu.
Les xarxes socials preparades pels milions de m'agrada.
Les fotografies llestes per a la publicació.
Les amistats, envejables, en cridaran d'altres.
La família i els fills t'aconseguiran meravelles.
La casa, el cotxe, la roba, la tecnologia, el gimnàs, les teràpies orientals,... Tot a punt, cada petit detall.
Amb el maquillatge fixes el somriure de somni, l'edat immortal.
Llesta! Ja pots sortir a lluir la teva nova i perfecta vida.
Ja mai més et podran fer sentir incompleta.
Ja ningú dubtarà que compleixes tots els requisits de l'existència estereotip.

dimarts, 16 de juny de 2015

Curt 142. Vergonya.

"Ho has vist?!", t'ha dit.
"Què?", l'interrogues mentre assenyala no saps ben bé què en la teva direcció.
Mires endarrera, res. Mires al voltant, ningú.

L'esguard inquisitorial no ha afluixat, fins i tot diries que hi ha afegit un aire condescendent; no, error, un aire anguniós.

"Què passa?", insisteixes.
Dubta, et sotja, fingeix un esboç de somriure.
"No res, coses meves. En demanem un altre?", es gira per buscar el cambrer.

Però tu encara notes el posat altiu clavat a la carn.

dilluns, 15 de juny de 2015

Curt 141. L'inconformista.

La negativa és inacceptable.
Un rebuig tan flagrant no farà sinó mermar la capacitat empresarial en el seu sector.
No s'hi resisteixi.
No es conformi amb refusar una candidatura tan no indesitjable com la meva.
No sóc el que no esperava.
Sóc sens dubte no menys inadequat,
qui sap si insòlitament immillorable.
Improbablement, en trobarà de tan inimaginablement competents com jo.
No denegui l'evidència.
Sóc innegablement la millor opció no refusable que ha vist en els darrers temps.

diumenge, 14 de juny de 2015

Curt 140. Impotència.

Seu amb la mirada més enllà de tota pèrdua.
Estesos a terra bocins de tot el que ha trobat entre l'entrada i la butaca.
A la falda, hi rebrega amb còlera impotent la crossa que ha executat la destrucció.
Com marxar, ara, com fugir, com?

dissabte, 13 de juny de 2015

Curt 139. De comiats i llegats.

Tots et són tan familiars, tan hi fa la distància aleatòriament temporal en què s'han col·locat al teu voltant.

Heus aquí el teu llegat, i no en canviaries res; ni els ulls envermellits, ni les galtes que regalimen reguerots, ni els llavis adolorits de tants arcs que apunten al cel.

Ets el centre de l'huracà d'aplaudiments i ovacions de generacions emocionades. Somrius, aquest és el lloc exacte on els guardes i guardaràs a ells: a la voràgine de la passió del teu amor.

divendres, 12 de juny de 2015

Curt 138. Despert.

Qui ho sabia si estava realment despert.
Pels ulls hom diria que tal era però, en apropar-s'hi, un aire buit, aliè, s'apoderava de cada gest, de cada mot, de cada respiració.

dijous, 11 de juny de 2015

Curt 137. No tornaré.

No tornaré.

Aplegaré tot allò que quedi
sense la metzina de la vostra mediocritat
i cardaré el camp.
Ho guariré, ho estimaré.
Li infondré, de nou, la vida que heu arrabassat.

Ho faré lluny, ben enllà.
Aniré on el vostre record perdi sentit,
on pensar en vosaltres sigui indiferència per l'ànima.

Oh, amiga!
Tu sí que ho tindràs difícil,
no ets ni les miques del que hauries.
Ets xixina de metralla,
pels bafs de pestilència de mots corruptes.
Els vostres!

Però sanaràs.
Recobràs alè.
Retornaràs a la joia.

Tu i jo, espatlla contra espatlla, renaixerem.

dimecres, 10 de juny de 2015

Curts 136: La condició present.

VERSIÓ en CONDICIONAL:
Si es pogués veure amb els teus ulls, tindria la imatge exacta de la seva perfecció.

VERSIÓ en PRESENT:
La cullera et regalima a la mà.
Els ulls brillen davant teu.
Aquesta és la darrera ofrena que et queda perquè s'ho cregui.
Així comprendrà la vàlua exacta de la seva perfecció.

dimarts, 9 de juny de 2015

Curt 135. Avançar.

Les possibilitats eren múltiples. Però escollia el caminar, el seguir avançant amb confiança. Potser, arribaria un dia que aquesta li seria innata.

dilluns, 8 de juny de 2015

Curt 134. Interrogants.

L'estesa ceràmica sembla un camp d'ous de dinosaures esclafats. Les cotes, els forats, els cordills quadriculant el terreny, les paletes, els pics,...  la feina de tants i tant jeu silent a l'expectativa.

Davant teu, en un sot insòlitament profund, una urna perfecta, indemne, segellada, ha resistit. Ets l'escollit per baixar fins a ella, tots els ulls de l'equip t'observen, participen de cada pas, gir i mirada del descens.

T'ajups amb compte sobre els taulons estudiats, treus les eines i amb precisió vas trencant el segell. Aguantes la respiració en els darrers tocs. El segell ha respirat. Alces els ulls buscant complicitat, hi ha qui et pica l'ullet, d'altres s'agafen de mans, tots els ulls sobre les esperances del contingut.

Aixeques la tapa, i a mesura que la llum va penetrant en el receptacle, l'evidència et fa caure de cul.

"Buida", dius.

Les exclamacions i la decepció s'estenen. El no res és massa per tanta expectativa. Les ombres dels observadors van desapareixent, tots van marxant, però tu no pots apartar els ulls del buit.

"Urna buida... Una urna perfectament segellada buida?"

T'hi apropres per observar-ne l'interior amb deteniment.

"Però,  per què? ".

diumenge, 7 de juny de 2015

Curt 133. Fugint.

Espatlla contra espatlla, us sosteniu l'un a l'altre amb l'alè penjant d'un fil.

"Això és igual que correr davant dels lleons!", diu un. Rieu amb ganes, amb nervis, alleugerits. L'amagatall és perfecte.

Els torsos pateixen, les mans encara aferren els cordills dels fardells il·legals, la suor agraeix que el darrer metro hagi alçat un aire càlid, pesat, com aquell que us colpejava camí de l'escola.

dissabte, 6 de juny de 2015

Curt 132. A mercè d'un pot.

Obres la nevera. Mires el pot. La tanques.

L'obres de nou. L'observes.

Un any... i el color a cervesa tèrbola segueix intacte.

Un any de fluid a la fresquera.

Un maleit any sol, tot sol...

Però, com tirar-lo aiguera avall?

Ni parlar-ne. Tanques.

Com desprendre't de la darrera part que et queda d'ella...

Però,  es clar... Això?!

Obres de nou. L'agafes, el remous. L'acaricíes...

Mai... mai... Sacsejes el cap.

El retornes al prestatge.

T'ho prometo, t'ho prometo...

Tanques.

Mai.

divendres, 5 de juny de 2015

Curt 131. Fos a negre.

La frenada en sec i la fusió a negre han sigut sobtades.
Crits i plors han trigat només dos segons a aparèixer.
El vagó s'ha clavat al nucli de la tenebra.
Notes com una mà t'aferra la cuixa, tremola, no crida.
La busques, l'acaricíes.
Es relaxa.

La remor histèrica dóna pas al silenci.
Hi ha qui prova de contactar per l'interfon.
Els altres esperen.
Res.
Algú més necessita provar-ho.
Silenci.

Estem sols.

Proven de desbloquejar les portes.
Necessitem reforços!
Hi vas, accioneu la palanca.
Empenyeu i cedeix. 
Algú baixa.
No es veu res, res!
Puja, no et perdis, l'aconsellen.
Ho fa.

L'aire del túnel refresca l'intern.
Tornes al teu lloc palpant.
Palpes cossos i braços i perdoni i no volia tocar-ho.
Riures nerviosos per evitar la bufetada.
Quan creus haver-hi arribat busques la mà que t'ha engrapat. 
La toques, et sent.
Us aferreu.

Amb l'altra recerques la maleta, sí, és aquí.
En el silenci desvalgut només permet algun somiqueig.
Algun inici de por és aturat i aplacat.
Però el terror que evoca la tenebra és pertorbador.

Algú més gemega,
un altre exclama per què,
un clava un cop a un vidre que esclata.
Crits.
Boig.
Insensat.
Idiota.
La brama creix.
La ràbia mana.
Tot s'esvera.

La mà que t'aferra tremola, té pànic.
Agafa'm la cama, dius.
Deslliures les mans que obren la maleta.

Vas jurar que mai més...
La multa va ser descomunal, però...
Acaricies el màstil.
Retrobes les cordes.
Pressiones i arpegies.
Cantes.

Els crits s'apaguen.
Alguns se sorprenen.
Altres critiquen la calor que fa,
el mes que som,
l'absurditat musical,
la irracionalitat de la tonada.

Però què volen fer-hi.
Aquest trineu és la única maleïda tonada que t'ha vingut al cap.

dijous, 4 de juny de 2015

Curt 130. La pregunta.

El paper estès amb meticulosa horitzontalitat. A cada punta un pes evita la curvatura del rotlle. Un llapis s'il·lusiona dibuixant sons, uns ben grans, d'altres encara més.
Els veurà de lluny, només creuar la porta automàtica de la terminal sabrà on ets, sabrà què vols.
Un so es gronxarà en l'altre als seus llavis i originaran la pregunta, la primera, la definitiva.
Ni tan sols li caldrà parlar per respondre, aquells ulls tant enyorats ho faran mentre se t'apropin.

dimecres, 3 de juny de 2015

Curt 129. Dominis.

L'aixada i la fanga són els teus ceptres.
Aquest tros pedregós, el teu regne.
El pou, la font de riqueses líquides que sempre produeixen fruits.
I tu, el totpoderós faedor que regeix la voluntat de cada llavor.

Avui, aquí, comença la sembra.

dimarts, 2 de juny de 2015

Curt 128. Focus.

Encara més? Per què coi t'has d'estar així! Somriure radiant, cara inclinada, ulls fixes... Però si se t'assecarà el cristal·lí a aquest ritme!

"Una més, bonica".

Quins collons! Portes aquí més de mitja vida i encara una més! Notes com la musculatura de les natges, tenses per tanta exposició a l'objectiu, ha començat a adoptar una nova orografia.

"Ara comprovarem..."

Vull marxar! Fugir! A un lloc on cap ull m'escruti, on cap mirada es centri ni en la  ombra, on ni jo sigui conscient del meu reflex...

"Oh, llàstima! Haurem de repetir... Massa flaix!".

dilluns, 1 de juny de 2015

Curt 127. "Giocondià".

N'estàs tan orgullós! Ha sigut un acte dantesc. Una resposta digna de titans. Són tan lliures! I no obstant, encara no s'ho acaben de creure. Ja ho faran, i aviat! La teva situació, però, reclama prudència, així que et decideixes per perfilar el teu millor somriure de Gioconda.