diumenge, 7 de juny de 2015

Curt 133. Fugint.

Espatlla contra espatlla, us sosteniu l'un a l'altre amb l'alè penjant d'un fil.

"Això és igual que correr davant dels lleons!", diu un. Rieu amb ganes, amb nervis, alleugerits. L'amagatall és perfecte.

Els torsos pateixen, les mans encara aferren els cordills dels fardells il·legals, la suor agraeix que el darrer metro hagi alçat un aire càlid, pesat, com aquell que us colpejava camí de l'escola.