dilluns, 8 de juny de 2015

Curt 134. Interrogants.

L'estesa ceràmica sembla un camp d'ous de dinosaures esclafats. Les cotes, els forats, els cordills quadriculant el terreny, les paletes, els pics,...  la feina de tants i tant jeu silent a l'expectativa.

Davant teu, en un sot insòlitament profund, una urna perfecta, indemne, segellada, ha resistit. Ets l'escollit per baixar fins a ella, tots els ulls de l'equip t'observen, participen de cada pas, gir i mirada del descens.

T'ajups amb compte sobre els taulons estudiats, treus les eines i amb precisió vas trencant el segell. Aguantes la respiració en els darrers tocs. El segell ha respirat. Alces els ulls buscant complicitat, hi ha qui et pica l'ullet, d'altres s'agafen de mans, tots els ulls sobre les esperances del contingut.

Aixeques la tapa, i a mesura que la llum va penetrant en el receptacle, l'evidència et fa caure de cul.

"Buida", dius.

Les exclamacions i la decepció s'estenen. El no res és massa per tanta expectativa. Les ombres dels observadors van desapareixent, tots van marxant, però tu no pots apartar els ulls del buit.

"Urna buida... Una urna perfectament segellada buida?"

T'hi apropres per observar-ne l'interior amb deteniment.

"Però,  per què? ".