dissabte, 13 de juny de 2015

Curt 139. De comiats i llegats.

Tots et són tan familiars, tan hi fa la distància aleatòriament temporal en què s'han col·locat al teu voltant.

Heus aquí el teu llegat, i no en canviaries res; ni els ulls envermellits, ni les galtes que regalimen reguerots, ni els llavis adolorits de tants arcs que apunten al cel.

Ets el centre de l'huracà d'aplaudiments i ovacions de generacions emocionades. Somrius, aquest és el lloc exacte on els guardes i guardaràs a ells: a la voràgine de la passió del teu amor.