diumenge, 21 de juny de 2015

Curt 147. Aposta.

Arriben a tocar del vell assegut al mur de pedra que els sembla que pesa figues. Treuen el mapa, consulten el GPS. Discuteixen. No es posen d'acord cap on anar.

Ell els espia per sota la boina. Sempre fan igual, pensa, cada cap de setmana la mateixa cerimònia.

Ara ve quan li pregunten.
"Disculpi", diuen, encara gràcies, pensa, aquests són educats. I demanen quin camí és per arribar a les baumes.

"A l'esquerra" diu, "a l'esquerra".
"Vol dir?" Primer dubte. Que si el mapa, que si el trasto dels collons.
"Sí, i tant. A l'esquerra és on han d'anar!" "N'estar segur?" Segon dubte.
"Ben segur", somriu.
"Moltes gràcies!"

Enfilen el corriol titubejant i en arribar al trencall giren a la dreta.

El vell riu. Un nen surt de darrera del mur amb cara d'emprenyat.

"T'ho he dit, nano, o no?", diu. "Em deus tres euros!" Segueix rient.
"No hi ha dret, avi! Però com ho sabies?!"
"Si els dius dreta, van a l'esquerra, si els dius esquerra, a la dreta que van!"