divendres, 31 de juliol de 2015

Curt 187. Fugida.

La clau al contacte i la carretera per davant, no hi havia res més que pogués desitjar.

dijous, 30 de juliol de 2015

Curt 186. Alça't.

Tallant l'obscuritat avances amb cautela entre els còdols de la riba i les branques espesses dels arbres. L'única llum és una lluna plena com no se n'ha vist en segles. Ella és la guia, ella és l'espurna de màgia que aquesta nit et caldrà.

Uns metres més endavant el brancam retrocedeix, obrint-se per deixar pas al gorg, llit perfecte per l'astre. Saltes d'un roc a un altre per situar-te de genolls al central, al bell mig de l'arc del gorg, allà on l'estretor crea el rierol.

Les aigües calmoses bressen la lluna. Les acaricies. Hi enfonses les mans. Un cop humides les alces per damunt del cap buscant la lluïssor de la lluna i en trobar-la murmures un nom. A l'inici és només un xiuxiueg, però el vas fent créixer en intensitat i to. Amb cada decibel les aigües s'agiten creant cercles concèntrics que sorgeixen del més pregon de la deu. Del cor de l'aigua n'emana boira que, després d'elevar-se en espiral, se't va acostant i, alhora, va transformant-se en el Comte, que et somriu.

dimecres, 29 de juliol de 2015

Curt 185. La mort anunciada.

Li ha arribat l'hora i encara no ho sap. Ara reposa netejant-se les ales, acariciant-les destrament amb les potes del darrera, sobre la capseta de cartró. Amb sigil i precisió alces l'arma de plàstic i l'esclafes contra el suport on descansava. "Pobreta", penses somrient, "hauria d'haver llegit el que posa a la capsa de tabac!"

dimarts, 28 de juliol de 2015

Curt 184. Cendra.

No tens ulls suficients per deixar emanar tanta pena. El llacrimal és un brollador exhaust que vol calmar el dolor que no es sacia. Un mal que t'ha perforat en tornar a casa, esberlant-te per dins, destruint-te per fora, convertint-te en una cendra més, transformant-te en una abatuda tonalitat d'aquest incendi.

dilluns, 27 de juliol de 2015

Curt 183. Travessa.

La mà no ha sigut prou ràpida com per aturar-lo. En tocar el cap, els ulls ja seguien el barret mar enllà. Has acabat de travessar el pont sense prestar atenció a on posaves els peus. La caiguda de trenta metres poc importa ja. La bellesa del sol encenent mar i roca amb una lluïssor que precedeix la tempesta és res per un cor que s'aferra a la caixa toràcica. Té por, pànic i no sap si és pel vent, el mareig de la gravetat del centre del pont, o la pèrdua d'un tros de tela cosit amb massa amor.

diumenge, 26 de juliol de 2015

Curt 182. Fortalesa.

El pont crema. Veus com les flames exciten odi als ulls i les goles dels assaltants. T'observen irats, alçant les armes cap a la fortalesa on no podran penetrar.

Quan el foc s'ha extingit pel vostre costat segelleu l'accés. Ara tocarà resistir l'embestida furibunda de conquesta i venjança. Ara us tocarà defensar la terra, la dignitat, l'existència. Aquí comença el setge. Avances fins al pati d'armes, la mà oprimint la pressió del pit. Sense alè, caus de genolls.

I mirant als cels de déus i avantpassats, sense temor ja de ser anihilat per heretge, clames.  Pregues amb càntics que et van ser vetats i que ara es desfermen, amb murmuris que en pronunciar noms sagrats tremolen i s'esglaïen, amb una lletra que et va ser prohibida, amb una veu que va ser empresonada. Prems ulls i mans com no recordes haver-ho fet, tot tu ets bategar.

I en obrir els ulls amb una llàgrima fugint perquè no pot suportar l'emoció, descobreixes que el teu voltant és un bullidor de precs, la gent opresa, la teva gent, ha recuperat la veu.

dissabte, 25 de juliol de 2015

Curt 181. Proscrit.

T'ha deixat alterat al divan. Els braços tensos t'abracen sobre un pit que bela com ovelles abans d'escorxar. Diu que té la solució, que tot rau en una combinació equilibrada de nova perspectiva, en un enfocament integratiu que rebaixi l'obsessió a favor d'objectius a termini. Diu que et donarà allò que el teu cas requereix. Veus com remena substàncies. Diu que té un medicament infalible, que ara comença el tractament. Diu d'esquenes a tu. I sense donar-li temps a girar-se, has fugit d'ell i la injecció.

Tremoles violentament, el teu cos és al centre de l'huracà, el cor ha comprès l'abisme a què et voldrien sotmetre. Carrer enllà avances evitant els espectres que es creuen éssers lliures. T'hauries d'haver empassat les paraules. L'arc de la cella no podia ser més delatador en revelar-l'hi el teu secret. Ets una amenaça. "Veig morts", has dit, i aquesta ha sigut la sentència.

Hauràs d'amagar-te, submergir-te en l'anonimat. La solitud és imperiosa. Qui sap, potser n'hi ha més com tu, una anomalia vivent en present.

divendres, 24 de juliol de 2015

Curt 180. Vent.

La violència de la ventada t'entortolliga els cabells. Al fil del penya-segat el tall de l'aire és sec, arravatat, bestial. S'ho emporta tot, ho arrassa tot, t'obliga a oblidar-ho tot. I en comptes de resistir-t'hi, t'hi abandones.

dijous, 23 de juliol de 2015

Curt 179. Aparences.

Per la porta entreoberta surt l'olor del tabac, els riures complices de negocis i trifulques omplen les foscors de les sales. Al teu voltant els perfums intensos oculten intencions, desitjos i estatus. Les paraules són mantega empalagosa que es recargola com les flames de la llar de foc. Hi estàs atrapada, i tu només somnies en fugir-ne, per això perds el món de vista, dibuixant un mig somriure afirmatiu, i deixant volar el pensament allargassant-se com el fum dels cigars.

Curt 178. Ramat.

Allà al bell mig del ramat de vides humanes a l'espera de la inspecció pre vol, es va sentir bestiar. Què no hagués donat per ser animal, vaca, i pastar per un prat més ampli.

dimecres, 22 de juliol de 2015

Curt 177. El Turó dels túmuls.

El primer pas t'ha costat donar-lo, has notat com la tensió formiguejava aferrant-te a terra. Els següents han anat dotant l'ascens de seguretat, de fermesa. A cada banda, una filera de torxes marca l'estret pas cap al cim. Al fons, les sinuoses flames de la foguera crepiten per a tu. En acabar l'ascens, i en direcció al recorregut de la lluna, has dibuixat el cercle perfecte resseguint les tombes immemorials que et farà digne del poder. Al costat de la foguera, el savi t'ha fet agenollar, al cap t'hi ha posat la corona, a les mans l'espasa dels teus avantpassats.

dimarts, 21 de juliol de 2015

Curt 176. Absort.

La copa llueix el contingut porpre als rajos que escalfen la tauleta de darrera la finestra. A la butaca un cos compungit es troba a l'abisme de les darreres pàgines. Les ungles han sigut retallades fins al milímetre de la carn. Els ulls insaciables d'aventura tremolen llàgrimes per la consciència del breu recorregut restant.

diumenge, 19 de juliol de 2015

Curt 175. Després de la pluja.

D'esquenes contra l'arbre, i sobre un roc, seuen a un sol que per fi ha perdut la vergonya. A terra, als peus el fang els serveix de marcador. L'un en porta trenta-quatre, l'altra disset; ha tingut mala sort li han tocat només àvies.
L'autocar apareix a la cantonada, s'aixeca, prepara mà i somriure, aquesta vegada hi ha nens, ho ensuma, i aquests compten per tres! Així que el vehicle és al seu costat sacseja braços i somriu, somriu tant com pot. Ha de guanyar, guanyarà.

Curt 174.

S'ha posat les mans a la boca en una milèssima de segon. Els ulls han tensat les parpelles més allà de tota possibilitat anatòmica. Els batecs són un cor de percussió arritmic. Al seu davant ha semblat que tot s'esfondrava.

dissabte, 18 de juliol de 2015

Curt 173. Al cor de l'erm.

Arquejat aguanta l'embestida del vent incessant. Al seu voltant onades d'herba rebutgen l'empatx d'aigua. Moltes fulles li han sigut arrencades i a les branques l'escorça humida s'espellofa per la fragilitat a que es veu exposada. El tronc orgullós de branques esquelètiques, però, ha decidit no cedir. Serà orgullós. Serà capsigrany. Serà peeseverant com la dona del GPS quan ningú l'escolta.

divendres, 17 de juliol de 2015

Curt 172. Bestiar.

El troç de terra rectangular perfectament delineat per rocs, pedres i pedretes, li fa de casa. Mentre espolsa gotes insistents de boira pixanera, mastega herba acabada de netejar pel tretzè xàfec del matí. Als narius l'olor de musclo li parla d'onades esverades als peus del seu penya-segat per un vent que ja arrosega una nova cortina humida

dijous, 16 de juliol de 2015

Curt 171. Resignació.

Sons d'ultratomba ressonen dins la carcassa mig derruida de l'antiga abadia. Aquestes parets, enyorades de càntics pietosos, ara es veuen rebaixades a cercar confort en el xivarri animal, en el crit del guia, en les ventositats d'un turista dissimulat.

dimarts, 14 de juliol de 2015

Curt 170. Vestigi.

El crit t'ha fet alçar els ulls amunt. L'has vista amb les ales esteses fitant-te, senyora de les boires desafiant el vent glacial. Però enfocant la vista més enllà d'ella has sigut tu qui s'ha quedat astorat guaitant l'ombra lítica. Aquell vast monstre decadent vestit amb blanquinosa túnica evoca temps on les àguiles no eren ombra ni pel senyor d'aquesta contrada.

dilluns, 13 de juliol de 2015

Curt 169. Conductor.

Amb dos carrils per banda, i el vent esvalotat dins del descapotable,
accelera innecessàriament per fruir amb el so del motor.

Curt 168. Suor.

Després del cinturó has procedit a l'extracció dels pantalons, teixit encartronat que la suor ha convertit en cera de depilació.

dissabte, 11 de juliol de 2015

Curt 167. Territori.

El món és tan seu que ni el teu alè troba on resguardar-se de tan expansionisme imperialista.

divendres, 10 de juliol de 2015

Curt 166. Oblit.

Cada dia aquests ulls tan buits el sotgen amb sospita des de la distància on s'han anat instal·lant. El rebusquen en una memòria inerta, estèril. Desconfien de les seves carícies, abraçades, somriures. S'enretiren, s'estremeixen.

És en aquests moments quan se n'aparta i surt al passadís. El veus observar-la a l'estança que és tot el seu món, d'on no en surt, on tot li és familiar. La mira amb els ulls empressonats en llàgrimes que us oculta quan li pregunteu si necessita res.

Però com no ha de tenir el cor encallat a la gola. No sé qui ets, has sentit com li deia centenars de vegades. No sé per què em mires. No entenc per què em cuides.
No vull que em toquis més. No, no ho vull. Ves-te'n. Deixa'm. I t'esgarrinxa el cor la perseverança d'ell, la resistència vers la reticència. Sobretot quan la tensió muscular l'enretira amb gelor, amb violència, arquejant el cos en direcció contrària.

Avui però ell no té més esma i marxa. Li has posat la mà a l'espatlla i l'esvoranc del cristal·lí t'ha enfonsat. Ànims, li dius, i ell somriu mentre la mira de nou. Fins demà, fins demà.

Sents com et crida des de l'habitació. Quan hi entres,  et fa senyes encuriosida assenyalant la finestra. Et fa ajupir al seu costat, amb el dit assenyala el marit a qui ha oblidat i que es a punt de creuar el carrer. I amb un xiuxiueg et confessa a cau d'orella, no el recordo, però no puc evitar estimar-lo.

dijous, 9 de juliol de 2015

Curt 165. Vergonya.

Vergonya.

Entren disculpant-se tot i defensant la ignorada estupidesa.

Vergonya.

El rellotge delata el flagrant retard.

Vergonya.

Els comenten que el servei ja no podrà ser el mateix.

Vergonya.

Han posat el crit al cel, tenien cita, concert, visita, aleguen alçant la veu.

Vergonya.

Endavant, endavant.

Vergonya.

dimecres, 8 de juliol de 2015

Curt 164. Hipnosi.

Sonen acompassats, hipnòtics. Proves de resistir, però et resulta impossible. Tensiones les parpelles en ganyotes desesperades. Inútil. T'arrauleixes al sofà, abandones la voluntat al ronc, oblides que volies acompanyar el protagonista fins a la fi del món.

dimarts, 7 de juliol de 2015

Curt 163. Sequera.

No hi quedava aigua.
No hi fluia res.
No hi restava vida.
S'havia assecat per sempre més.

dilluns, 6 de juliol de 2015

Curt 162. Últimes oportunitats.

Té els ànims tan encongits com el pit de pollastre oxidat del mostrador. Porta tot el matí guaitant-lo. Necessitarà all, julivert, i un xic de parmesà per ressuscitar-lo, però farà prou bon sopar.

diumenge, 5 de juliol de 2015

Curt 161. Amigues.

Quatre hamaques humitejades reposen a l'ombra d'uns desmais mentre el xipolleig marca el ritme dels riures.
El món és als seus ulls, l'essència es respira entre braçada i braçada. Avui, aquí, juntes, són invencibles.

dissabte, 4 de juliol de 2015

Curt 160. Perseverança.

Havia sentit a parlar de la gent que pica pedra, ella però picava diamant. Estava convençuda, però, que amb constància  la corassa s'acabaria esberlant.

divendres, 3 de juliol de 2015

Curt 159. L'últim lector.

T'han atrapat. En aquest darrer reducte segelles amagatalls i acaricies per darrera vegada els tresors incompresos, temuts pel silenci dels analfabets, abans de sepultar-los en la foscor. L'olor a destrucció s'escola endins, és pestilència que anuncia el final.

La porta està cedint. A cada cop, les frontises esclaten en pols, els claus cedeixen per mil·límetres, les fustes cruixeixen. També s'escruix la carn arrapant-se als ossos. Tots a resguard, penses, tots menys el que duus a les mans i tu.  Aquest serà el company de foguera, el mires, t'hi abraces.

Quan entrin no hi haurà pietat, les màquines són ara el seu cervell. Tu ets disfuncional, ets prescindible, però aprofitable com a carburant. A la foguera, llibre i tu, el terror i l'error, incendiant-se junts. La por, però, serà el seu error.

Allà cada paraula es farà fum, s'aliarà amb els esgarrips que proferiràs, i junts volaran enllà, cercaran a l'escollit, aquell qui encara recorda la màgia de la lletra. Aquell qui encara sap com llegir.

dijous, 2 de juliol de 2015

Curt 158. Camí d'Incendis.

Té la mateixa pell.
Potser més cremada, més desgastada.

Els ulls respiren del mateix sol,
els pulmons inspiren semblant present.

Però, tot i així,
li traspua una ànima pesada, passada.

A l'alè n'hi onegen els esquinçalls,
com les darreres flamarades
que resisteixen l'extinció,
que defugen el sepulcre del silenci.

dimecres, 1 de juliol de 2015

Curt 157. Prohibició.

No podria tornar a parlar. El seu orgull havia notat l'agulla penetrant la carn. La dignitat plorava amb el pas del fil corrent, i tensant-se en prémer un llavi contra l'altre. La llibertat era, ara, presonera.