divendres, 3 de juliol de 2015

Curt 159. L'últim lector.

T'han atrapat. En aquest darrer reducte segelles amagatalls i acaricies per darrera vegada els tresors incompresos, temuts pel silenci dels analfabets, abans de sepultar-los en la foscor. L'olor a destrucció s'escola endins, és pestilència que anuncia el final.

La porta està cedint. A cada cop, les frontises esclaten en pols, els claus cedeixen per mil·límetres, les fustes cruixeixen. També s'escruix la carn arrapant-se als ossos. Tots a resguard, penses, tots menys el que duus a les mans i tu.  Aquest serà el company de foguera, el mires, t'hi abraces.

Quan entrin no hi haurà pietat, les màquines són ara el seu cervell. Tu ets disfuncional, ets prescindible, però aprofitable com a carburant. A la foguera, llibre i tu, el terror i l'error, incendiant-se junts. La por, però, serà el seu error.

Allà cada paraula es farà fum, s'aliarà amb els esgarrips que proferiràs, i junts volaran enllà, cercaran a l'escollit, aquell qui encara recorda la màgia de la lletra. Aquell qui encara sap com llegir.