dissabte, 25 de juliol de 2015

Curt 181. Proscrit.

T'ha deixat alterat al divan. Els braços tensos t'abracen sobre un pit que bela com ovelles abans d'escorxar. Diu que té la solució, que tot rau en una combinació equilibrada de nova perspectiva, en un enfocament integratiu que rebaixi l'obsessió a favor d'objectius a termini. Diu que et donarà allò que el teu cas requereix. Veus com remena substàncies. Diu que té un medicament infalible, que ara comença el tractament. Diu d'esquenes a tu. I sense donar-li temps a girar-se, has fugit d'ell i la injecció.

Tremoles violentament, el teu cos és al centre de l'huracà, el cor ha comprès l'abisme a què et voldrien sotmetre. Carrer enllà avances evitant els espectres que es creuen éssers lliures. T'hauries d'haver empassat les paraules. L'arc de la cella no podia ser més delatador en revelar-l'hi el teu secret. Ets una amenaça. "Veig morts", has dit, i aquesta ha sigut la sentència.

Hauràs d'amagar-te, submergir-te en l'anonimat. La solitud és imperiosa. Qui sap, potser n'hi ha més com tu, una anomalia vivent en present.