diumenge, 26 de juliol de 2015

Curt 182. Fortalesa.

El pont crema. Veus com les flames exciten odi als ulls i les goles dels assaltants. T'observen irats, alçant les armes cap a la fortalesa on no podran penetrar.

Quan el foc s'ha extingit pel vostre costat segelleu l'accés. Ara tocarà resistir l'embestida furibunda de conquesta i venjança. Ara us tocarà defensar la terra, la dignitat, l'existència. Aquí comença el setge. Avances fins al pati d'armes, la mà oprimint la pressió del pit. Sense alè, caus de genolls.

I mirant als cels de déus i avantpassats, sense temor ja de ser anihilat per heretge, clames.  Pregues amb càntics que et van ser vetats i que ara es desfermen, amb murmuris que en pronunciar noms sagrats tremolen i s'esglaïen, amb una lletra que et va ser prohibida, amb una veu que va ser empresonada. Prems ulls i mans com no recordes haver-ho fet, tot tu ets bategar.

I en obrir els ulls amb una llàgrima fugint perquè no pot suportar l'emoció, descobreixes que el teu voltant és un bullidor de precs, la gent opresa, la teva gent, ha recuperat la veu.