dilluns, 27 de juliol de 2015

Curt 183. Travessa.

La mà no ha sigut prou ràpida com per aturar-lo. En tocar el cap, els ulls ja seguien el barret mar enllà. Has acabat de travessar el pont sense prestar atenció a on posaves els peus. La caiguda de trenta metres poc importa ja. La bellesa del sol encenent mar i roca amb una lluïssor que precedeix la tempesta és res per un cor que s'aferra a la caixa toràcica. Té por, pànic i no sap si és pel vent, el mareig de la gravetat del centre del pont, o la pèrdua d'un tros de tela cosit amb massa amor.