dijous, 30 de juliol de 2015

Curt 186. Alça't.

Tallant l'obscuritat avances amb cautela entre els còdols de la riba i les branques espesses dels arbres. L'única llum és una lluna plena com no se n'ha vist en segles. Ella és la guia, ella és l'espurna de màgia que aquesta nit et caldrà.

Uns metres més endavant el brancam retrocedeix, obrint-se per deixar pas al gorg, llit perfecte per l'astre. Saltes d'un roc a un altre per situar-te de genolls al central, al bell mig de l'arc del gorg, allà on l'estretor crea el rierol.

Les aigües calmoses bressen la lluna. Les acaricies. Hi enfonses les mans. Un cop humides les alces per damunt del cap buscant la lluïssor de la lluna i en trobar-la murmures un nom. A l'inici és només un xiuxiueg, però el vas fent créixer en intensitat i to. Amb cada decibel les aigües s'agiten creant cercles concèntrics que sorgeixen del més pregon de la deu. Del cor de l'aigua n'emana boira que, després d'elevar-se en espiral, se't va acostant i, alhora, va transformant-se en el Comte, que et somriu.