dilluns, 31 d’agost de 2015

diumenge, 30 d’agost de 2015

Curt 217. Brilla per a tu.

És el cercle, és la perfecció celest arrodonint-se per a tu. Un senyal de canvi, un incitador d'inicis que culmina el cicle, de nou, oferint-se't, com una oportunitat esquinçada fa temps i que ja és hora de sargir. Un reflex de l'ànima que es considerava insignificant i que, en redescobrir-se plena, comprendrà que la llum que l'il.lumina no és res més que la lluïssor interna prenent consciència.

dissabte, 29 d’agost de 2015

Curt 216. Desmemòria.

Ho has hagut de comprovar, les has tocades de dalt a baix, per sort encara hi eren. Has oblidat tantes coses que del cansament d'anar-les a buscar has temut que ara fossin les pròpies cames les que haguessin tocat el dos.

divendres, 28 d’agost de 2015

Curt 215. L'esperit de protecció.

No has ni tocat el sepulcre roig amb el pic que has notat com el terra tremolava. Una escalfor estranya et glaça l'espinada, és com si de sota terra quelcom es remogués. Mires arreu, els finestrals només t'ofereixen ombres que s'allargassen creant creus. El vent udola, llença esgarrips que xiulen entre les escletxes de l'abandonat monestir. I el lladrocini ja no et sembla important, tan sols compta sortir corrents, evitar que algun esperit protector subterrani t'atrapi.

dijous, 27 d’agost de 2015

Curt 214. Duresa.

"No pateixis!", et deixa anar amb un somriure prefabricat, "tinc una bona placa de ferro protegint-me el cor". I se'n va després de picar-te l'ull. Les petjades, però, són delatores, el seu rastre són llàgrimes de bocins d'òxid.

dimecres, 26 d’agost de 2015

Curt 213. Mirada nova.

El pa és perfecte, la incidència de la llum n'arrodoneix els contorns i en desvela veritats. I ara ets el delator principal de la cara que l'artista va amagar a cop de pinzellada. Al voltant la incredulitat s'escampa, res, és només un troç de pa perfecte. Insisteixes, hi ha una cara i n'assenyales les faccions. Algun riure s'escapa. Emprenyat perseveres, és tan obvi! Aquí, on la crosta es fa crostó. Marxen, et deixen per impossible, a tu i als teus set anys, als teus ulls i a la mirada que et somriu des del pa que presideix la sala.

dimarts, 25 d’agost de 2015

Curt 212. L'art de collir figues.

I d'un salt espectacular, atlètic i ben assajat grimpes al mur que separa carrer de muntanya. Darrera d'ell les figueres s'arrengleren amb voluntat pròpia oferint capriciosament els fruits dolços que treuen el nas temptant els agosarats. I aquest, amb somriure fatxenda, ets tu.
Estires els braços enlaire per oferir el teu tors morè d'atleta de cervesa a les veïnes que t'espien, i com no!, rere les cortines de gasa. Les vermudes, amb equilibrisme incitador, es resisteixen a una gravetat que sembla inevitable. I entre gravetats i broncejat poses en escena postures dignes de Miquel Àngel arquejant-te fins més enllà de tota possibilitat. Alguna ment serà feliç.

dilluns, 24 d’agost de 2015

Curt 211. Lletra borratxa.

Ho provaràs amb alcohol del bo. Has comprat l'ampolla més cara amb denominació d'origen, i ho faràs a mitges! Un "mano a mano" que en diuen, un got per tu, i un got per la majúscula de la placa. Glop a glop, fins a acabar l'elixir. Així com sense voler-ho brindaràs per allò que vindrà.

diumenge, 23 d’agost de 2015

Curt 210. Tertulianes de cor.

No hi ha polític que es pugui comparar amb vosaltres. Aquí, a mig camí del forn, a quatre passes de les respectives cases, teniu tot l'encert de l'univers a la llengua, i amb mitja hora n'haureu tingut prou per endreçar el món, com qui organitza les llaunes al rebost.

dissabte, 22 d’agost de 2015

Curt 209. Ortografia.

Com una vella decrèpita intolerant t'aferres a la norma, pretèrita, perenne. Amb obcecada i meticulosa cura observes punts, comes, accents, grafies. Ahir eres la reina retrògrada, avui rebel sense causa.

divendres, 21 d’agost de 2015

Curt 208. Les flors.

Escales la pujada esbufegant, tot i faltar poc i que l'enfiles cada matí, mai es fa més fàcil.

Quan arribes al peu de l'ermita t'afanyes cap a la finestra. I allà, sobre les pedres hi tornen a ser. T'ha tornat a passar al davant. Mires arreu, voltes l'edifici que és petit com el teu menjador. Ni una ànima a la vista, i les flors són ben fresques.

Demà vindràs més d'hora, no saps per què, però vols esbrinar quin color d'ulls té la persona que cada dia, plogui o nevi, porta flors fins aquí.

dijous, 20 d’agost de 2015

Curt 207. De cargols equilibristes.

Amb el cos embolcallar la tija.
La tija olorosa fa venir saliva.
Salivejar per la sajolida.
Babejar amunt, amunt!
Cap a la flor, la flor blanca.

Soroll, terrabastall, terratrèmol!
Parar, arrapar-se, dissimular, curiosejar...
Dos humans, apropar-se fan perillosament.
L'adéu a tants en dies de pluja et fan pensar.
I patir per les pròpies banyes no poder evitar!
Terror, et miren, se t'atansen a deu banyes de distància!
Sopar no voler ser, i menys dinar!
Quiet, petrificat, la baba solidificar.
I els humans marxen, s'allunyen, se'n van.
I ja fugits del pensament amunt, a dalt arribar.

dimecres, 19 d’agost de 2015

Curt 206. El pessic perfecte.

"Digues? Quanta?"
La mires.
La toques.
L'acaricíes.
Esperes que el contacte dactilar et reveli el secret quantitatiu.
"Un? Dos? No? Tres, potser?!"
Ets pacient.
La resposta arribarà.
Ha de fer-ho tard o d'hora!
La mires amb obsessió creixent.
La tastes per valorar-ne els límits.
"Dos, segur, oi?!"
Segueixes sense resposta.
T'observa impassible.
És com si s'enrigués de tu,
com si fos dipositària del gran secret salí.

dimarts, 18 d’agost de 2015

Curt 205. Mal de cap.

Com si d'una paret es tractés, t'hi estàs deixant la testa. De tant en tant, t'atures per amorosir-te el front amb la mà. I hi tornes amb empeny, amb empenta. De tant en tant, quan t'atures mires el mur i et qüestiones sobre l'efectivitat real de continuar-t'hi llançant de cap.

dilluns, 17 d’agost de 2015

Curt 204. La partida.

Tens la sort a les mans. És ara o mai. Aquest és el moment. És ell o tu. Vols sang  i la vols en aquest instant. Bufes el cub que tens entre les mans. "Un quatre, un quatre", dius entre somriures malèfics. I el deixes anar, rodola davant dels teus ulls com plats, davant dels seus ulls estrenyits.

diumenge, 16 d’agost de 2015

Curt 203. Ball de festa major.

Les banderoles regalimen colors que en caure al bassal que és la pista formen l'arc de Sant Martí. El balcons són paraigües que es queden petits d'ulls tristos i peus que frisaven pel ball.

T'arrauleixes contra el teu company. Des de la ràdio del bar la predicció meteorològica certifica tempesta. Algú crida, "Canvia! No cal sentir el que ja sabem!". Els riures es generalitzen momentàniament per donar pas a un silenci apesarat.

Entre sospirs un nou ritme inesperat va creixent, la ràdio vol ser orquestra, i les teves cames volen festa. Així que estires el braç que tens a l'espatlla cap al centre de la plaça. Primer es resisteix a l'aigua, però després dels primers passos exclama: "Pugeu el volum!". I ben aviat ja no sou els únics que dibuixeu cercles a la pluja.

dissabte, 15 d’agost de 2015

Curt 202. Nocturnitat.

Les cames et fan figa i encara no has enfrontat el pitjor. La porta t'acusa, i si no vas amb compte et delatarà. Introdueixes la clau a l'orifici amb calma mil•limètrica, mentre les orelles et paralitzen a cada microsoroll que perceben. La destresa, però, t'és una qualitat molt preuada i l'obertura es produeix sense masses complicacions. És en tancar-la quan l'espinada se't petrifica. Un soroll d'ultratomba t'ha esglaïat. Com una pedra arrapat al pom has esperat que tornés. Necessites identificar-lo abans de seguir avançant. Ronquen, i com! Controles la fuita de riure per minimitzar danys, tot i que tenint en compte els decibels dels roncs no tens massa perquè patir. T'allunyes primer amb cautela, després amb seguretat de l'entrada i avances cap a l'habitació. Els roncs dels pares són bestials, avui no t'enxampen. Un somriure cofoi et guia els darrers passos, entres a la teva habitació, i just quan et gires per tancar la porta notes com dit rere dit una mà t'engrapa l'espatlla.

divendres, 14 d’agost de 2015

Curt 201. Trànsit.

Notava com la felicitat feia surf amb les plaquetes recorrent-li tot el cos. Cada passa cap a la porta la feia pensar en passos de ball, en focus d'escenari sobre d'ella per donar dramatisme al moment, en finals de musical amb 40 cantants capaços de posar pels de punta i desvocar llàgrimes.
Quan va arribar a la porta, però, no va trigar gens a obrir-la i sortir, no fos que alguna petició desconsiderada goses destrossar els primers acords de les vacances.

dijous, 13 d’agost de 2015

Curt 200. Recompte.

I en mirar enrera, t'has esparverat. Has entès per què hi ha qui ho evita, però tu havies de fer-ho.

dimecres, 12 d’agost de 2015

Curt 199. Avançar.

Caminaràs fins al serrat, allà a dalt les distàncies s'aclariran. Fa massa que puges, massa. El peu esquerra t'enganya fent-se passar pel dret, i aquest roquissar és massa rígid com per tornar a caure. Aviat seràs a dalt, ben aviat.

dimarts, 11 d’agost de 2015

Curt 198. Captivitat.

T'ha vist!
Udoles i udoles.
Exhibeixes la millor mirada.
La fixes en ell.
Rasques les parets de la teva gàbia, amb compte.
Els reixats estan oxidats per la intempèrie.
De les vores en surten punxes com agulles.
Se t'apropa.
Ni gosa tocar-te, tu tampoc ho faries!
Ets un circ de puces i altres malabaristes.
Se'n va.
T'ofereix la més dolça de les veus, però marxa.
I ara sí que t'exclames, ara sí que lladres, ara sí que et llances contra el reixat, una vegada, tres, mil, fins que abandones amb l'escalfor del filferro clavat a la carn.

diumenge, 9 d’agost de 2015

Curt 196. La visita.

Un rampell et regalima per l'espinada fent-te sortir de darrera el taulell amb el recorregut a la mà per mostrar-li l'inici exacte de la visita que costa dos segons de trobar. Et somriu amb agraïment mentre els ulls li brillen en adonar-se de la distància.
A contracor retornes a recepció on et reclamaven, un matrimoni d'ancians t'espera i els despatxes amb celeritat inusual, apaivagant el cor que et batega museu endins.
D'un calaix n'extreus el cartell de "tancat fins demà", però els dubtes t'aclaparen ràpidament. Mires l'hora, suspires, busques museu enllà, i en trobar-li la silueta t'hi quedes suspès.
Insisteixes mirant el rellotge, rellegint el cartell, esguardant com contempla la bellesa que l'enmiralla. Però el temps s'ha ralentit i les agulles marquen agonia. Tant hi fa si falta massa per tancar, si et fan fora, així que penges el cartell. Has entès que res té sentit més enllà de compartir aquesta visita.

dissabte, 8 d’agost de 2015

divendres, 7 d’agost de 2015

Curt 194. La vespa.

El noto, sí.
L'aroma, mmm!
Les potes amb equilibri, compte.
Ales com bojes, avall.
El tunel transparent, dolç.
He arribat al fons, delícies!
Succiono, en vull més.
M'alço, canvio de lloc, oh pecat!
Les potes s'hi enganxen, perill!
El sabor és èxtasi, paradís.
He de marxar, ombres...
Amunt i fora, ja!
Està tancat, com?
No puc fugir, desesper.
Hauré de seguir xuclant, oh destí!

dijous, 6 d’agost de 2015

Curt 193. Muralla.

Creu que el món és seu i deplora les limitacions a què es troba condicionat. Camina amb l'altivesa de l'edat, la supèrbia dels indemnes, les exigències de l'egoisme, la sordesa dels saberuts.

I tu l'obseves, cuides, protegeixes del món hostil, de les embestides furibundes que no saps fins quan més podràs resistir. Notes el xoc creixent, per les dues bandes,  debilitant-te: la carn se t'esquinça a cop de realitat, el cor s'esmicola amb esgarrapades de tirà. I no comprens com has arribat fins aquí.

Curt 192. Història.

Han obert la tomba.
El cos, intacte inesperat, hi haurà de ser present.
La sentència serà dictada abans del judici.
La foguera el cremarà, cert, però les cendres seran adob, el fum serà aroma, el record hissarà la bandera.

dimecres, 5 d’agost de 2015

Curt 191. De vedells i cotxes.

Les potes t'han quedat garrativades. L'ésser blanc avança cap a tu. Es mou amb una màgia que no comprens. T'amenaça.

Fuges. Camí enllà. No hi ha escapatòria. A la dreta impossible, encara menys a l'esquerra. Estàs perdut entre l'esvoranc i l'espadat. I la bèstia segueix avançant cap a tu.

Una concavitat a la paret et regala refugi,  i el pel se t'arrapa a la roca mentre observes com el monstre avança, com t'adelanta amb ulls i espurnes apuntant-te, com desapareix un parell de corves enllà.

diumenge, 2 d’agost de 2015

Curt 189. Enginy.

Els dits s'entortilliguen als palets que se suposa ha d'usar per menjar. Un amunt, l'altre avall i... catapulta! Els grans d'arros han sortit diaparats amb la salsa que ja es confon amb la pintura a l'oli.
Hi torna, però provant una nova posició. El menjar s'escola entre la perpendicular llefiscosa. I ella té gana...
Un darrer intent, va, aquesta sortirà bé. Amb concentració aferra els palillos, els introdueix al plat i els extreu amb una pilota de menjar. Els alça i, just quan els llavis caten l'aroma, la bola cau i rodola jersei enllà.
D'esma mira plat i utensilis. No es deixarà vèncer! Agafa els artefactes endemoniats, aixeca el plat fins a l'alçada de la barbeta i amb destresa insospitada escombra l'aliment fins a la llengua que ansiosa fa de pont.

dissabte, 1 d’agost de 2015

Curt 188. Descobrir.

Té els ulls com plats, assaboreixen l'entorn, radiografien cada centímetre, descobreixen cada angle des del fons del bressol.