dimecres, 5 d’agost de 2015

Curt 191. De vedells i cotxes.

Les potes t'han quedat garrativades. L'ésser blanc avança cap a tu. Es mou amb una màgia que no comprens. T'amenaça.

Fuges. Camí enllà. No hi ha escapatòria. A la dreta impossible, encara menys a l'esquerra. Estàs perdut entre l'esvoranc i l'espadat. I la bèstia segueix avançant cap a tu.

Una concavitat a la paret et regala refugi,  i el pel se t'arrapa a la roca mentre observes com el monstre avança, com t'adelanta amb ulls i espurnes apuntant-te, com desapareix un parell de corves enllà.