diumenge, 9 d’agost de 2015

Curt 196. La visita.

Un rampell et regalima per l'espinada fent-te sortir de darrera el taulell amb el recorregut a la mà per mostrar-li l'inici exacte de la visita que costa dos segons de trobar. Et somriu amb agraïment mentre els ulls li brillen en adonar-se de la distància.
A contracor retornes a recepció on et reclamaven, un matrimoni d'ancians t'espera i els despatxes amb celeritat inusual, apaivagant el cor que et batega museu endins.
D'un calaix n'extreus el cartell de "tancat fins demà", però els dubtes t'aclaparen ràpidament. Mires l'hora, suspires, busques museu enllà, i en trobar-li la silueta t'hi quedes suspès.
Insisteixes mirant el rellotge, rellegint el cartell, esguardant com contempla la bellesa que l'enmiralla. Però el temps s'ha ralentit i les agulles marquen agonia. Tant hi fa si falta massa per tancar, si et fan fora, així que penges el cartell. Has entès que res té sentit més enllà de compartir aquesta visita.