dimarts, 11 d’agost de 2015

Curt 198. Captivitat.

T'ha vist!
Udoles i udoles.
Exhibeixes la millor mirada.
La fixes en ell.
Rasques les parets de la teva gàbia, amb compte.
Els reixats estan oxidats per la intempèrie.
De les vores en surten punxes com agulles.
Se t'apropa.
Ni gosa tocar-te, tu tampoc ho faries!
Ets un circ de puces i altres malabaristes.
Se'n va.
T'ofereix la més dolça de les veus, però marxa.
I ara sí que t'exclames, ara sí que lladres, ara sí que et llances contra el reixat, una vegada, tres, mil, fins que abandones amb l'escalfor del filferro clavat a la carn.