dissabte, 15 d’agost de 2015

Curt 202. Nocturnitat.

Les cames et fan figa i encara no has enfrontat el pitjor. La porta t'acusa, i si no vas amb compte et delatarà. Introdueixes la clau a l'orifici amb calma mil•limètrica, mentre les orelles et paralitzen a cada microsoroll que perceben. La destresa, però, t'és una qualitat molt preuada i l'obertura es produeix sense masses complicacions. És en tancar-la quan l'espinada se't petrifica. Un soroll d'ultratomba t'ha esglaïat. Com una pedra arrapat al pom has esperat que tornés. Necessites identificar-lo abans de seguir avançant. Ronquen, i com! Controles la fuita de riure per minimitzar danys, tot i que tenint en compte els decibels dels roncs no tens massa perquè patir. T'allunyes primer amb cautela, després amb seguretat de l'entrada i avances cap a l'habitació. Els roncs dels pares són bestials, avui no t'enxampen. Un somriure cofoi et guia els darrers passos, entres a la teva habitació, i just quan et gires per tancar la porta notes com dit rere dit una mà t'engrapa l'espatlla.