dijous, 20 d’agost de 2015

Curt 207. De cargols equilibristes.

Amb el cos embolcallar la tija.
La tija olorosa fa venir saliva.
Salivejar per la sajolida.
Babejar amunt, amunt!
Cap a la flor, la flor blanca.

Soroll, terrabastall, terratrèmol!
Parar, arrapar-se, dissimular, curiosejar...
Dos humans, apropar-se fan perillosament.
L'adéu a tants en dies de pluja et fan pensar.
I patir per les pròpies banyes no poder evitar!
Terror, et miren, se t'atansen a deu banyes de distància!
Sopar no voler ser, i menys dinar!
Quiet, petrificat, la baba solidificar.
I els humans marxen, s'allunyen, se'n van.
I ja fugits del pensament amunt, a dalt arribar.