dimarts, 25 d’agost de 2015

Curt 212. L'art de collir figues.

I d'un salt espectacular, atlètic i ben assajat grimpes al mur que separa carrer de muntanya. Darrera d'ell les figueres s'arrengleren amb voluntat pròpia oferint capriciosament els fruits dolços que treuen el nas temptant els agosarats. I aquest, amb somriure fatxenda, ets tu.
Estires els braços enlaire per oferir el teu tors morè d'atleta de cervesa a les veïnes que t'espien, i com no!, rere les cortines de gasa. Les vermudes, amb equilibrisme incitador, es resisteixen a una gravetat que sembla inevitable. I entre gravetats i broncejat poses en escena postures dignes de Miquel Àngel arquejant-te fins més enllà de tota possibilitat. Alguna ment serà feliç.