dimecres, 30 de setembre de 2015

Curt 248. Benvinguda.

Sempre esperes el primer somriure, delator com cap de la vida més enllà de les paraules.

dimarts, 29 de setembre de 2015

dilluns, 28 de setembre de 2015

Curt 246. Fase següent.

La porta es va tancar amb l'estrèpit habitual dels grans mestres del terror. Quan es va acostumar a la nova llum, va haver-se d'obligar a recordar la inspiració. Davant seu, un tram d'escala s'enfilava amb graons alts com carreus defensius, irregulars com la caligrafia analfabeta, drets com el llom d'un gat esquerp. Calia seguir endavant, però, aquest només era un nou obstacles.

diumenge, 27 de setembre de 2015

dissabte, 26 de setembre de 2015

Curt 244. Codi de barres.

Porteu l'emoció a flor de pell, com un codi de barres personal i, alhora, col·lectiu. I cada barra us és nova, cada barra somnia pintura, cada una ofereix el marc perfecte per recomençar.

divendres, 25 de setembre de 2015

Curt 243. Distàncies.

Només setanta centímetres de taula us separen, t'ha regalat les més seductores adulacions, diries que a contracor. Ho ha pretès, amb la desvergonya del vencedor empedreït. Podries obstinar-te a creure-hi, de nou, però el blanc dels seus ulls és asfixiantment buit de tu. És l'avern que t'allunya, t'esgarrinxa, t'esgarrapa.
I de les velles esperances ja només en resta la vellesa.

dijous, 24 de setembre de 2015

Curt 242. Irreconeixible.

No pots evitar sentir-te plagiat. El que més t'irrita és l'altivesa dels ulls. Però de quin reflexe s'ha escapat aquesta còpia que no ets tu?! Amb quines paraules t'has desdibuixat en aquest espill?!

dimecres, 23 de setembre de 2015

Curt 241. Polls.

Els notes saltironejant entre les arrels, lliscant per la coroneta com si fos la millor pista de patinatge. Rasques. No vas posar pas senyalització per fer-te pista d'aterratge abellidora als colonitzadors. I tot i així, aquí els tens, desafiant dits irritats de coïssor.
Pots gratar-te tant com puguis, tant com vulguis, però ja són tu, no t'abandonaran.

dimarts, 22 de setembre de 2015

Curt 240. L'oportunitat.

La saps, la saps!
Sí, aquesta sí!
La mà amunt, enlaire!
Amb els ditets gronxant-se d'il·lusió,
amb la boca de cinema mut resant la paraula!
Meva, és meva, aquesta la sé!
I jugues amb els ulls de la mestra.
Jo, aquí, aquí!
Avui la sé!

dilluns, 21 de setembre de 2015

Curt 239. Pèrdua memorística.

La línia de pensaments es desbibuixa amb cada paraula nova que executes. Les més recents es van obrint fins a anorrear-se caient en un oblit lluminós, encegador, enfollit. Aquesta propera paraula l'assaboriràs, com un nèctar diví per retenir-ne l'essència.

diumenge, 20 de setembre de 2015

Curt 238. Dedicada a.

Una melena apunta més alt que les agudes i esmolades notes del cantant. Amb la suor amara les paraules rabiosament amants que llança allà on tot record s'evapora amb flaires etíliques.

237. Esperança.

N'hi posaria un pessic, havia pensat feia temps, incrèdul! Ara que  l'havien assaborit en necessitarien el vas a vessar. Ara que l'havien fet seva, com deixar que s'esvanís?

divendres, 18 de setembre de 2015

dijous, 17 de setembre de 2015

Curt 235. Aparences.

Tenen l'elegància, l'estil, el savoir-faire.
Les tenen emmarcades, però, amb llànties immaculades de nyaps indescriptibles que creuen invisibles.

dimecres, 16 de setembre de 2015

Curt 234. Veus.

Els pensaments ingents, éssers enfollits d'insomni i reververació, compleixen la perversa sentència de l'etern tornar.

dimarts, 15 de setembre de 2015

Curt 233. Mala sort.

"Bon dia!", ha etzibat la ràdio.
Cagun tot...
"Un cel blau us espera..."
Només faltaria que fos turquesa, no et fot!
"el sol ens regala colors vius..."
I els ocellets canten en veure't passar, redéu!!
"avui pot ser un gran dia!..."
I demà també!
I maleixes la mala memòria que no et va recordar apagar el despertador.

dilluns, 14 de setembre de 2015

Curt 232. Rebuig.

Has començat a cobrir el traç del carbonet amb un mar fluid de pintura roja.
Ni rastre del rostre en restarà.
Taparàs l'ésser d'esperit deforme.
El tenyiràs del color real tan invisible a la ingenuïtat perduda.
El faràs vívid al teus ulls abans d'abandobar-lo als capricis de la foguera.

diumenge, 13 de setembre de 2015

Curt 231. Qui ets.

La manca de simpatia que ratlla l'ofensa t'ha plantat davant del mirall del rebedor. Acabes d'arribar. De tu gotegen, com regalims llardosos a les parets de cuines immundes, desprecis, insults, vexacions.

Busques l'esperpent que et diuen ser. Ets realment un pusil·lànime? Un rebuig de la terra? Un amorf? Un perdut? Fites les pupil·les de qui t'observa.

"Ho ets?", l'interrogues.

"Ho sóc?", respon.

Et somriu.

"Sí", afirmeu, "al seus ulls tot plegat i molt més".

dissabte, 12 de setembre de 2015

Curt 230. Brogit.

Buscava un moment de silenci entre les batzegades indòmites dels timpans a ritme de tambors. Havia tancat portes i porticons, però els ritmes salvatges s'escolaven com aigua pacient llimant pedra.

divendres, 11 de setembre de 2015

Curt 229. Cançó de bressol.

Estàs embriagat de càntics. Tarareges himnes de força, de vida, d'esperança. Avui, amb l'eco de milers, seran la teva cançó de bressol.

dijous, 10 de setembre de 2015

Curt 228. Coordinació.

Tenia l'estrany pressentiment que no estava sol fent aquella tasca. A l'habitació només hi era ell, però amb cada tall sentia l'eco d'éssers prenent mides, dibuixant, retallant cartolines de colors.

dimecres, 9 de setembre de 2015

Curt 227. Abandonada.

La tauleta amb la bateria carregada i tu esteu estupefactes, fins i tot diries que l'has sentida somicar mentre jeu incrèdula a la taula del bar. L'han apartada, com qui es desfà de quelcom irrisori. I tot per un parell de capses de cartró!

dimarts, 8 de setembre de 2015

Curt 226. Perfídia.

No hi havia rastre de tolerància en cap dels efluvis putrefactes que emanaven dels seus porus.

dilluns, 7 de setembre de 2015

Curt 225. Espectre.

La preocupació creixia a cada passa de rutina, aviat ja no seria ell. D'ell només en restaria una carcassa buida on el tedi quotidià faria eco entre somnis amordaçats.

diumenge, 6 de setembre de 2015

Curt 224. Supervivent.

Amb la impostura com a imperatiu de supervivència, maquilles dolor amb tenacitat, omples rastres de temps amb cinisme tot esperant l'impossible.

dissabte, 5 de setembre de 2015

Curt 223. Vincles perennes.

S'agafen les mans i són cercle amb l'epicentre més potent del món. Ocupen mig carrer, però no escolten la lletania de passavolants emprenyats per l'obstacle que han creat. Només tenen consciència d'elles mateixes, del lligam etern, del pacte vinculant segellat amb riures i confidències en calurosos bancs d'estiu mentre trampejaven per dissoldre l'hora de tornar a casa.

divendres, 4 de setembre de 2015

Curt 222. Indult.

Amb les potes anguloses s'aferra a la paret, suposes que estudia l'arquitectura, la distància, la quantitat de fil que el racó rere l'escala requerirà. A la mà, l'arma habitual dels aracnicidis pentina la pols del terra, com qui s'acaricia la barbeta abans del gran cop.

Avui però, observes l'anatomia de l'enemic acèrrim a set centímetres de distància. Li veus els ulls. T'observa, deu saber per a què serveix l'escombra? Quieta, tu també. Compartiu oxigen. Mou una pota, tu arquejes la cella, te n'apartes uns centímetres. Necessiteu espai.

Alces l'escombra, t'apartes del racó, la diposites al seu lloc, i t'apropes de nou al bitxet de vuit potes que, inesperadament, s'ha salvat.

dijous, 3 de setembre de 2015

Curt 221. Per sempre.

I sense previ però desitjat avís va xiuxiuejar-li: "Estic molt boja si et dic que en aquesta vida només hi ha un home per a mi?".

dimecres, 2 de setembre de 2015

Curt 220. Revelació.

Avui he somniat que t'abraçava, avui he comprès que et trobaria/t'amagaves rere cada cantonada.

dimarts, 1 de setembre de 2015

Curt 219. Caminar.

Tens una heura verinosa recargolant-te les cames, repta amunt entumint-te. La mires estupefacte, és vella, molt vella, massa vella. Qui sap quan fa que t'emmanilla, que et sotmet a l'immobilisme cobard. Et desespera no haver-ne sigut conscient fins ara. Ara, penses, ara o mai. I amb les mans engrapes una planta massa ferma, massa orgullosa, massa acomodada com per deixar-te fugir, i tibes, i estires, i fas estrebades clavant-li ungles i esgarrapant-la per fer-la tires, bocins, engrunes, pols. Perquè ja no tems la por, i cap temença t'impedirà caminar.