dimarts, 1 de setembre de 2015

Curt 219. Caminar.

Tens una heura verinosa recargolant-te les cames, repta amunt entumint-te. La mires estupefacte, és vella, molt vella, massa vella. Qui sap quan fa que t'emmanilla, que et sotmet a l'immobilisme cobard. Et desespera no haver-ne sigut conscient fins ara. Ara, penses, ara o mai. I amb les mans engrapes una planta massa ferma, massa orgullosa, massa acomodada com per deixar-te fugir, i tibes, i estires, i fas estrebades clavant-li ungles i esgarrapant-la per fer-la tires, bocins, engrunes, pols. Perquè ja no tems la por, i cap temença t'impedirà caminar.