dissabte, 31 d’octubre de 2015

Curt 279. Incògnita.

Com era possible que aquells murs reacis a la conquesta ara no fossin més que pols empesa vent enllà?

divendres, 30 d’octubre de 2015

Curt 278. Atenta benevolència.

Ets la veu del primer oferiment. L'estendard de la disponibilitat oneja als teus aires d'excel·lent bonhomia.
Un tarannà tan desprès és quasi utòpic. Quina magnanimitat tenen el goig de rebre. Només amb la carícia de les paraules d'ajut que pronuncies aquí i allà, aquests mortals ordinaris es poden donar per auxiliats.

dijous, 29 d’octubre de 2015

Curt 277. Aiguamolls viscerals.

Plou.
Però té els cabells secs.
S'ofega.
Però un sol de justícia li crema la pell.
...
Tot li és a dins.
Tot se li torna llefiscós.
Tot és fangeig de sentimentalisme exudant.

dimecres, 28 d’octubre de 2015

Curt 276. Paraules temeràries.

Un tremolor nerviós t'escala columna amunt. Amb cada vertebra tensiona dits, turmells, bessons, genolls,... Un darrera l'altre, va paralitzant-te. Però no podrà amb tu, no emmudirà la boca, ni la llengua, ni l'alè. Les paraules brollaran, encara que el cos esporuguit vulgui evitar-ho. Allò que ha de ser dit, ho serà.

dimarts, 27 d’octubre de 2015

Curt 275. Ulls.

Eren, són, serien mentiders, cada dia, cada hora, cada minut. Vivien de la farsa, de l'estafa pura. I amb cada mirada es delien de les veritats que gosaven ocultar.

dilluns, 26 d’octubre de 2015

Curt 274. Presa de possessió.

T'has imaginat llençant-te per terra, picant peus i mans contra el graons, i clamant amb pulmons excitats la joia descontrolada que cada cèl·lula experimenta. Oh, sí, voldries fer-ho!
Tot i així, l'etiqueta i el protocol aconsellen prudència, per això deixaràs de banda la festa corporal i ascendiràs graó rere graó, parsimònia i elegància de la mà, per prendre consciència del pols històric de l'abisme a què t'estàs oferint.

diumenge, 25 d’octubre de 2015

Curt 273. Entre la boira.

Les bromes infestaven els voltants del vell casal; fins i tot, s'hi escolaven endins en les parts on el mur s'havia abandonat a la voluntat de les arrels que l'esverlaven. A dins, una llar ennegrida lluitava contra l'embestida hivernal.

Amunt i avall, una dona feia fressa entre cassoles i menges minses. Unes passes més enllà, arraulits contra l'ampit de l'única finestra, uns ulls escrutinaven les ombres dels arbres propers. I allà, vestida de boira, amb la persistència habitual l'ombra no deixava d'esguardar-la.

dissabte, 24 d’octubre de 2015

Curt 272. Tu, jo, i la farra.

Del sofà estant observeu els gots, les copes, les ampolles... No hi ha més que sequera regalimant per les parets transparents. L'esperit etílic és l'alè de la sala.

I l'embriaguesa us fa somriure, heu acomplert l'objectiu, cap licor a mig buidar. Ningú podrà acusar-vos de tenir tasques pendents.

divendres, 23 d’octubre de 2015

Curt 271. Tríada.

Els peus?
Ferrats a l'asfalt erm.
Cada passa li esquinça pèrfidament les arrels.
Tot i així, avança.

El cap?
És víctima de la pressió.
Cada acte el solidifica, l'estanca, el podreix.
Tot i així, no s'atura.

El cor?
Vola, cel amunt, horitzó enllà.
Cada batec s'enlaira abraçant el quelcom eteri que el fa somriure.
Per això, continua.

dijous, 22 d’octubre de 2015

Curt 270. Sentències.

La punta del cigar acaricia pensaments des de la barbeta; el colze, al marc de la finestra, t'apuntala mentre segueixes el fum escapant-se finestra amunt.
Enllà, la cerques... Xiuxiueges...
"Per la vida es perd la vida".
Una riallada còmplice esclata per l'esquerra dels llavis.
"Quanta raó tenia la vella!"

dimecres, 21 d’octubre de 2015

Curt 269. Vestit de núvol.

A cada passa t'acompanya.

El núvol gris,
com boira espessa,
s'ha convertit en l'hàbit quotidià.

Va arribar amb la ràbia.
I s'ha quedat.
Quant de temps farà ja?
Qui ho sap...

A l'inici la tonalitat t'horroritzava,
no feia joc amb res teu.
Però ara,

aquest mantell pulcre, de pol·lució,
t'és molt preuat.
Quan vas començar a recrear-t'hi?
...
T'importa?

dimarts, 20 d’octubre de 2015

Curt 268. Destí tèxtil.

Una gota regalima, rellisca, es llança al buit des de la punta dels cabells. Cerca la fi al gran mar de l'asfalt. Però a mig camí s'encasta contra la jaqueta. Prova de fugir del teixit amb desesper, però no pot pas. La tela frueix succionant-la, absorvint- ne l'essència fugaç, convertint-la en una taca que no trigarà a assecar-se.

dilluns, 19 d’octubre de 2015

Curt 267. Titella.

Tenia l'innerent hàbit après a foc, a cops.
Tot acte, cada insignificant passa, qualsevol minúscul moviment, les difuminades voluntats..., tots eren executats amb la vènia del cristal·lí controlador que s'havia erigit en titellaire.

diumenge, 18 d’octubre de 2015

Curt 266. Records oxidats.

Com d'una fotografia oxidada, les figures han sorgit esperpèntiques, fantasmagòriques. Records d'enllà, de lluny, de quan tu no eres tan tu, que t'exigeixen ser l'empremta dels seus records.

dissabte, 17 d’octubre de 2015

Curt 265. Ara.

Ara.
Mai abans.
Mai després.
Ho volen ara i aquí.
Perquè l'ànsia és perjudicial,
l'esperar està sobrevalorat.
Si no és ja, res valdrà.

divendres, 16 d’octubre de 2015

Curt 264. Passejant el mòbil.

De potes clavat a mig carrer flaires aromes de cànids veïns. El nas destre destria perfums i es repta a esbrinar-ne l'origen. Lluny, però, de tot contacte restes.
Alçes els ulls i mires l'humà. Una orella mig penja mostrant despreci, l'altra s'aixeca encuriosida amb l'estocolm a flor de pèl mentre olisquejes el rectangle inodor lumínic a què adora.

dijous, 15 d’octubre de 2015

Curt 263. 15 d'Octubre.

Anys més tard dirien que foren els trets de l'escamot, però no, fou un darrer crit de llibertat qui va fer alçar el vol d'ocells endormiscats entre els carreus de la muralla.

dimecres, 14 d’octubre de 2015

Curt 262. Sols.

Un sol pusil·lànime allargassa rajos sobre cors tremolosos. Patien la macança lumínica amb estoica recança, però ara, tot i la pretesa indiferència, s'hi emparen a cor que vols.

dimarts, 13 d’octubre de 2015

Curt 261. Per tu.

Avui dormiràs bé, bressolant-te entre la veu, la calidesa, l'amor que sempre et cuida des de l'altra banda del fil telefònic.

dilluns, 12 d’octubre de 2015

Curt 260. Inacceptable.

"Això és tot?!", la inevitable resposta es desprenia de l'ambient amb essència de mascle.
Vas agafar la bossa i el certificat que per a aquell auditori amb tanta testosterona resultava irrisori.
"Tornaré", vas remugar inaudiblement entre llavis. "Tornaré".

diumenge, 11 d’octubre de 2015

Curt 259. Batalles d'inspiració.

Com en una cursa per guanyar terres a l'oest, les idees s'avancen, s'estrebanquen, volen ser les primeres en conquerir la pàgina en blanc.

dissabte, 10 d’octubre de 2015

Curt 258. Lítica.

Ple. Estancat. Empantanat.
Saliva escumosa de ràbia reconcentrada nega neurones, corromp sinapsis.
Però tu somrius, incorruptible, pretèrita, resistint l'embestida sense sotmetre't.

divendres, 9 d’octubre de 2015

Curt 257. Invasió.

La barra freda i grisosa del transport acabava de mutar, els dits havien sigut coberts per una espessa manta esfilagarsada. Les falanges s'exprimien sota el pes d'una testa indolent, cofoia, invasiva de subjecció aliena.

dijous, 8 d’octubre de 2015

Curt 256.

Dia rere dia, s'obstinava a viure esgarrapant el teixit que ens separa dels somnis.

dimecres, 7 d’octubre de 2015

Curt 255. Obtús.

Retrona.
L'impacte ha sigut sec.
El cop ha retrunyit, escagarrinant pensaments en llunes d'altres regions.
La consciència els ha enfrontat a ell, l'ésser mascle, ràbia pura d'impotència inacceptable.
I un somrís tènue ha aflorat, calmós, mansoi, temerós de noves tronades.

dimarts, 6 d’octubre de 2015

Curt 254. Males noves.

"Res més", van dir-te.
Va ser la incredulitat qui va alçar-te de la cadira. I en guiar-te enfora, vau notar una ràfega gelida  provinent de la porta que us acomiadava, provant d'esbotzar-vos.

dilluns, 5 d’octubre de 2015

Curt 253. Cadires.

"De pantalons encolats en cadires preuades, el món n'és un femer". La teva boca és un somriure ambiciós, aquest és un pensament reconfortant, el millor del dia! I l'escalforeta a les natges comença a ser ben plaent.

diumenge, 4 d’octubre de 2015

Curt 252. Dansa de tardor.

Balla.
El vent és el seu company.
Les fulles caient perfilen la coreografia delicada del seu cos.

Sense descans, dibuixa cercles al parc.
L'estupor és l'únic espectador que rebrà per part dels habituals.

Tant l'hi fa!

Obre els braços, pica de mans, pica puntes i talons, perquè el cruixir de la tardor és tota la música que li cal.

dissabte, 3 d’octubre de 2015

Curt 251. Heavy.

Un agut esmolat com sortit d'una guitarra t'ha electrificat. De peus a cap et desafia. És ritme pur, és batec, és ànima de viure.

dijous, 1 d’octubre de 2015

Curt 249. Dolor.

T'esgarrapa la gola.
Baixa avall gronxant-se amb les tires de carn esgarrinxades.
Tot es mescla sense deixar espai per l'aire.
Ofegant el plor.
Anihilant-te.
Esclatant en pena.