divendres, 23 d’octubre de 2015

Curt 271. Tríada.

Els peus?
Ferrats a l'asfalt erm.
Cada passa li esquinça pèrfidament les arrels.
Tot i així, avança.

El cap?
És víctima de la pressió.
Cada acte el solidifica, l'estanca, el podreix.
Tot i així, no s'atura.

El cor?
Vola, cel amunt, horitzó enllà.
Cada batec s'enlaira abraçant el quelcom eteri que el fa somriure.
Per això, continua.