dilluns, 30 de novembre de 2015

Curt 309. Segueix girant.

Però el món segueix girant a piulada per batec...! Prou! Agafaries el gran endoll que tot ho controla i l'arrencaries, fent esclatar-ho tot en píxels de dolor.

diumenge, 29 de novembre de 2015

Curt 308. Ja prou.

S'havia cansat d'entendre i mai ser comprès. El fastiguejava l'empatia que li supurava arreu. Mai, mai més tornaria a preguntar-se un per què per qui per com... Ja podia fondre's el món davant la naixent indiferència.

dissabte, 28 de novembre de 2015

Curt 307. Imagina.

Imagina que entona Imagine i que un estranger s'atura a escoltar-lo.
Imagina que assaboreix lletra amb acords i que un autòcton és deixa seduïr.
Imagina que es miren, es somriuen, es comprenen.
Imagina fins i tot que tararegen apassionant-se mot rera mot.
Imagina...

Però és profeta en terra pròpia imaginant no ser només un vell utòpic, cantant amb la guitarra clivellada i massa realitat enquistada a la pell com ronya assecada.

divendres, 27 de novembre de 2015

Curt 306. Missió: G10-R1.

Fiiiii!
Capità, motors apunt!
Tripulació, agafeu-vos fort.
Sí!
Les mans aferrades als recolça braços de plàstic. 
El Capità empeny els controls endavant.
Despegant!
Els tripulants ballen i es sacsegen de dreta a esquerra mentre el soroll de centrifugat s'intensifica, s'aguditza.
Tenim problemes, capità!!
Què?! 
Crida ell esgargamellant-se.
Repeteix! Més fort!
Problemes! Els comandaments No funcionen!
Nooo!
Criden els altres dos tripulants.
Calma! Jo us salvaré!
La fúria dels moviment els fa saltar del seients i molts objectes salten pels aires. El soroll és eixordador, terrible.
Ah! El subministrament d'aigua m'ha tocat!
No!
Capità!
Respon!
Es deixa caure inconscient sobre els cilindres de plàstic que l'envolten.
Fiiiiiiii!
El motor és a punt d'explotar!

"És pot saber què és aquest escampall?!", la veu de la mare ha retronat sobre tot soroll a la cuina.
La tripulació ha recuperat la consciència d'un rampell.
Els controls garrafa jeuen per terra o rellisquen de dits intrèpids, delerosos d'aventura.
Fins i tot la rentadora s'ha aturat esporuguida.
Missió abortada.

dijous, 26 de novembre de 2015

Curt 305. Cor.

És la màquina, sí , només la màquina que s'atura...  El remaleït motor que rebutja vida! El pervers engranatge de carn i sang i batec...

dimecres, 25 de novembre de 2015

Curt 304. Ensacador de vida.

Un salt, dos, tres, cinc, deu...
Agaga aire, sí, així, profundament, que tensioni musculatures endormiscades.

Deu salts, onze, disset, vint-i-cinc...
Torna a inspirar, extenúa la carn, fes cruixir els ossos, esgarrinxa tendons si fa falta.

Trenta salts, quaranta, amunt, enlaire, dos-cents, sense descans...
Espai, espai, crear espai, obrir espai, fer espai, un xic, un poc més per pietat!

Salts, infinits, tres-quants? Mil i mes!
Buit, dins, a dins, sí, hi notes buit, un vell espai s'ha buidat.

Perfecte... Perfecte.

Operació exitosa.

Cos exhaust. 

Pensament victoriós.

Sentiment abatut...

L'oblidada sensació d'espai buit, per breus instants, et fa reviure, com qui no té problemes, com qui no acumula merda, i et sents lliure per segons...

Ínfims segons...!

Plores enyorant buit...

Rabieges, no vols tornar-hi, prou...

Però, ara, de nou, a saltar, més més més...

A ensacar sentiments que podrien podrir,
a amagar pensaments,
a enterrar somnis que et corsequen.

dimarts, 24 de novembre de 2015

Curt 303.

La pregunta li corria entre neurones mentre mirava dissimuladament. Era possible?!

dilluns, 23 de novembre de 2015

Curt 302. Espera.

A cada volta de la cullera el cafè amb llet agafa aire. Amb cada gir acompassa una respiració massa accelerada. Els ulls fiten la cantonada. Té el coll torçat per poder-la veure, i les arrugues deixen marques de carreteres capricioses sobre el vidre entelat de tants suspirs. És llavors, quan per no perdre visió els adolorits dits artrítics es refreden, encara més,  obrint finestres al baf.

diumenge, 22 de novembre de 2015

dissabte, 21 de novembre de 2015

Curt 300. 300.

I eixint de les Termòpiles, onejaràs la bandera numantina. Força i resistència, passió i paciència.

divendres, 20 de novembre de 2015

Curt 299. Distàncies.

L'escalfor del braç a set centímetres de distància et gela el cor. Mai, de tan a la vora, havies albirat l'abisme. I, en aquest instant, la cambra s'ha fet tenebra, el sofà s'ha transtornat en terra hostil.

dimecres, 18 de novembre de 2015

Curt 297. L'estigma.

Amb cicatrius fresques, la culpabilitat t'assenyala el cos. Cada línia, cada senyal, cada rastre és un estigma delator, una senyal indefugible d'escarni públic. I és que vas confessar imperfecció, i res és tan menyspreable com consciència de deficiències. Ingenu! Qui et manava acceptar la falta. Qui, proclamar-la!

dimarts, 17 de novembre de 2015

Curt 296. La bruixa guerxada.

Caminava amb el nas fregant el terra, hom deia que cercava rastres de nens per menjar-se'ls. El dol del negre era tan intens que cobria qualsevol rastre que li incriminaven. D'entre les dents escupia mots inintel·ligibles com vapors maliciosos que recargolaven l'esma de qui se la creuava. I amb tot, era impossible dir quina de les seves perversions li havia encorvat l'espinada.
Qui podria haver imaginat que, amb màgies obscures i recòndites, havia sigut prou astuta com per fer invisible la gepa de mots silenciats, rancúnies i possibles esverlats de tota una vida.

dilluns, 16 de novembre de 2015

Curt 295. Podràs.

La revolta t'esclata als timpans, se't dispara amb llambregades furibundes als ulls. La musculatura, però, resistirà l'embestida fins a l'extenuació.

diumenge, 15 de novembre de 2015

Curt 294. Xarlatans.

De nou, els sents.
Se't retorça la cera escoltant tals idioteses.
Els sons sibilants emesos et zumzegen oides endins.
Els significats pretesos senyoregen cervells bombardejats.
I, com sangoneres d'esperança, es van empassant seny i rauxa per dirigir les voluntats ciutadanes.

dissabte, 14 de novembre de 2015

Curt 293. Al cor del dol.

L'aigua eixint per sota la porta t'ha esparverat. T'has apressat xipollejant a la recerca d'una aixeta maltancada, un electrodomèstic fent aigües, una tuberia accidentada. Res.
T'has assegut desconcertat veient com la tela de les sabates es xopava, ensumant la salabror impossible, quan de sobte l'has sentit, el degoteig incessant. T'has girat sobre el tors buscant-ne l'origen. Cada vegada et neguiteja més tot plegat, et sembla irracional, però les gotes imparables sonen llastimoses.
Sense que les parpelles se n'hagin adonat el cristal·lí ha començat a gelar-se, i ha impulsat la resta del cos, per reacció, a tambalejar-se cap a l'origen d'aquest toll de salat. Les natges cerquen cadira, mitja d'elles l'encerta quan les cames és desplomen.
Aquí, davant teu, l'escriptori.
A sobre, fulls i llibres són illes que resisteixen humitats amb èxit dispar. I al fons... el globus terraqui, tombat, exànime, supura líquid. Per un forat, que roça la taula, perd fluids. El color blau és quasi inexistent, només en queda un lleu rastre. La silueta dels continents es desbibuixa diluint-se trau enllà, donant pas al negre. La ferida, que encara exhuda restes de sàbia, té com a epicentre un punt que ja no és.
Plores. I les teves llàgrimes regaliment a la recerca del gran oceà de dolor del món, que jeu abatut per la ferida al cor de França.

No serà, però, fins que vegis el món sec, esberlat per innombrables nafres, quan prendràs consciència del veritable rastre de l'Horror.

dijous, 12 de novembre de 2015

Curt 291. La mort de la ironia.

Jeia a terra esventrada. Els organs, paraules amb segones, havien rebotat contra els timpans saberuts i, ara, eren fems de literalitars mal enteses.

dimecres, 11 de novembre de 2015

Curt 292. Impressions.

La llum, oblicua, insidiosa, et fa estrènyer els ulls. La sal, intensa, persistent, se t'encasta als narius, i es va solidificant amb cada inspiració per perpetuar records de vespre, d'estiu, de fugassitat vivencial.

Curt 290. Llum.

Definitivament, tot es comprenia millor des del clarobscur.

dimarts, 10 de novembre de 2015

Curt 289. Destresa irada.

L'arrencaràs, encara que et deixis el tou dels dits amb el lleixiu. La ronya, vestigi de podridura endèmica, no podrà res contra l'esmolada precisió de les ungles enrabiades.

dilluns, 9 de novembre de 2015

Curt 288. Mà amb mà.

La dreta amb l'esquerra. Així, mà amb mà. Endavant, juntes, i soles, lluitant a l'extrem de cada espatlla; redescobrint els límits de cada pensament, de cada repte.

diumenge, 8 de novembre de 2015

Curt 287. Jocs vitals.

És l'hora. I el fons dels ulls us crema en mirar-vos. Et reculls els cabells amb una cua gerxa. Escalfes la precisió dactilar.
Ell, mentrestant, ha posat el joc en marxa, i ara et clava la mirada.
"El teu torn, reina".
"Preparat per sucumbir?!", xiuxiueges.
Tota resposta és una riallada de dents confiades, i un fregar-se les mans amb ànsies crescudes. I mentre el cub et rellisca d'entre els dits us veieu assaltant-vos, perseguint-vos, superant-vos, reptant-vos, acompanyant-vos,...  fitxa rere fitxa, complementant colors tot completant-vos la vida.

dissabte, 7 de novembre de 2015

Curt 286. Paciència.

Rere seu el rastre esfilagarsat que li penjava del cor parlava de sacs esquinçats on l'havia carregada. I és que n'havia regalada tanta, que només li'n quedaven vapors entre paraules.

divendres, 6 de novembre de 2015

Curt 285. Rostre de llum.

Rostre de llum, has pensat en creuar-te'l. El cos on viu seu al banc i es gira per oferir la cara a la vitamina lumínica. Ets set passes enllà, els batecs que has trigat en decidir-te.

Recules. Primer l'observes dissimulant, el rubor et crema a les galtes. Rostre del cel, somrius. T'hi apropres i t'asseus al seu costat. El mires de costat mentre recerques l'aire del valor. El notes aletejant als pulmons. Et tombes cap a ell, cara a cara. Ulls a parpelles. Rostre de vida! De sobte, l'altaveu et fa alçar la vista, el tren està arribant. Llàstima.

I el tornes a mirar per descobrir que la llum ha travessat parpelles per instal·lar-se a l'iris dels ulls del cel. Et miren encuriosits. T'interroguen. Volia, només, sentir l'escalforeta del sol a la cara, t'excuses enrojolada. I l'aire d'un tren empatxat de vides us esvalota els cabells.

dijous, 5 de novembre de 2015

Curt 284. Vacunes.

Les dues plaques marmòries que et separen de l'agulla són un obvi rebuig. Els coixins flonjos que ara són diamant reaccionari no acaben d'entendre perquè la dona s'entesta en l'estocada.

dimecres, 4 de novembre de 2015

Curt 283. Entre dos abismes.

Amb un peu al límit de cada abisme, camines carena enllà. Retalles el perfil capriciós de cada cim contra tot cel. I quan una relliscada et fa caure a terra, rebutges el cop a força de canells i colzes. Engrapes roques i terra per no perdre't precipici endins. Tot i que, qui sap si en aquelles profunditats no t'hi trobaries més segur.

dilluns, 2 de novembre de 2015

Curt 281. Renaixeria.

Avui faria neteja! Obriria els porus de l'ànima i es deixaria fer, al centre de la tempesta, entre fulles i vent i aigua. Gaudiria, exultant, en veure la llevantanda arrosegant-li tots el núvols de tempesta que, transmutats en líquid, es diluirien en bassalts on jugaria com una criatura que ni sap què vol dir innocència.

diumenge, 1 de novembre de 2015

Curt 280. A mig carrer de distància.

Fuig, s'allunya a corre-cuita amb la cara enrojolada entre cabells. El pes de la motxilla és un motor que l'accelera costa avall. La mires. Tens un nus a mig camí de l'enteniment.

No vols que marxi...

La crides.
Primer amb suspirs, després amb la veu trencada.
S'atura. No es tomba.
Reinicia l'escapada lentament.

Hi tornes, més fort, amb espectacle de galls pel canvi de veu, li fas ressonar el nom entre veïns encuriosits. Aquesta vegada convençut de retenir-la

Un dels ulls fugitius no pot evitar mirar-te. L'altre vol fer-se fonedís. Però s'ha quedat quieta. T'escolta.

És la teva, la teva! Li entones un himne que improvitzes amb les lletres del seu nom. El fas rimar, el fas dansar, el fas volar. I ella riu. I ara et mira.

De dos-cents metres enllà, dels peus del costerut carrer, et llança un petó i surt corrents.

"Fins demà!", et retorna el vent. I esclates en riures i en tombarelles i en somriures! Fins demà, fins que l'escola us torni a reclamar.