divendres, 6 de novembre de 2015

Curt 285. Rostre de llum.

Rostre de llum, has pensat en creuar-te'l. El cos on viu seu al banc i es gira per oferir la cara a la vitamina lumínica. Ets set passes enllà, els batecs que has trigat en decidir-te.

Recules. Primer l'observes dissimulant, el rubor et crema a les galtes. Rostre del cel, somrius. T'hi apropres i t'asseus al seu costat. El mires de costat mentre recerques l'aire del valor. El notes aletejant als pulmons. Et tombes cap a ell, cara a cara. Ulls a parpelles. Rostre de vida! De sobte, l'altaveu et fa alçar la vista, el tren està arribant. Llàstima.

I el tornes a mirar per descobrir que la llum ha travessat parpelles per instal·lar-se a l'iris dels ulls del cel. Et miren encuriosits. T'interroguen. Volia, només, sentir l'escalforeta del sol a la cara, t'excuses enrojolada. I l'aire d'un tren empatxat de vides us esvalota els cabells.