dimarts, 17 de novembre de 2015

Curt 296. La bruixa guerxada.

Caminava amb el nas fregant el terra, hom deia que cercava rastres de nens per menjar-se'ls. El dol del negre era tan intens que cobria qualsevol rastre que li incriminaven. D'entre les dents escupia mots inintel·ligibles com vapors maliciosos que recargolaven l'esma de qui se la creuava. I amb tot, era impossible dir quina de les seves perversions li havia encorvat l'espinada.
Qui podria haver imaginat que, amb màgies obscures i recòndites, havia sigut prou astuta com per fer invisible la gepa de mots silenciats, rancúnies i possibles esverlats de tota una vida.