dimecres, 18 de novembre de 2015

Curt 297. L'estigma.

Amb cicatrius fresques, la culpabilitat t'assenyala el cos. Cada línia, cada senyal, cada rastre és un estigma delator, una senyal indefugible d'escarni públic. I és que vas confessar imperfecció, i res és tan menyspreable com consciència de deficiències. Ingenu! Qui et manava acceptar la falta. Qui, proclamar-la!