dilluns, 23 de novembre de 2015

Curt 302. Espera.

A cada volta de la cullera el cafè amb llet agafa aire. Amb cada gir acompassa una respiració massa accelerada. Els ulls fiten la cantonada. Té el coll torçat per poder-la veure, i les arrugues deixen marques de carreteres capricioses sobre el vidre entelat de tants suspirs. És llavors, quan per no perdre visió els adolorits dits artrítics es refreden, encara més,  obrint finestres al baf.