dimecres, 25 de novembre de 2015

Curt 304. Ensacador de vida.

Un salt, dos, tres, cinc, deu...
Agaga aire, sí, així, profundament, que tensioni musculatures endormiscades.

Deu salts, onze, disset, vint-i-cinc...
Torna a inspirar, extenúa la carn, fes cruixir els ossos, esgarrinxa tendons si fa falta.

Trenta salts, quaranta, amunt, enlaire, dos-cents, sense descans...
Espai, espai, crear espai, obrir espai, fer espai, un xic, un poc més per pietat!

Salts, infinits, tres-quants? Mil i mes!
Buit, dins, a dins, sí, hi notes buit, un vell espai s'ha buidat.

Perfecte... Perfecte.

Operació exitosa.

Cos exhaust. 

Pensament victoriós.

Sentiment abatut...

L'oblidada sensació d'espai buit, per breus instants, et fa reviure, com qui no té problemes, com qui no acumula merda, i et sents lliure per segons...

Ínfims segons...!

Plores enyorant buit...

Rabieges, no vols tornar-hi, prou...

Però, ara, de nou, a saltar, més més més...

A ensacar sentiments que podrien podrir,
a amagar pensaments,
a enterrar somnis que et corsequen.