dijous, 31 de desembre de 2015

Curt 340. Any sembrat.

Havia sembrat les 365 llavors. I del turó estant observava el rastre de verd que es perdia a l'horitzó. No era possible dir si seria la millor collita però, fet i fet, l'havia gaudida.

dimecres, 30 de desembre de 2015

dimarts, 29 de desembre de 2015

Curt 338. Al límit de la pell.

Quan ningú no el veia corria a refugiar-se en algun lloc obscur, un cop segur, s'ajupia i s'abraçava fins a tallar-se la respiració. Aguantava així mai sabia quan, i només quan l'aire era una minsa broma afluixava la pressió. Era en aquell instant precís quan respirava tranquil, de nou, havia aconseguit mantenir cert sentiment a ratlla, evitant que el delatés traspassant el límit de la pell.

dilluns, 28 de desembre de 2015

Curt 337. Innocentades innocents.

De la mida d'un full de diari desplegat, retalles una llufa cofoia de notícies mutilades. Els ditets no omplen més de mig forat de tisores, però es deleixen en els contorns arrodonits mentre la concentració exposa la punta de la llengua per la banda esquerra de la boca. En acabar has obert la criatura de celulosa i has estudiat on colocar el celo per equilibar-ne el pengim-penjam. I de darrera la porta estant, has esperat amb peus ballarins l'esquena del papa que, casualment, s'ha aturat a dos dits de la teva maneta abans de sortir al carrer.

dissabte, 26 de desembre de 2015

Curt 335. Bons desitjos.

Agraïa de tot cor tant desig d'acompliment de somnis, de debò! Però com podria dir-los que cada dedicatòria de bona voluntat era una punxada emmetzinada a un cor que coneixia massa impossibles?!

divendres, 25 de desembre de 2015

Curt 334. Brou.

De la finestra estant admires una lluna plena insòlita per Nadal. És tan perfecta, tant, que no pots evitar que et faci pensar en com de magnífic és el brou familiar que bull a la sala. De galets n'hi ha de totes mides, de tots colors, però aquest líquid daurat que a tots impregna us fa llar.

dijous, 24 de desembre de 2015

Curt 333. D'un Tronc estressat.

D'un racó profund d'armari
m'han rescatat com cada any,
i sense aliment o líquid que em revifi volen que cagui enguany.

Però tot d'una l'aroma arriba de caldo i rostit, d'abraçades i riures. El nen petit et pica l'ullet tot i que ja no hi ha secrets,
i el més gran quan ningú el mira s'ajeu i et fa un petó.

I mentre mengen en una taula que se'ls fa petita, i massa buida de grans, et comencen a llençar floretes, i abans del primer cop de bastó ja has cagat mig torró.

Curt 332. Acte Nadalenc.

El teló s'ha tancat. S'ha tancat! I mentre els ulls s'anegaven de masses sentiments reprimits, la darrera gota de suor s'ha despenjat burlant la samarreta. No saps pas on ha acabat, doncs tot rastre s'ha esvaït en sentir l'aplaudiment inicial, en veure l'orgull als ulls dels nens.

dimarts, 22 de desembre de 2015

Curt 331. Passeig frenètic.

Si te'ls miraves a contrallum, els rajols que resseguia amb exactitud simètrica delataven que començaven a erosionar-se de tanta passejada histèrica.

dilluns, 21 de desembre de 2015

Curt 330. Cop baix.

La cara de pòquer se t'ha desencaixat, tot, t'ho esperaves tot, ho havies planificat i estudiat fins a l'infimisme, però amb aquesta cara de paparra ressuscitada no hi havies comptat.

diumenge, 20 de desembre de 2015

Curt 329. Agre.

Amb la porta de bat a bat i les frigories eriçant-li la depilació, va començar per agafar el primer bric de la prestatgeria. L'olor a agre li regirava l'esòfag, així que mentre drenava aigüera enllà el contingut làctic pútrid, va recórrer a la respiració bucal. Sense pausa, a poc a poc, va anar buidant tot remanent blanquinós. I entre grumolls pestilents i líquids irreconciliables, va destilar la pròpia acritud que massa feia que li podria l'ànim.

dissabte, 19 de desembre de 2015

Curt 328. Cansament.

Té el cervell sec, està exhaust, però tant que ni amb gats podrà aixecar les parpelles.

divendres, 18 de desembre de 2015

Curt 327. Una clariana al bosc.

Dia 77.
L'espera es fa eterna. Els autòctons no han gosat travessar el llindar del bosc. Sé que m'observen, les seves punyents mirades se'm claven arreu. N'hi ha que fan mal, m'espanten.
Els dies s'escursen i tot es va congelant. La missió està encallada. Penso sovint en abortar-la. Tampoc serviria de massa. On anar em continua ofegant els pensaments, obsessionant-los.
He explorat el bosc que empresona aquesta clariana que m'és llar. Però l'hi he esbrinat la sortida. És talment una bèstia enrarida.
M'hauré de quedar. No hi veig altra opció. La idea m'horroritza. Fa un fred endemoniat... Les provisions cada dia són terrorificament més minses. Les raciono per no embogir. Em falta poc...

dijous, 17 de desembre de 2015

Curt 326. Ànima plena.

Es faria lluna tímida empetitint-se fins a fondre's a ulls aliens. I en ritual catàrquic, s'oferiria de nou a la visibilitat, però no ja a la servitud de la ponderació, no, seria una ofrena a la pròpia ànima.

dimecres, 16 de desembre de 2015

Curt 325. Camuflatge.

Es quedaria quiet, com una senyal d'advertència, així segur que ningú no el veuria.

dimarts, 15 de desembre de 2015

Curt 324. Danys colaterals.

Empapat, t'han deixat xopat fins als calçotets, i amb la marea tintada de gris han descolorit l'arc de Sant Martí que eres. Avui ets tu la víctima, el receptor del pot de pintura aliè. Què hi farem! Demà potser siguis tu qui li endinyis semblant fúria al primer que somrigui massa.

dilluns, 14 de desembre de 2015

Curt 323. Silvestre.

Com profundes i astutes arrels arrapant-se al subsòl, com obstinats brots que esberlen parets de roca, t'has alçat en flor impossible de tija esbelta, de pretensió altiva, per despentinar pètals al ritme de la tramuntana.

diumenge, 13 de desembre de 2015

Curt 322. Revelació.

Se li havia assegut tant a la vora que el frec dels jerseis s'havia desmaterialitzat, tot el braç li era un batec unànime de pampallugues sorolloses. Com era possible que fins a aquell instant no hagués copsat un amor més inmens que les aparences?

dissabte, 12 de desembre de 2015

Curt 321. Risc.

De giragonses metàl·liques en sap un munt, i d'esprintar per l'andana n'és un mestre! Ara, els eslàloms els haurà de millorar. Encara tens el manillar del patinet incrustat entre costelles.

divendres, 11 de desembre de 2015

Curt 320. A vessar.

En tenia els sentiments ben a vessar de tot plegat. Una paraula més i la immundicia li regalimaria com saliva rabiosa.

dijous, 10 de desembre de 2015

Curt 319. Anys fotogràfics.

Un vella fotografia t'ha picat l'ullet des del prestatge. T'hi has amorrat per examinar-la, serà possible...? Tota la vida tocant els nassos, i ara...! Has acariciat el vidre gèlid que et separa d'un rostre massa jove, massa enyorat, massa mancat de les arrugues que et feien riure. I li tornes la picada amb un somriure desbocat, perquè tan hi fan els anys de distància, aquella mossa segueix ben viva tot i l'artritis.

dimecres, 9 de desembre de 2015

Curt 318. Converses públiques.

I en separar-te l'auricular de l'orella els has increpat, "què en penseu?!". Els passatgers t'han mirat ofesos, com si no poguessin concebre una interpel·lació tan directa, però després de mitja hora de silencis disaimulats cap a la teva conversa creus, de debò, que els interessa més a ells que a tu.

dimarts, 8 de desembre de 2015

Curt 317. Galls.

Els esperons es claven amb impietat d'un gall a l'altre, mentre el galliner és un centre buit de gallines esporuguides, algunes, d'altres bufen rascant plomes contra reixat fartes d'hormones testosteròniques que cerquen la corona del corral.

dilluns, 7 de desembre de 2015

Curt 316. El sabater.

Per aquest peu et vas fer sabater, per aquest encaix perfecte, per aquesta Ventafocs que encara ni sap que forma part del conte.

diumenge, 6 de desembre de 2015

Curt 315. Maquillatge transparent.

La noia li ha demanat que alçés la barbeta i tanqués els ulls. S'ha posat tan seria! Amb uns pinzells destres la jove ha començat a posar colors a les parpelles. Un sobre l'altre, fusionant-los, fins a crear una tonalitat que li escau d'allò més. I què no! Ha abandonat els ulls per tintar els llavis. No has pogut retenir un suspir, com d'aquells delatadors de quan l'anaves a buscar al mas i quasi et desmaiaves en veure-la.
Ella ha obert els ulls i t'ha mirat encuriosida, la noia, en canvi, t'ha interrogat amb desconfiança. "No li agrada?!", t'ha etzibat.
Però ni l'has sentida, només era un remor allunyat. Has agafat la mà de la dona que ja ha entès què et passava, de la companya que et somriu, de l'esposa que increïblement es ruboritza, de l'amant que t'observa mentre li beses la mà.

dissabte, 5 de desembre de 2015

Curt 314. Cosa d'espècies.

Com pretenien que mengés cargols?! Què?! De debò creien que es menjaria els de la seva pròpia espècie?

divendres, 4 de desembre de 2015

Curt 313. Adéu...

"... Ni boja!"
Les paraules t'han esquinçat les cordes vocals com sílex fred. Has obligat la mirada a somriure sorneguera, però les pupil·les, enpetitides, s'han ofegat mentre aquells altres ulls les miraven amb indiferència impostada.
El cor de veus, que s'ha erigit per consciència al vostre voltant, ha assentit alabant l'única cordura de correcció que els era acceptable.
I mentre us han anat separant, com l'assenyat món exigeix, a les pupil·les et cremaven llàgrimes estanques de sal solidificant-se. Només l'has tornat a veure mig instant, però el rostre impassible no ha aconseguit ocultar-te el foc agònic que rere les parpelles l'esverla.

dijous, 3 de desembre de 2015

Curt 312. La vida en rosa.

Tant gris l'estava destrossant, massa esperit monocromàtic. Així que, per enganyar retines i fer pessigolles a la rutina, s'havia tret les ulleres i les havia forrades amb paper de cel·lofana rosa.

dimecres, 2 de desembre de 2015

Curt 311. Protecció.

Li construiràs una muralla reflexant de mirall diamantí, on cada aresta repel·leixi de dins enfora humors ensopits, on cada cara expulsi invasions damnants.

dimarts, 1 de desembre de 2015

Curt 310. Centre únic.

Fart de visions t'has llençat al buit. I mentre giraves sobre tu mateix i t'esclafaves en esberles de llum has captat la darrera imatge. I quina una!

Res de complaença, ni mica de comprovació estètica, gens de rebuig, cap pregunta estúpida de competició egòlatra infantil, ni rastre de les típiques idioteses que t'han abocat al salt mortal als seus ulls.

Et miraven amb cor incrèdul, amb mans tapant boques, amb boques que es menjaven crits... I tot amanit amb pena, regat amb dolor sincer... Quina una, tu! I per primera vegada tu, i només tu, n'eres el centre!