divendres, 4 de desembre de 2015

Curt 313. Adéu...

"... Ni boja!"
Les paraules t'han esquinçat les cordes vocals com sílex fred. Has obligat la mirada a somriure sorneguera, però les pupil·les, enpetitides, s'han ofegat mentre aquells altres ulls les miraven amb indiferència impostada.
El cor de veus, que s'ha erigit per consciència al vostre voltant, ha assentit alabant l'única cordura de correcció que els era acceptable.
I mentre us han anat separant, com l'assenyat món exigeix, a les pupil·les et cremaven llàgrimes estanques de sal solidificant-se. Només l'has tornat a veure mig instant, però el rostre impassible no ha aconseguit ocultar-te el foc agònic que rere les parpelles l'esverla.