dijous, 24 de desembre de 2015

Curt 333. D'un Tronc estressat.

D'un racó profund d'armari
m'han rescatat com cada any,
i sense aliment o líquid que em revifi volen que cagui enguany.

Però tot d'una l'aroma arriba de caldo i rostit, d'abraçades i riures. El nen petit et pica l'ullet tot i que ja no hi ha secrets,
i el més gran quan ningú el mira s'ajeu i et fa un petó.

I mentre mengen en una taula que se'ls fa petita, i massa buida de grans, et comencen a llençar floretes, i abans del primer cop de bastó ja has cagat mig torró.