dimarts, 29 de desembre de 2015

Curt 338. Al límit de la pell.

Quan ningú no el veia corria a refugiar-se en algun lloc obscur, un cop segur, s'ajupia i s'abraçava fins a tallar-se la respiració. Aguantava així mai sabia quan, i només quan l'aire era una minsa broma afluixava la pressió. Era en aquell instant precís quan respirava tranquil, de nou, havia aconseguit mantenir cert sentiment a ratlla, evitant que el delatés traspassant el límit de la pell.