dimecres, 28 de desembre de 2016

Curt Poema 601. Vull.

Tinc passat,
arrels,
fantasmes,
si
els déus
me'l regalen,
tindré futur,
ales,
esperances.
Però ara
tan sols vull present,
minuts lents
i pesats,
i segons eterns
i perfectes
per assaborir-los
com malvasia,
per sentir-ne
el bategar al pit,
i saber
que sóc.

divendres, 16 de desembre de 2016

Curt 600. Silenci.

"L'he trobat a faltar el teu somriure acariciant-me el rostre. L'he enyorat a cor obert, a llàgrima furtiva. Me n'ha mancat cada instant etern, com encanteri inesperat, com insospitada veritat", però ni li ho has dit.

dimecres, 14 de desembre de 2016

Curt 599. Somriu!

Res
més perfecte
que el teu somriure
fugaç
sincer
juganer
regalant-se entre
quotidiana basarda
per fer
d'un instant
màgia.

dimarts, 29 de novembre de 2016

Curt 598. Trobades.

L'has vist a mig vagó de distància, aquells ulls tan seus flotant per sobre la marea de caps endormiscats. No ha trigat gaire a veure't. Ha fixat aquell mar profund, indesxifrable, en tu, mentre un somriure se li ha partit a mig esgrimir. Tu sí que li somrius, de forma nova,  però. Alhora, una vella melangia t'escala vértebra a vértebra, silent, gèlida, com les darreres paraules. Et vol empresonar amb les pestanyes, com si fossis un pensament recuperat, però se li petrifiquen els cristal·lins. Amb mig gest de front li marques que baixes, les portes s'obren i l'aire hivernal li glaça una llàgrima a traïció. Veus com et dibuixa amb  pupil·les confoses, desesperades. I abans de baixar, just abans de girar-te li dius adéu, veu clara, ulls nítids, cor tranquil.

diumenge, 27 de novembre de 2016

Curt 597. Entre l'espai i el temps.

Per les escletxes d'una porta tan blava com les entranyes de l'espai, l'alè a aventura es filtra; en notes l'aroma, té tons de seducció, d'elixir d'amor. Des dels tous dels dits, que tremolant d'evidència han volgut palpar la fusta inversemblant, sents el bategar del temps. La llum que revela la porta s'intensifica, t'encercla, et traspassa els límits per fissures imperceptibles. T'espantes, recules, amb braç estès, la blavor a dos mil·límetres. I el dubte t'esgarrinxa les entranyes. I és desig i por, i esperança i pèrdua. I només són dos mil·límetres, dos...! pero semblen tot l'espai sense temps.

dissabte, 26 de novembre de 2016

Curt 596. Poema entre dos.

Ho sabien
A sentiment obert
Supurant entre silencis

Ho sentien
Amb bategar embogit
Brogint sense esperança

Ho tenien
A carícies de distància
Ofegant-se entre mirades

dimarts, 22 de novembre de 2016

Curt 595. Poema emboirat.

Mires la broma
densa, fluïda,
enjogassant-se amb branques,
fulles, copes, cabells...

Ets arbre,
arrels, saba, batec,
dur com fusta de faig.
A cercles creixent,
embolcallant-te cor,
ànima, esperança.
Amagant-te
essència, pors.
Protegint
vida en cuirassa.
Serrant branques
aèries, cercadores de broma,
caçadores d'humitat
desentumidora,
defensores
d'amorosir escorça.

Escorça folla
de cicatrius mal
suturades, encara
supurants...

dilluns, 14 de novembre de 2016

Curt 594. Poema lunar.

Fils de fum dibuixen espirals.
Una flama resisteix
entre les restes
insignificants
de cera asmàtica d'oxigen.
Uns ulls
ressegueixen el traç
de llum que es torna
fum
perdent-se
en la claror lunar.
Un cor
salmòdia un encanteri,
desig impossible regalimant-li de l'ànima,
cercant pau.

dimarts, 8 de novembre de 2016

Curt 593. Còmplices.

Es miraven d'esquitllada.
Ella li somreia a l'aire imaginant que era ell qui la besava a cada carícia de la marinada.
Ell marcava els seus batecs amb l'anular sobre la taula, amb cada toc li regalava el cor.
No havien parlat mai.
Cada matí compartien cafè al bar.
Si l'un no hi era, amb inconscient acord, l'altre no prenia sucre.
Ella cada matí front al mirall es prometia mirar-lo directament i dir-li bon dia.
Ell pensava en seure-li al davant i brindar pel nou matí.
Però les forces els flaquejaven per fantasmes que encara els esgarrinxaven.
I cada dia marxaven sols, cap cots, excitats de melangia i cafeïna mal paida.
Avui, però, no hi tenien cafè al plat sino una nota, l'han agafada expectants, el plec era perfecte, l'escriptura arrauxada: "que no ho veus que t'estima?!"
I mentre es trobaven en somriures i mirades còmplices, un cambrer els acabava de parar taula per a dos.

diumenge, 6 de novembre de 2016

Curt 592. Tardor de vida.

Veus fulles de catifa, colors tenyits de tardor, branques que s'alcen gràcils en nuesa lliure, escorça que, ara, s'eriça en retrobar la lluïssor freda del sol. 

És un ésser retornant a ell, en plena despresa, al centre del reconeixement, on les foteses han perdut sentit, on tan sols el present compta.

I la retina ja no reté l'arbre, el cos et tremola tant com l'ànima mentre la vista es fa mirall per ara ser tu qui es deixondeix en l'oreig.

divendres, 28 d’octubre de 2016

Curt 591. Caminants.

I així, de sobte, us heu reconegut esperits afins, caminants que comparteixen temps i espai, companys que el dia a dia ha transmutat en amics.

dilluns, 24 d’octubre de 2016

Curt 590. Lliures.

"Vull ser lliure...", li has dit. La mirada se li ha petrificat amb la recança del t'estimo que t'havia regalat. "Ah..."
"No, si us plau, no m'entenguis malament!", has afegit a corre-cuita per deturar el vessament de decepció que amenaça brillantor. Li has somrigut amb dolçor i has continuat, "per a mi, l'amor és llibertat: d'estimar, de compartir, de créixer, però mai d'ofegar, ni de limitar, ni d'empetitir. Et vull lliure amb mi i per mi. Em vull lliure amb tu i per tu".

dijous, 20 d’octubre de 2016

Curt 589. Poema buit.

I de sobte
enfrontada al reflexe
t'has trobat
buida

Fetilleria estranya
que et retorna a tu

Encanteri diligent
que t'ha regalat el no res

Ets
de nou
com que vol omplir-se

Ets
per fi
espai

Cor obert
Ànima lliure
Futur ple

dimarts, 18 d’octubre de 2016

Curt 588. Hi ha un home...

Hi ha un home assegut sobre una maleta malmesa. Té la mirada fixa al buit del bullici que s'atrafega per esquivar-lo. Escolta, ensuma, imagina, calla. Té les mans als genolls, i els peus girats en dins; el coll mig torçat cap a la dreta fa que les espatlles es desequilibrin.
Un nen es desempallega de la mà adulta que el protegeix dins la gernació i corre cap a l'home. Se li planta davant a la gatzoneta. Li posa una mà sobre la mà del genoll esquerra. Somriu. L'home torna en sí, i prova de tornar-li el somriure, però és una ganyota encarcarada. Es miren.
Un pare arriba i arrenca el petit de les urpes del perdulari. L'increpa amb improperis que cap nen hauria d'escoltar. El fill plora. El pare li'n dóna les culpes i abans de marxar li etziba una coça. L'home se'ls mira, amb la ganyota calcificada, els ulls regalimant, i la paraula gràcies fugint-li del cos.

diumenge, 16 d’octubre de 2016

Curt 587. Agraïment.

Perquè...
quan la vida se'm va tornar freda, em vas abraçar,
quan se'm va enfosquir, vas encendre tots els llumins,
quan vaig perdre el somriure, me'l vas trobar,
quan estava sense ànim, me'l vas inflar,
quan m'engrapava el silenci, me'l vas respectar,
quan la ràbia m'erosionava les estranyes, em vas regalar calma,
quan em creia perduda, em vas reconèixer.

Perquè ets part de mi, gràcies.

Dedicat als àngels que sempre hi són.

dijous, 13 d’octubre de 2016

Curt 586. Entumit.

Aquell era un buit estrany. Li tibava l'alè com una urpa esgarrinxant-li un ànim inconegut però no li feia mal. Era com tenir un braç entumit per una mala postura, el veia, però no el sentia. Provava pessigant-se però res; el sistema nerviós no transmetia dolor, cap senyal era enviada al tàlem.
Mes el pes de l'absència li escurçava les paraules. Li mancava quelcom irreconeixible, ho notava en un formigueig incòmode que se li havia anat  instal·lant al pit, com si hagués perdut una part de sí que ja ni recordava haver tingut, com si en ell s'hi hagués acomodat un forat negre de sentiments.

dilluns, 10 d’octubre de 2016

Curt 585. Poema trencat.

Un impacte
sec
Sord
Estremidor
Ha obert un esboranc
Negre
Infinit
Insalvable

Una col·lisió
Imprevista
Traïdora
Altiva
Ha destrossat el pont
Vena
Sàbia
Torrent

Un cataclisme
Impertètrit
Efímer
Roí
Ha esbotzat camins
Teus
Meus
Nostres

dissabte, 8 d’octubre de 2016

Curt 584. Atraccions.

Astorada te les has contemplades amb els ulls rodolant-te a les conques amb sorpresa convulsió. Primer han saltat entre tirolines com Tarzans enfenollits, després han xisclat en davallar per la muntanya russa més inversemblant, i al final encara han trobat forces fer surfejar parets d'onades mentre feien equilibrismes enjogassades. I encara troben temps per plaure's en la inspiració?!  Això són neurones de primera categoria!

divendres, 7 d’octubre de 2016

Curt 583. El patró perfecte.

T'obstinaràs a creure-hi de nou, com la ingènua criatura que pregonava que amb un redredat podria esborrar el vell. I d'utopia et teixiràs un bell vestit, brodant-lo amb fils de màgia, cosint-li brillants de felicitat. Potser, en aquell instant creat, perfecte, la il·lusió sigui esperança, i la fe destil·li realitat.

diumenge, 2 d’octubre de 2016

Curt 582. Poema impossible.


que em mancaran paraules
per descriure't.

Faré giragonses textuals
recercant la teva essència,
serà en và.

Enfilaré metàfores
al teu caminar i
amb anàfores
voldré exalçar-te,
però no hi seràs tu.

I és que
com es pot escriure
la Perfecció?

Com
atrevir-se a encarcerar-la
en un sol vers...

dijous, 29 de setembre de 2016

Curt 581. Senyals.

En el fons, no erem res més que senyals de trànsit amb un gust especial per la disfressa jeroglífica.

dimecres, 28 de setembre de 2016

Curt 580. Presències.

Els has tancat la porta als nassos després de llençar-los bocins d'improperis que duies desperdigats pel pensament. "Han tornat... han tornat,..." és la salmòdia que et vagareja zig-zaguejant entre dents. Se t'estremeix l'alè en insinuar noms, se't cristalitzen les pupil·les de reconèixer fantasmes passats de data, se't litifica la pell amb una enyorança imperdonable. Potser hauries d'obrir la porta, afrontar-ne el blanc ocular, si és que els esperits en tenen, però ni saps si en tens ganes. Amb la mà al pom, notes com la curiositat et desentumeix el tacte, ara ets formigueig esbojarrat. Refrenes el gir de canell, però, i arrepenges el front a la porta. Un "demà, potser..." intenta convèncer-te quan, de sobte, una guitza tafanera de la cama esquerra ha esbatanat la fusta. Creues la porta com qui traspassa una esquerda en el teixit temporal. Són aquí i tu amb ells.

diumenge, 25 de setembre de 2016

Curt 579. La Mala Sort.

Va venir furtiva, sota capa negra, ombra funesta de presagis malmesos.
Va arribar encesa, immersa en la violència de la pèrdua, en la solitud empresonada.
Va apropar-se't amb rostre juganer, traïdora, amb babes i giragonses a quatre potes;
per menjar-se't la lletra, odiada mes necessària, que era tall de cadenes, llibertat de malastrugança.

Però tu, bèstia sense rostre, reclamaves despòtica la meva carn, i t'aferraves tirànica al meu camí.
Com em reclamaven llibertat els batecs recargolant-se en sentir el teu pestilent pes!

... com fugir de tu, Mala Sort, que te m'aferres com heura, que em xucles la fortuna...

Però lluitaré.

Convocaré cos i ànima, dansarem en cercles sota el foc fred de la lluna, reclamarem l'embruix dels celestes, conjurarem l'essència de les herbes, per fer-te rastre, per fer-te res.

divendres, 23 de setembre de 2016

Curt 578. Poema sense seny.

Com una hac anglesa
a qui han convertit en
jota castellana,
Com un sospir d'amor
tornat en asmàtic
panteixar,
Com un zèfir
calmós
transmudat en mestral embogit
entre cingleres,
T'has transtornat en
rufagada eixorca, en
sentir virulent, en
parla insensata.

dimecres, 21 de setembre de 2016

Curt 577. Des de les cordes vitals.

                               saltat
Les llàgrimes han          dels ulls.

Inesperades... exaltades... sorprenent-se...

Una nota,
(una...)
una explosió,
)eclatant timpans endins(
una vibració,
{~~~~…}

un agut obert,
                   profund, 
                              convençut i convincent!

t'han arrencat una nova veu
-la vella s'esfilagarsa-
una desconeguda? cadència,
una ¿inconeguda veritat.

dimarts, 20 de setembre de 2016

Curt 576. Qüestió de mires.

Que la teva albada no és la millor del món ho diran ells! Potser no tinguis penya-segats serrats a tall de mar, ni cims que facin pessigolles als núvols, ni pastures verdes on rodolar cercant l'horitzó, ni un skyline d'aquells que voldries haver creat; però l'estreta finestra entre blocs de ciment i les quatre fulles penjant de branques impossibles bé mereixen tal títol! Qui sinó t'ha ensenyat que la resta és un horitzó tan vast que ni amb mil aventures al dia te l'acabaries?!

dimarts, 13 de setembre de 2016

Curt 575. Pèrdua.

Un paquet de mocadors
reposa
al costat de la finestra.
Tren i moviment
han oblidat
qui l'hi ha col·locat.
El paquet s'engoleix
en plors.
Però la celulosa
xucla
qualsevol rastre
de dolor.
Enyora l'home,
la nostàlgia li
secciona les capes
en pols,
i una tristor
blanca, buida, eixuta,
asfixia els deu presoners.
Ell els duia amb compte,
acariciava el plàstic,
i en ones dactilars
els feia sentir
preuats.
Per ell
eren porcions
d'esperança minsa,
de cèntims, potser,
però de futur.
Mes ara...
Hi ha un paquet
de mocadors a tocar
d'una finestra de tren,
deixats,
abocats a l'oblit,
destinats a la inutilitat.

diumenge, 11 de setembre de 2016

Curt 574. Quatre anys al balcó.

Un troç de tela eixuta, esquinçada, descolorida, penja d'un balcó de molts. S'aguanta ferma gràcies a dues betes cosides a corre-cuita entre batecs plens d'esperança dos parells d'anys enrera.
Avui, voleia de nou alçant-se cofoia, deixant-se besar pel sol, i somnia que vola amunt, cel enllà, duta per la brisa, abraçada per la llibertat.

divendres, 9 de setembre de 2016

Curt 573. Turba nocturna.

A vegades se sorprenia de quanta gent cabia en aquell llit seu.
A cada volta topava amb una mirada inquisitiva,
un nom li assaltava el son per deixar-lo nafrat,
un comentari l'exasperava com una grafia indesxifrable,
un mot es tornava en presó d'infinita espiral,...
Entortolligant-se, tots, entre llençols d'arrugues petrificades i cabells enredats de tant gir.
En ocasions, vacil·lava entre estrènyer aquests amants anihiladors de l'oníric regal amb força o abocar-los a l'abisme més enllà del matalàs, repudiant-ne fins l'essència.
Hi havia nits, però, que només somniava en malsons dormits anestesiant-li la corrua de fantasmes que li infestaven els llençols.

dimecres, 7 de setembre de 2016

Curt 572. Foscor.

No havia suportat mai la foscor, en tancar llums, els límits de l'irracional es tornaven infinits, i qualsevol record amb ínfules de grandesa es veia amb cor de retornar.

dissabte, 3 de setembre de 2016

Curt 571. Aniversari.

Et lleves amb els mateixos nervis de fa trenta-sis anys, et fan caminar amb somriures llampec que frueixen frisosos resseguint-te l'espina exultant a cada passa.
Ets sensibilitat transparent, les seves paraules i mirades són carícies pures que t'encenen carn i ànima; cada gest és pell que sap pell, pell pròpia que batega en l'altre tu que et sosté i et manté.
Ets un tu i un jo, que sense ser calc, sou u en duplicitat fidel.

divendres, 2 de setembre de 2016

Curt 570. Per un brindis més.

Els ulls et pengen dels nervis cansats. Quant li pot quedar a aquest fastigueig de fatiga?
Ben mirat, però, si els reculls amb compte i els insereixes a les conques amb delicadesa, encara poden aguantar un xic més.
Així que alçaràs la copa de nou, per ells, per demà, per tots, per avui, per vosaltres, per l'ahir, per tu.

dijous, 1 de setembre de 2016

Curt 569. L'essència escapçada.

En entrar a l'habitació, te l'has trobada de quatre grapes, resseguint racons indignes de l'artrosi.
"Àvia!", has dit provant de no abocar la tassa que ja t'envermellia els dits.
"No hi són, no hi són..."
"Va, Àvia, aixequis. "
"No... no... no..."
Segueix repassant calaixos i escletxes, però deu buscar quelcom invisible.
"Ha perdut res?", li dius mentre deixes la tassa a la còmoda i t'agenolles a mirar rajoles.
"No... no perdut... no...", plora.
"Àvia...", li poses la mà a l'espatlla, "calmis, digui'm què, i jo l'ajudo."
Et mira,  però no hi és, té els ulls plens d'ombres, cerca fantasmes.
Insisteixes, "què ha perdut?"
"Perdut no!", t'etziba amb una ràbia que fa tremolar la pols de les parets, "robat!"
Esbufega, les pupil·les, enpetitidament afilant-se com agulles de fer mitja se't claven al cor.
"Àvia, per Déu, calmis!"
Torna a escudrinyar com qui busca tots, però aquests només supuren buits.
Somica, plora, s'abraça el cap, s'esgarrapa els  fol·licles, brama. "Les lletres...! On són les meves lletres!!!!"
Xiscla, ulula, i arrenca cabells a esperits que creus creu veure.
"... vull les meves lletres..."
I s'alça, s'enfronta al mirall. De genollons, encara, l'observes, la veus caure a l'abisme dels monstres, engolida per la foscor de la mitjanit de la seva nit.
"... van robar-me les lletres..."
I al voltant se us enreda un silenci com heura xuclant-vos fonètica, sintaxis, sentit.

dimecres, 31 d’agost de 2016

Curt 568. La coincidència.

Notes el cos estrany, inquiet, com quan el silenci mor, sec, a mitja nit, i a palpentes cerques estranys invisibles.
Una remor se t'ha instal·lat als timpans, un eco, cert, persistent, que et xiuxiueja veritat a cau de cervell.
Un aleteig batega, intens, fort,  i t'arrossega cor enllà, és un motor revolucionant-se, tímid, agosarant-se cap a impossibles.

T'incorpores de cop.
Escoltes el silenci serè de cervell i cor.
És... possible?

dimarts, 30 d’agost de 2016

Curt 567. Plecs de vida.

Ara, que jeu silent al teu costat, t'endinses en les ignotes trinxeres de temps que li ressegueixen el cos. Les acaricies amb dits intrigats, amb curiositat als temples bategants, amb confiança frisosa de desvetllar-li els secrets.

dilluns, 29 d’agost de 2016

Curt 566. Farcellet de cor.

Has recollit amb compte les miques esberlades de cor que se t'han desprès. Les has col·locades sobre el llençol fred d'absència i les hi has embolicades amb cura. Has abraçat el farcell, fruit erm, i amb forces tremoloses l'has enterrat entre llençols i jerseis oblidats al més pregon del bagul de les golfes.

diumenge, 28 d’agost de 2016

Curt 565. La darrera mirada.

T'has aturat davant l'infinit de carrers i gent i terrasses i font i trànsit. Observes amb el cor penjat entre dues llàgrimes.
No mires res en concret, però cerques retenir-ne l'essència, absorbir-la. Tot i que el paisatge t'és quotidià, has vist com s'agitava, s'apressava i, ara, ja no et veus en cor de seguir-li el bategar.
Has apartat la vista per mirar endins, el teu petit món de prestatges atapeïts de necessitats de darrera hora. Et sembla que cada una té nom propi, bé, ja no. Et gires de nou i amb el ferro als dits et penjes de la persiana, feixuga com l'enyorança que ja t'esgarrapa esquerpa.
I en el grinyolar de metall contra metall, cada centímetre et retalla el món, t'exacerva els records tancant-te en el teu irrisori regne de mancances, de buits, de cos i ànima jubilats.

dissabte, 27 d’agost de 2016

Curt 564. Viure per segons.

Has agafat els segons que se t'escolen per les puntes dels records i els has enfilat com macarrons pintats. Cada un llueix espurnes de l'ànima que traspuen i irradien felicitat irisada de temps tornasolat. Et lligues el collaret al voltant del coll. I amb els dits repasses moments i somrius a llàgrima pels segons que ja et són eterns.

divendres, 26 d’agost de 2016

Curt 563. De nou, aquí.

Les passes són les velles passes.
Els camins són els anhels del verd i el blau.
Les aromes t'inflamen alveols que ni els pulmons recordaven.
És força, és vida, ets tu.

Però..., per què t'havies amagat?
Com és que t'havies repudiat?!

dijous, 25 d’agost de 2016

Curt 562. Ferides de tinta.

Has llençat els fulls fets manyoc a la bassa que duu al salt, i has corregut sender enllà per veure'l caure entre escuma rabiosa i esclafar-se i fer-se bocins contra les roques. El text serà de nou lletres que vessaran ferides tinta, que el corrent guarirà, netejant-ne fins la pus infecte.

divendres, 12 d’agost de 2016

Curt 561. Una ombra a la carena.

Al trencall de la carena hi ha una ombra que observes des dels porticons aclucats.
Els tres xiprers de ben segur el convidaran, fa anys que donen la benvinguda a viatgers, que els ofereixen aixopluc en aquesta vall vostra tan esquerpa.
Ja baixa, coix, amb un balancejar-se inexacte, amb una cadència recurrent, amb un ritme gens desconegut.
T'afanyes cap a la porta, arrossegues forrellats i fusta, creues la porxada dels arbres i l'heura per sortir a la llum.
L'home és a mitja distància, dubta en veure't i s'aferra als boixos per no caure. Empasses aire. El mires, et mira.
Ben tornat, ben tornat,...

dijous, 11 d’agost de 2016

Curt 560. Pena sorda.

T'han trobat a trenc d'alba.
Estava arraulida contra el mur.
No estava sol.
Hem regirat el poble tota la nit.
Pobreta, amb el fred que feia...
T'han alçat de la glaçada llosa.
Només tenia les lluernes per caliu.
L'ha vista el petit de cal Gep.
Respirava?
No el deixeu sol.
Que què feia allà dalt!?
Era als peus de l'ermita.
Diuen que sí.
Tens un fil d'alè somrient que et relliga els ossos.
Hem batut el bosc trencant la fosca.
Uns braços t'han abraçat en una manta.
Li han preguntat.
No el deixeu sol!
L'han posat en un cotxe , la calefacció a tot gas.
Ens han dit que fa temps no hi toca massa.
El cotxe és fred, tornaràs a l'ermita.
Insistia amb que la hi deixessin.
Pobra! Tant de fred li ha aturat l'enteniment.
Està sol, sol...
No et deixen sortir del vehicle, tot i demanar-ho a crit ofegat.
Han comentat que estava cargolada.
La pell com cristall a un cop d'esberlar-se.
L'heu deixat sol!
Crides, increpes, maleeixes, la llengua t'és una medusa d'improperis.
Ens han dit que ha forcejat per fugir.
Les forces t'aixequen entre crits de sorpresa.
Hem hagut d'obrir la porta; ha corregut corriol enllà.
Ja vinc, ja vinc!
Era un fantasma, un ens quasi transparent que es perdia en la penombra del fullatge.
Veus l'ermita, la llosa, ell.
Un goig estrany se l'enduia, una pena negra, muda.
Ja sóc aquí, tranquil, ja no estàs sol.

dimecres, 10 d’agost de 2016

Curt 559.

Es va passar els anys anant recollint allà on els altres anaven tirant i del reciclatge se'n va fer una bona vida.

diumenge, 7 d’agost de 2016

Curt 558. Encanteri.

Un cos s'abraça a ell mateix i balla.
La llum dels estels és el seu envelat.
La música,
que li arriba des del poble,
es barreja amb el fressar
de les fulles i el riu.
I en segueix el compàs
amb passes àgils, gràcils;
els cabells al vent,
el murmuri dels llavis va en augment, exaltant l'encanteri,
obre els braços, i
en trànsit catàrquic,
els ofereix a l'aire carregat d'aromes,
ple de màgia,
a vessar d'esperança.

dissabte, 6 d’agost de 2016

Curt 557. Trencant el silenci.

El silenci t'acarona els timpans que, relaxats, s'apropen al bosc de fulles de remor a torrent i et fan avançar abduïda pel reclam sonor, per la cançó de bressol d'anys ençà, per les passes paral·leles que t'acompanyen.

divendres, 5 d’agost de 2016

Curt 556. La promesa pendent.

"T'ho prometo", t'havia promès, "t'esperaré encara que el sol estavelli les pedres".

Curt 555. Exhaust.

El cansament és una llosa que et deixa amb el cos entumit de tant de pes; el cor es desfà, líquid d'esforç, exhaust; la voluntat, lítica, és una, resistir.

dimarts, 2 d’agost de 2016

Curt 554. Perímetres.

Sou mots sinònims d'homòfona essència tot i que d'arrels receloses de la seva equidistància.

diumenge, 31 de juliol de 2016

Curt 553. Temps paral·lels.

La veies passar amb el cubell a vessar.
Maleïda galleda, com pesa.
Li somreies quan passava banc enllà.
I aquest què coi vol?
Retallava un arc d'educació desganada mentre li desitjaves bon dia princesa.
Quina angúnia...
En un parell d'ocasions s'havia girat de reüll.
Quin perdulari!

Seus al banc, esclava del reuma.
Feia anys que no trepitjaves aquestes llambordes.
Quin senyor!
El bastó et sosté quan afluixes el pas i et centres en el banc.
Somrius, t'allises bata i cabells descolorits.
Fites la vella que flirteja ensenyant les puntes de la combinació.
Obres els ulls sorpresa i esclates: "Ens coneixem!"
"Ens coneixem?",  recules de dubte.

Curt 552. Esperes i equívocs.

Per què mai sentia la rauxa de l'edat? Què ho feia que esperava amb paciència de dubtosa calma el moment inexacte de l'acció?

Curt 551. Plat fred.

Jugava amb la decisió com qui fa malabars amb un llapis exhaust d'avorriment. Quan li plagués, l'aturaria, i envigorit d'orgull, l'esgrimiria per donar-li l'estocada final.

dissabte, 30 de juliol de 2016

Curt 550. Retrobar-te.

T'hi has llençat amb la ment buida i el cos entregat. El tacte, suau i perfumat, t'ha embolcallat en abraçada sincera en reconèixer-te les corves, la postura, el respirar. I en tres segons heu sigut u, fonent-vos en son plaent, llençols que ja són pell, pell que es fa dorment.

divendres, 29 de juliol de 2016

Curt 549. Absort.

En un escriptori, on les fustes són ocultes rere paper i lletres, hi fumeja una tassa en perfecte harmonia amb el pensar del cervell que col·lecciona idees de tinta mirant embadalit la posta d'un sol massa atrafegat.

dijous, 28 de juliol de 2016

Curt 548. Món sord.

Les orelles se t'han esporuguit, i han ordenat a tots els pèls que es fessin agulles. Perquè, què és això que no escolten?
Un buit inaudible ho emmetzina tot, és com si fos fosc, i de tan negre ja ni reconeixes la pròpia veu.

dimecres, 27 de juliol de 2016

Curt 547.

Dues lletres s'entortilliguen amb efluvis etílics i et ballen entre els llavis mentre proves de dir-li bona nit.

dimarts, 26 de juliol de 2016

Curt 546. Comiat.

No ploreu per mi.
Ni gemegueu.
Ni llenceu improperis de ràbia a la incomprensió.
Alceu càntics al meu nom.
Alegreu-vos, somrieu, balleu!
Ara sóc lliure.
L'ànima se m'ha fet plena,
i ja sé volar.

diumenge, 24 de juliol de 2016

Curt 545. No més...

Al pis de dalt ja no hauria més passes, ni més arrossegar cadires, ni més riures de què queixar-se.

dissabte, 23 de juliol de 2016

Curt 544. Cantonada de poder.

Des d'una cantonada d'estratègica envergadura, escaneges el dia a dia de la vil·la; n'assaboreixes les novetats, les selecciones amb gust exquisit, les col·lecciones com joiells d'orfebreria irrepetible, per després regalar-les en degoteig constant als compradors habituals.

dijous, 21 de juliol de 2016

Curt 543. Perspectiva.

Mai havies sentit un silenci tan ple de vida com quan vas observar-la des dels mil tres-cents metres en ple vol de colom.

dimecres, 20 de juliol de 2016

Curt 542. L'últim missatge.

Sota un sostre de fulles tupides avanceu al galop. La terra humida et regala olor a nou, les roderes clavades a les roques negres et parlen de traginar d'antic, mentre avances aferrant-te a les regnes, colpejat per la crinera, sabent que el despatx crema al sarró.

dimarts, 19 de juliol de 2016

Curt 541. Nit d'estiu.

Una copa a les mans.
Tot és fosc.
Només ella irradia força.
Només d'ella t'arriba l'escalfor.
A l'hamaca on jeus t'has cobert amb una flassada,
I glop a glop, assaboreixes vi i lluna,
Absorbeixes vida i llum.

dilluns, 18 de juliol de 2016

Curt 540. Canícula.

De cul quadrat, ment en blanc, dit de comandament rítmic, i badalls d'obertura lunar la saleta n'està plena. Oh, dolça tarda d'estiu que regales mandra i temps per gaudir-ne!

diumenge, 17 de juliol de 2016

Curt 539. Les dotze en punt.

En la distància, ressonen les campanes anunciant el canvi de dia, i tu dels llençols estant t'ofereixes a la foscor, et dones a la calma, et rendeixes als somnis.

Curt 538. El ritme del torn.

I mentre l'admires hipnotitzada tens la sensació que la vida, tota, és a les mans del torner; el temps és el ritme de la dansa del peu al pedal. Tota creació és armonia inesperada i tota imperfecció innata del material impur es deixa modelar amb resistència contra perseverança amorosa. I tot resulta bell, res importen les imperfeccions inicials.

divendres, 15 de juliol de 2016

Curt 537. Caçats.

Per una finestra estratègicament oberta la remor del motor us ha fet pessigolles a l'oïda per cridar-vos l'atenció, i en treure els caps els heu vist de puntetes, girant la cantonada, amb el somriure ple encallant-se en veure que els heu enxampat en plena incursió silenciosa.

dijous, 14 de juliol de 2016

Curt 536. Carència.

L'absència t'entumeix les cèl·lules,
el buit et formigueja el tacte...
Et corprèn pensar com un temps tan exprimit,
tan a vessar d'instants jeroglífics,
et tornen en el mitjó ressec que,
fa massa,
espera la parella al tendal...

dimecres, 13 de juliol de 2016

Curt 535. Una olor especial.

Tot plegat feia un tuf un xic especial, com d'un bon àpat ja paït que fuig del cos, ara només calia esperar d'on bufaria el vent per a prendre la decisió correcta.

dimarts, 12 de juliol de 2016

Curt 534. Ulls v/bells.

Un polsim d'alegries, una cullerada de penes, i un bon cullerot d'esgarrapades massa d'hora, aquest era l'aiguabarreig que li navegava entre les pupil·les i un iris que encara gosava somniar.

dilluns, 11 de juliol de 2016

Curt 533. D'un banc orfe.

Has pujat la costa fins al banc de pedra, t'hi has assegut arrossegant un sospir que ni rastreja cansament però vessa pesar. "Ja no hi és", murmures. "Ja no hi és..."

diumenge, 10 de juliol de 2016

Curt 532. Un banc enmig del bosc.

A la dreta jeu el bastó, a l'esquerra un diari avorrit de tenebres mediàtiques, i al bell mig tu, assegut, observant el bullici matutí poblatà des del balcó privilegiat ocult entre els arbres, perfumat per l'espernellac. Encuriosit espies tota ànima que va i ve, i delerós busques un caminar, una mirada que des de la distància, múrria com sempre, et dirà que l'esmorzar serà a punt en quinze minuts.

dissabte, 9 de juliol de 2016

Curt 531. L'orígen d'una espècie.

"Ben mirat", t'ha dit mentre l'observàveu a través de les parets de vidre, "no està malament del tot".

Ha fet una pausa intensa, l'has mirat, fa aquella cara.

"Primer, tens l'efecte organitzador de compulsiu exhibicionisme que el fa un individu digne d'estudi. I segon, la ingent acumulació de capes concèntriques que l'embolcallen com a un capoll amb masses secrets, podridures i espines. Vaja tot un especímen digne del zoo!".

Riu.

"Bé, la gàbia la tenim!", et pica l'ullet, "i el nom! Homo postureoensis encapullatus!".

divendres, 8 de juliol de 2016

Curt 530. Retrobar-se.

Feia TANT
que no veies el voleiar dels pollancres...!

Cada fulla és un esperit lliure, independent,
com un record,
un eco,
que et sacseja [ECO] de
puntetes {v} a puntes {^},
que esclata enfora )i(,
(Eco)
exultant endins,
com la mirada juganera d'anys enllà
{ec...o}
que encara té ganes de copiar-se't...

que encara té ganes de copiar...

dijous, 7 de juliol de 2016

Curt 529. Tarda de tempesta.

Rere un vidre esquitxat de tempesta, un rei s'enroca davant l'ofensiva blanca sota l'atenta mirada de quatre ulls que han dut el temporal al tauler bicolor.

dimecres, 6 de juliol de 2016

Curt 528. Per un gorg.

Heu arrossegat el tronc pendent avall, cap al gorg, just allà on heu amuntegat la sorra per engrandir la bassa; és com una presa d'engineria puntera. El coloqueu al centre i el colgueu amb terra. I en anar acabant mireu com l'aigua puja, i els ulls se us omplen de bany i xipolleig i bomba des del roc de dalt.

dimarts, 5 de juliol de 2016

Curt 527. Canalla.

Heu fugit en direccions oposades rient amb histèria debordada però silenciosa, el cor us batega tan intensament que sentiu el tambor desbocat eixordant-vos l'enteniment, la por us ha cobert el cos amb una suor tan fina com la punteria providencial que heu tingut.
I cada vegada més lluny sents els crits de la vella, potser escaldada per l'olla que li heu fet caure, potser amb els ulls de boja inflats de ràbia, però ben segur recompensada per tot el seu amor.

dilluns, 4 de juliol de 2016

Curt 526. Espera.

Veus la tempesta com s'apropa. La remor  de trons de pertorbadora insistència no et fan recular. T'asseus al banc cobert d'herba, decorat amb teranyines, alhora que fixes els ulls als cims que tanquen la vall pel nord. I esperes la lluïssor amenaçadora dels llamps, la certesa que en breus instants, res et podrà salvar de la pluja.

diumenge, 3 de juliol de 2016

Curt 525. Confessió.

"El dia que em vaig convertir en una mala bèstia, jo encara no ho sabia", va afegir mentre xuclava la poca vida que li restava al cigar.

dissabte, 2 de juliol de 2016

Curt 524. D'un focus atrafegat.

En un pont il·luminat per un focus de groguenca intensitat, un voleiar incansable de bestioles insectívores s'escarrassen en feines que et resulten misterioses. Són vora les dotze, el seu moviment és tot el fressar al teu voltant, i observar-les és tot l'estrés que desitges.

divendres, 1 de juliol de 2016

Curt 523. A mig camí.

Té els ulls com plats. Et mira, no perd ni mig mil·límetre de moviment. "Oh!", et diu. I tu li aixeques les celles, li piques l'ullet, còmplice de grans veritats. "Mig any?!", somriu, "d'aquí a mig any tornaran els Reis!".

dijous, 30 de juny de 2016

Curt 522. Entre el pic i la pala.

Les ferides que li van fer les havia tapades amb terra i sang, amb llàgrimes per crosta. I ara li oferien el pic i la pala... Agafar-los o no? El límit entre la bogeria i la valentia s'estava esborronant.

dimecres, 29 de juny de 2016

Curt 521. Per un mot.

I si amb tan sols un hola ha fet esclatar les papallones de la teva panxa en sincrònica dansa, què passarà quan et parli de nou?!

dimarts, 28 de juny de 2016

Curt 520. Només titelles.

Els cossos, com titelles repudiades per l'ànima, es pleguen sobre sí mateixos.
Tu, incapaç d'acció encertada, te'ls mires amb pupil·la petrificada.
En sacseges un.
No reacciona.
Els parles, pronuncies els noms com un encanteri antic..., sortilegi inútil, estèril...
I t'hi asseus al costat deixant-te bressolar pel moviment inexistent, alè inert.

Curt 519. A vessar.

Tens la boca de l'ànim regirada,
ja no creus poder empassar més.
Cada bocada t'és com una cloaca residual...
Prou, ja n'estàs tip!
Fart de tant categorisme...
Fastiguejat de tanta autocomplaença...
Mitja gota d'egolatrisme et farà vomitar.

diumenge, 26 de juny de 2016

Curt 518. Herald de males notícies.

L'àvia et deia que el telèfon mai li havia portat res de bo, menyspreable màquina infernal que feia córrer males notícies... Quanta raó! Tot i que ara, els mals auguris t'etziben coces des de la gran i descontrolada xarxa.

Curt 517. Reacció fatal.

La pols es regira al raig de llum que esquerda l'escena com un encanteri que exorcita la pena. Un actor jeu a terra, inert, al cercle delator. A la dreta, l'ombra deixa caure el punyal amarant de la vida que li ha guanyat. A l'esquerra un plor, un crit, un plany, i el silenci d'un centenar de culs garrativant-se.

divendres, 24 de juny de 2016

Curt 516. Llum nova.

La flama jeu mansa entre guspires trapelles.
La rauxa s'ha calmat i ara recupera forçes mirant com l'horitzó reneix amb rajos incendiats.
I tu, neta de penes, t'acaricies el propi ànim, encoratjant-lo, apaivagant la temença que tanta claror pot causar.

dijous, 23 de juny de 2016

Curt 515. Destí ardent.

I, a la fi, ens reconeixerem des de l'altra banda de la foguera,
sota la mateixa lluna quasi plena,
tocats per la mateixa estrella.

dimecres, 22 de juny de 2016

Curt 514. Vade retro!

Abans de tancar la porta li has dedicat una darrera ullada, amb monòtona sincronia t'amenaça amb el contra batec del temps. Acciona les manetes desesperat, proclama tempus fugit per acovardir-te. I tu somrius amb un carpe diem tan sincer, que ni l'esfera més perfecta et farien recollir el rellotge del prestatge on l'has abandonat. Vade retro!

dimarts, 21 de juny de 2016

Curt 513. D'un insecte inútil.

No li pots treure els ulls de sobre,
coix, desorientat, aliè...
Ressegueix el mur transparent
i aquest el deleix
amb boscos i verdor,
amb aire i sol...

És el miratge perfecte
del desert de cristall i metall;
presó veloç...

T'hi aproximes amb respiració silenciosa,
moviment cautelós.
Si tan sols poguessis obrir-li la finestra! Els ulls miren,
cobejosos,
el martell d'auxili.
Et seria tan fàcil...!

Però, per què fer-ho...?

Observes el miserable insecte.
Té les ales trencades,

com tu...

dilluns, 20 de juny de 2016

Curt 512. Al lloc exacte.

Amb la mirada rere el vidre entelat de les ulleres es repetia amb melangiosa lletania, espera'm a la cantonada, a la cantonada, allà, allà!, aquí, just aquí, t'esperaré.

diumenge, 19 de juny de 2016

Curt 511. És qui.

És un bategar veí
                        qui bombeja al teu cor.
És un alè germà
                 qui t'infla els pulmons
                                        quan te'n manquen ganes.
És una mà amiga
                    qui amb toc pur
                                          et revifa les passes.

És un bes a l'ànima qui,
                         en tornar-se tu,
                             et transforma en ell
                                 per reflectir-te
                                     dins teu.

dissabte, 18 de juny de 2016

Curt 510. Cop, Robocop.

Per alfabètic i numeral ordre esgrimeixes destresa en sèries mil·limetrades. Ets com un Robocop delerós del negre perfecte d'una diana magistral. L'equilibri, però, rau en el murri desori que t'és l'aliat més preuat.

divendres, 17 de juny de 2016

Curt 509. Ja no m'importa.

"Eureka! La Solució!"
Introdueixes el cap pel forat i somrius.
"Endavant!"
Veus llum a l'altra banda.
Tot té un to més viu,
més intacte.
"A la fi!"
Tot llisca.
S'esmuny.
"Avall, avall!"
Ja res podrà fer-te mal.
Res resistirà el pendent vertiginós de la capelina.

Curt 508. Dues de res.

"Et queden només dues mirades per seduïr-me", li has declarat entre pestanyes.

dimecres, 15 de juny de 2016

Curt 507.

Observes l'univers atrapat entre les seves parpelles, la pupil·la és un forat negre succionant la ràbia, engolint la pena que el somriure esquiva.

dimarts, 14 de juny de 2016

Curt? 506. Silenci...?

No hi ha res que puguis recordar,
res que t'hagi trencat,
que t'hagi fet xixina,
t'hagi esbotzat,
anul.lat...

Res,
que t'hagi callat,
que hagi cosit els teus llavis,
que hagi ofegat les paraules en dolor pur,
que t'hagi emmudit a fons perdut...

I aquella dona,
embolcallada pel mocador,
de mirada neta, delatora, cruel,
no troba motius per parlar i,
des el silenci, t'ha ofegat amb el crit mort.

dilluns, 13 de juny de 2016

Curt 505. D'un no-pollastre.

L'olor t'ha alçat en creuar la llinda i et duu en peregrinació catàrquica a l'altar culinari d'on, saps, prové la flaire. Alhora, l'estòmac t'entona càntics primitius per agraïr la gràcia del pollastre. Aquella olor salada, amb l'exacte punt de socarrimat, et dibuixa graelles al pensament babejant de les teves ganes.
I ha sigut llavors, just quan et recreaves en el sabor a llimona i sal, en el cruixir de la pell saborosa, quan has entrat a la cuina...
Oh, destí funest!
Il·lusió traïdora!
Maleït siguis fat enjogassat que t'enrius dels sentits!

I allà, palplantada, mirant-te encuriosida, la tieta en plena acció depiladora a foc i gas.

diumenge, 12 de juny de 2016

Curt 504. Tabú.

Un "Exacte..." traïdor (!)
se t'ha esmunyit entre les dents -serrades-
És la veritat que t'has estat negant,
la pena que t'amagues,
que t'ofega,
t'anihila.

dissabte, 11 de juny de 2016

Curt 503. Com una llavor.

Com una llavor expel.lida per la planta, has fugit porta enfora, camí enllà, cap al bosc, a la recerca d'una clariana on plantar l'excés d'estrès.

divendres, 10 de juny de 2016

Curt 502. Ànima trapella.

I aprofitant l'encanteri amb que el diari ha subjugat el professor, fas moviments espasmòdics per captar el còmplice que seu a la teva esquerra. "La dos, la dos", li xiuxiueges entre rialles i nerviosisme. Qui t'hauria dit que les canes et tornéssin tan agosarat!

dijous, 9 de juny de 2016

Curt 501. Delícies gustatives.

Obres la boca que ja salibeja per la vista, aquest esmorzar és delicatessen pura! I amb la primera mossegada voleies enllà mentre assaboreixes l'entre pernil de pa, com qui fa una malifeta, com qui torna a tenir cinc anys.

dimecres, 8 de juny de 2016

Curt 500. Dins del cercle.

Amb la barbeta al mentó i el colze gravat per les molles, els observes des de les bombolles enjogassades de cava. Formeu l'aliança única. Te'n fas creus de com d'altres us la menystenen. Només ments estrenyides poden asseverar que aquest cercle vostre no és perfecte.

dimarts, 7 de juny de 2016

Curt 499. Només la primera victòria.

Has accionat el difusor fins que d'ell només en quedava tos asmàtica. Allà on el baf ha caigut amb mortífera pestilència, la bèstia tigrada agonitza. La primera victòria és teva. Però no somrius. L'estiu serà llarg.

Curt 498. Un brot verd.

Estaves ja per llençar-la a les escombraries quan un brot verd ha trencat l'escorça decaiguda. Un brot verd! Serà una escusa per a segones oportunitats?

diumenge, 5 de juny de 2016

Curt 497. Sota les capes.

Amb la primavera exultant a l'altra banda de la porta l'obvietat t'aclapara, és hora de desempallegar-te de les (capes) marronoses que has fabricat durant el llarg hivern; són {escates} escamoses d'arrodoniments esmolats, són una >cota< de punxes que ja no necessitaràs. Però et són tan familiars, tan estimades! T'han sigut cau i llar, qui sap si també crisàlide }I{.

dissabte, 4 de juny de 2016

Curt 496. Campanades a res.

Del graó estant el tocar del campanar et sega. Has sumat dos tocs als esperats, i la porta segueix sent un ermot silenciós; ni rastres d'ombres per l'escletxa d'arran de terra, ni timbres frisosos de xafarderies veïnals.

divendres, 3 de juny de 2016

Curt 495. A un pentagrama de distància.

Entre els dits subjectes el fil musical.
En diagonal, veus com un peu marca el ritme de la bateria dels teus auriculars. Et sembla increïble. És possible?
Li busques la mirada, necessites assegurar-te'n, però està perduda entre les notes que us separen. Et concentres, de nou, en el batec acústic.
Absorta en un món de blancs i negres, de línies paral·leles desenllaçades, obres els braços de la imaginació per provar d'escalar les notes que t'enllacin al seu pentagrama.

De sobte els armònics s'amplifiquen en tonalitats riques, vibrants, brillants. Reobres els ulls al món, el peu s'ha aturat; els ulls, però, compten els batecs del teu peu.

dijous, 2 de juny de 2016

Curt 494. Escissió.

Tens el dit sobre la tecla □;
un polígon blanquinós erosionat de picar nErvióS, HISTÈRIC .
Rellegeixes el text.
Cada coma és al seu lloc,  >, <
cada acce 'nt,
cada  .  punt .  suspensiu . 
Amb el tou mesures la tecla □.
Amb l'ull ⊙ et qüestiones ¿? la [rectangular] allargada que li és veïna del pis de ^ sobre.
El dubte}{ et tempta,
l'emoció t'encarcara ◇.
Prémer-la o no ●○.
Enviar-lo o no ○●.
Destruir-lo o no.

dimecres, 1 de juny de 2016

Curt 493. Qüestió de paraules.

"Tens dos minuts", li has aclarit. Per la seva ment, t'és obvi, desfilen paraules per la passarel·la dels afalacs. Quina pensa reutilitzar per engalipar-te, és encara un misteri.

dimarts, 31 de maig de 2016

Curt 492.

I d'aquella feta, van institucionalitzar el primer dia universal sense curts.

dilluns, 30 de maig de 2016

Curt 491. Ceguesa estressada.

T'ha demanat que et giressis.
"Tinc res al jersei?!", has preguntat estranyada.
Ha insistit. No desxifres la mirada, molt menys la insistència.
"Que m'he tacat?!"
No diu res, només fa cercles amb el dit.
T'estàs començant a posar nerviosa, només et faltava això... amb el dia que has tingut. Fas una volta sencera.
"Què, què tinc?!"
"Torna-hi!", persisteix, somriu, però per què carai somriu.
D'esma li fas cas i al quart de volta, per primera vegada perds consciència del propi jo i busques, amb ulls encuriosits, quelcom, minúscul. A la mitja volta el nas les delata. Als tres quarts frenes en sec.
"Són precioses!", dius ensorrant el nas entre els pètals.
I mentre t'acostes a fer-li un petó el cap et bull buscant comprendre com és possible que no les hagis vist abans.

diumenge, 29 de maig de 2016

Curt 490.

Una vegada has recomptat els esdeveniments, has arribat a la mateixa conclusió que havies intuït: res, res sembla tenir massa sentit.

dissabte, 28 de maig de 2016

Curt 489. Per un grapat de crispetes.

Ha entrat enfurismada i s'ha aclofat a la butaca.
"No. Ha dit, no!"
"No?!", l'han mirada amb la incredulitat atea.
"Però jo vull crispetes!", s'ha esgargamellat la germana petita en plena marraneria. "Vull crispetes!"
"Doncs no n'hi han!"
"Però",  ha continuat la mitjana, "si només faltaven 50 cèntims!"

divendres, 27 de maig de 2016

Curt 488. Exàmen.

Amb calma col·locaves lletra rera lletra, però amb tanta parsimònia que abans no acabessis ja havia esclatat el timbre en rialles.

dijous, 26 de maig de 2016

Curt 487. Llop.

Aquella mirada...
t'ha esgarrapat la pell des de la cantonada.
T'hi has girat d'esquena.
La parada s'ha tornat un lloc hostil, i notes com els dos focs s'apropen encenent-se... per cremar-te.
T'has arrecerat entre dos passatgers, inconcients, que fugen el món xuclats per la pantalla.
Els ulls incendiats són a quatre passes, t'esgarrinxen la roba, t'estremeixen l'ànima...
El so del fre ha pausat el malson, i has fugit portes endins perseguida pels crits del conductor, ara has de recular?
Són a tocar de la porta,
t'has acostat tremolant a picar,
et mira,
et tapes amb la jaqueta,
el conductor t'interroga,
tibes roba d'on no n'hi ha,
somriuen babejant,
el conductor segueix pendent de tu, estranyat,
el sotges clamant amb silenci esfereït,
gira el cap,
fiquen un peu a dins, han començat la caça,
recules entrebancant-te,
criden...!
Les urpes encallades,
la mirada esclatant de fúria frustrada...
La porta l'ha atrapat,
i ara el conductor l'expulsa.
Plores.

Curt 486. A recer.

Tant dissimul de res ha servit,
tanta disfressa, inútil,
ha sigut entrar a casa
i el parell de braços t'han encerclat el coll.
La màscara s'ha evaporat mentre el mal humor desapareixia.

dimarts, 24 de maig de 2016

Curt 485. Al lloc inexacte.

Des de la llunyania de veus, motor i fricció de rodes a les vies, t'ha arribat el clam. Drets, igualtats, treballadors, revolta, i precarietat s'enrosquen en un discurs inesperadament apassionat. Gent dissimula, d'altres l'escolten, d'altres arquejen celles disgustades. A tu, un calfred involuntari t'ha tensat la respiració. Pobre profeta, inspires, és a la seva terra...

diumenge, 22 de maig de 2016

Curt 483. La Gran Gerra.

Com qui carrega un altar en processó, els has vist sortir del portal: barres a les espatlles, càntics de lloança, hàbit d'idolatria, fidels exaclamant-ne el nom i, a dalt, sota pal.li, la Gran Gerra, port dels vagabuns etílics, guaridora de les penes, comfort dels solitaris.

dissabte, 21 de maig de 2016

Curt 482. Aire nou.

Amb els cabells entortolligant-se pel vent que solca les flaires remeieres, somrius per les carícies de pura llibertat que se't regala amb cada nova alenada.

divendres, 20 de maig de 2016

Curt 481. Confrontació.

T'has aturat davant teu.
El mirall escup una lluïssor estranya.
T'hi has apropat.
Els ulls confrontats s'enlluernen.
S'han d'apartar.
Però s'aproximen, de nou.
Es reconeixen.
Se somriuren.
Es increïble...
Tants anys sense prestar-se atenció.
Tants sense saber-se propis.

dijous, 19 de maig de 2016

Curt 480. Estigmes.

Tan faria que fossis l'heroi de la pel·lícula,  t'han penjat l'etiqueta, i fins i tot els teus t'escudrinyen culpabilitats. Ningú s'atrevirà a dubtar?

dimecres, 18 de maig de 2016

Curt 479. Dia de caducitat.

"Aquí només hi ha una pregunta que cal respondre: Funciona o no funciona?", va dir mentre mirava fixament els ulls encuriosits. "I està clar...", va afegir mentre llençava el comandament, "... que aquest reproductor ha fet figa".

dimarts, 17 de maig de 2016

Curt 478. Lladrocini casolà.

Quan has entrat a la cuina i has vist el fogó buit has començat a riure a cor que vols. Quina una la iaia! T'ha ben entabanat amb la bata, la bossa, la cadira, la plata i l'artritis... Qui t'havia de dir que t'estava fotent la cassola amb una estratagema semblant a la que feies servir per sisar-li les galetes fa anys!

dilluns, 16 de maig de 2016

Curt 477. Passió de camp.

Mirada contra mirada.
A les mans el poder del camp.
Sota el cul, un parell de tamborets de la barra.

La bola entra en joc.
I us deixeu el canells en girs descontrolats,
allargueu els braços arriscant l'equilibri,
xuteu l'aire de l'emoció d'uns gols que,
si l'altzar i la sort us acompanyen,
segur marcareu.

diumenge, 15 de maig de 2016

Curt 476. Plaer pur.

Amb mandra a les extremitats has arrossegat la cadira que clequeja a cada rajola que avanceu.
Els ulls s'acluquen entre els badalls i el sol sincer del balcó.
Col·loques l'exhaust setial al focus celest i  t'hi asseus oferint-te mantell de primavera exultant.
L'escalforeta et puja als llavis.
Somrius.

dissabte, 14 de maig de 2016

Curt 475. Exit?!

La maleïda senyal no para de parpellejar-te "Exit" verd.
"Però cap a on?", li has etzibat en vàries ocasions.
Ja li has fet cas, ja, però és un cercle viciós que et duu al mateix dilema, extenuant-te.
"Ets un desperdici, inútil!".
Persisteix, però, en apuntar la direcció que creu inequívoca mentre tu segueixes encallat a la bifurcació; temerós per l'elecció encertada.

divendres, 13 de maig de 2016

Curt 474. Inspiració.

A vegades es tan sols qüestió d'il·luminar-se amb la frase perfecta, com la fricció de la pedra d'un encenedor que dóna flama i llum per breus segons. Has de ser ràpid, has d'estar alerta, doncs tindràs només una oportunitat per no perdre-la per sempre.

Curt 473. Oblit.

No t'ha passat pel pensament fins ara... Tan de bo no sigui excessivament tard.

dimecres, 11 de maig de 2016

Curt 472. Espera erma.

Allò era un veritable calvari de paciència, no podia evitar-ho, i els dies se li escapaven sense les notícies cobejades.

dimarts, 10 de maig de 2016

Curt 471. El missatge impossible.

Si poguessis [tancar]
la culpa
en el missatge d'una botella [■]
seria tan fàcil alliberar-te'n...!
Llavors,
potser llavors (¿?),
ja sense recances
li \_obriries _/ els teus secrets {⊙}.

dilluns, 9 de maig de 2016

Curt 470. La biblioteca.

En obrir-ne la porta tot el temps t'ha sacsejat, tot l'espai ha florit davant teu invitant-te a un nou viatge textual, tota imaginació ha exaltat en joia plena seduint-te, subjugant-te, apassionant-te.

diumenge, 8 de maig de 2016

Curt 469. A quatre bandes.

Sou el contrapunt perfecte,
el tempo exacte entre clars i ombres,
la mescla sublim de riures i silencis que alimenta.
Sou els anys,
que afegeixen ironia,
amargor,
picant,
i, sobretot, escalfor de cors que s'estimen.

dissabte, 7 de maig de 2016

Curt 468. Atemporals.

Sota un paraigua que brolla primavera per cada barnilla, heu aturat el temps, ulls amb ulls, cors vers ànimes.

divendres, 6 de maig de 2016

Curt 467. Intensitat.

Tres cops \o/,
tres incrèdules O_O vegades,
tres caigudes de claus inexplicables (?!)
en els breus >[segons]< de tancar la porta,
t'han bastat {suficients}
per entendre la INTENSITAT
del pensament
          que et ~ bressola ~
                      
                                                        des de
la
                         distància.

dijous, 5 de maig de 2016

Curt 466. Brevetat.

Mentre la porta de l'ascensor s'obria li has dit: "Els curts... els millors". I amb els dits t'has alliberat del darrer botó.

dimecres, 4 de maig de 2016

Curt 465. Estripalls sil·làbics.

Tenia la certesa que li havien robat el nom, que amb l'extracció de cada lletra li havien extirpat la mateixa ànima.

dimarts, 3 de maig de 2016

Curt 464. Indistintament iguals.

Mentre us miraveu al mirall no heu copsat més diferències de les aparents. Tot seguit us heu estudiat el cristal·lí, interrogant-vos, incrèduls de tanta asseveració. Per què us volen destriar si no sou més que gotes d'aigua?

dilluns, 2 de maig de 2016

Curt 463. Camins lligats.

És impossible que en tinguis memòria, però segur vas repel·lir la seva arribada. Els plors, les babes, els panyals.
Ara però, voldries recordar, encara que fos per breus instants, la curiositat, els riures, les pessigolles que són el rastre més visible de les ombres que us acompanyen pel camí.

diumenge, 1 de maig de 2016

Curt 462. Maleta de temps.

Tens la maleta farcida de records d'anys oblidats, de pesos massa presents, d'alegries que t'han llevat cada dia. Avui, en mires el contingut, i com evitar un gràcies! Allà t'hi reconèixes, qui eres ha fet qui ets i, amb paciència i esperança, en qui et convertiràs.

dissabte, 30 d’abril de 2016

Curt 461. Pols de Sang.

Quan has arribat aquest matí no pensaves pas quedar-te, però t’ha acorralat i, ara, arraulit contra el mur de pedra, pregues. Ell és fora, et busca. En sents la fressa pels carrers de llambordes salvatges.
Les quatre cases a la llunyania t’han sembrat temptacions a l’ànim. El llogarret buit era una delícia per a redescobrir. Ara, però, maleeixes la curiositat que t’ha reptat espina amunt, controlant-te amb una voluntat massa nostàlgica.
Es fa fosc, un parell de fanals carregats de teranyines teixeixen la penombra. Et crida. I al so de les petges feréstegues, sil·labeja un nom que havies oblidat. Voldries ser un roc més del mur on t’arrapes, la tensió als genolls te’ls està tornant lítics.
No creus poder escapar. El silenci és espès com el record dels ulls que et cerquen..., que et sotgen. Ja no estàs sol al miserable casal. T’ho diuen els ulls que t’esgarrapen des de la fosca.
Tu.
T’etziba amb batecs secs.
Tu.
Respons amb altivesa irrevocable.

I abans d’arribar a les mans, encara tens temps de mirar per darrera vegada la parricida cicatriu que et va costar la sang.

divendres, 29 d’abril de 2016

Curt 460.

És impunitat pura, i res, res, és a les teves mans, doncs ets un desperdici que batega al seu plaer...

dijous, 28 d’abril de 2016

Curt 459. D'un tren entrant.

I tot i que ja no hi sigui l'avi, cada primera llambregada al tren quan et fa prémer-li la mà, com la nena, ara ja adulta, que somnia en dracs que mai van ser.

dimecres, 27 d’abril de 2016

Curt 458. A contra batec.

Notes el batec als artells...
El cor no conté sang, ja...
Tot és a punt, un segon, dos...
I les mans s'alçaran en sonar el darrer rampell.

dimarts, 26 d’abril de 2016

Curt 457. Primmirat.

Quan l'has obert has dubtat si menjar. L'olor a concentrat s'ha espargit per l'habitació amb desesper; realment, fa molt que van empresonar aquest troç mins de sustent. No obstant, un ronqueig queixós et reclama atenció des de les vísceres.

diumenge, 24 d’abril de 2016

Curt 455. Carrincló per necessitat.

T'ho has tornat a mirar,
potser hi ha un xic massa de rosa,
un número lleugerament exagerat de cors,
una exaltació floral desmesurada...

Tot i que,
reconsiderant-ho,
un excés de cursilera
tampoc et vindrà malament per l'ocasió!

dissabte, 23 d’abril de 2016

Curt 454. Inseparables.

En un bloc de plastilina on dos colors s'han tornat tan indestriables com vosaltres, hi has clavat la rosa. Al costat unes pàgines encara per descobrir, esperen pacients la pausa de l'amor.

divendres, 22 d’abril de 2016

Curt 453. Una caixa per l'oblit.

L'has depositat entre les quatre parets d'acer. Mentre tancaves la porteta t'has permès el darrer sospir, l'últim somriure, la llàgrima final, que deixaràs que es deleixi de la caiguda lliure.

Has fet girar la roda marejant les combinacions, i has cremat el paper on d'impuls havies anotat l'única necessària. Desitges que aquest cop la desmemòria et sigui tan eficient com sempre.

dijous, 21 d’abril de 2016

Curt 452. Aparences perdudes.

Havien sobreexplotat
TANT
la hipocresia que
cada nou intent
era vòmit fètid amb excés
de perfum (ferum).
I aquest
ja no ocultava la floridura
que els era
                       p
                         e
                            l
                              l.

Curt 456.

I la pluja plora silencis que mai compartiràs.

dimecres, 20 d’abril de 2016

Curt 451. Esgarrapant segons.

El rellotge s'entesta en avançar.
I tu, desvalgut d'atemporalitat, t'aferres a la maneta per esgarrapar-li els breus segons de molt.

dimarts, 19 d’abril de 2016

Curt 450. Sota un cel perfecte.

"Si les nits duressin vint-i-quatre anys, buscaria el cel perfecte per compartir-la amb tu", li has xiuxiuejat a cau de cor.

dilluns, 18 d’abril de 2016

diumenge, 17 d’abril de 2016

Curt 448. Els ulls del record.

"Quins ulls!", li has dit. Ella somriu, "Sí!".
Ara la mires a ella. És commoció dolça que llegeix l'exacte pas dels anys en els ulls de la fotografia. Li agafes la mà, una llàgrima s'escapa fins a fondre's en un inevitable somriure.

dissabte, 16 d’abril de 2016

Curt 447. Seccions.

Vius | per seccions | de [10] minuts,

les trobades () et sostenen -^- la VIDA,
les paraules  et donen l'alè ~~~,
les mirades t'activen {ON} la corda.

La resta...

"és"

... supervivència.

divendres, 15 d’abril de 2016

Curt 446. Fora de to.

Potser només és mig to, però mai havies sigut tan conscient de la dissonància de les vostres harmonies.

dijous, 14 d’abril de 2016

Curt 445. Albada.

El raig ha trencat els núvols, com un braç alliberant-se dels llençols, com un batec es deixondeix en apagar el repetitiu despertador. I tu, embriagat per la bellesa de l'albada, no saps com treure-te-la del cap.

dimecres, 13 d’abril de 2016

Curt 444. Tant i tan poc.

La resposta escueta, sagnant, t'ha estremit la pregunta. Tanta seguretat, tanta ignorància juntes... Tanta innocència pervertida.

dimarts, 12 d’abril de 2016

Curt 443. Massa sí per poc no.

De perquè sís i perquè nos categòrics les parets n'estan fartes, les teves orelles, però, encara esperen raons d'arguments àgils esgrimits amb elegància verbal i floritura adjectival.

dilluns, 11 d’abril de 2016

Curt 442. Decocció.

En una marmita massa urbana hi has creat l'elixir d'herbes digne d'una trementinaire.

diumenge, 10 d’abril de 2016

Curt 441. Vergonya.

Després de tot plegat, no podrien ni encarar-se al mirall, els deien. Tots aquells ulls tenien una lluïssor massa cristal·lina, massa delatora. Però què els importava. Ells eren poder, ells eren llei.

dissabte, 9 d’abril de 2016

Curt 440. Fora de lloc.

, t'han, regirat' les_comes,, ets una munió , de) puntuació. que avança; sense: sentit ni lò-gica aparent!?

divendres, 8 d’abril de 2016

Curt 439. Al pol oposat.

Amb pas ferm esveres els pardals que se sacien en bassalts que vessen. El seu vol és el teu marc victoriós; el seu esglai, la reacció escaient. I et vendries el què calgués, a qui més fosc fos, per tornar intrusos de tempestuosa indolència en pardalets espaordits.

dijous, 7 d’abril de 2016

Curt 438. Heroi anònim.

I només li ha calgut una mirada, un somriure ocular carregat de fe per aixecar-te del sofà, per posar-te en el camí dels herois.

Curt 437. Amb nova llum.

Els lliris han tornat, com un llumí incandescent, t'encenen el jardí per irisar-te la mirada després de tanta foscor.

dimarts, 5 d’abril de 2016

Curt 436. Final atípic.

No ets la típica silueta de cowboy, però en breus instants et fondràs amb el sol, sereu u amb l'horitzó.

dilluns, 4 d’abril de 2016

Curt 435. Raptats.

Heu arribat a tal punt que no sabeu si seràs tu o els llençols qui demanareu recompensa per alliberar-vos els altres de l'un.

diumenge, 3 d’abril de 2016

Curt 434. La pell esquinçada.

Ha sigut un instant..., has sentit com la tela cedia a l'estrabada. L'estrip t'ha punxat el cor. Amb les mans aferrant-se a la reticència més visceral, has buscat l'horror amb tacte atemorit. La ferida s'ha enfilat columna amunt esfilagarsant-te el teixit. Un bloc de sal s'ha llençat obrint-se pas, coent, a través del blindatge ocular.

Recordes l'olor del dia que te'l va comprar, els ulls com monedes de la dependenta, la il·lusió del primer regal, la innocència de les promeses primerenques... Com si fos ahir, com si no haguessin passat només set mesos.

Has anat amb cura de no agreujar la ferida mentre te'l treies. L'has dipositat a la taula, has provat de posar de costat els fils que ja no són u. Impossible. T'hi has girat d'esquena per repudiar el dolor que et foragita. Has hagut d'acabar marxant...

dissabte, 2 d’abril de 2016

Curt 433. Pols a mort.

L'has esclafada amb gust venjatiu. És la segona vegada, no se't tornarà a escapar, amb l'escombra l'aplanaràs abans de destriar-la en trobar el recollidor. Adéu, pelussa, adéu.

divendres, 1 d’abril de 2016

Curt 432. Després de la tempesta.

I de sobte el riu sobreïx la llera, el cabal calmós acaricia la passarel·la que s'ha tornat en un llit superficial, i sense calçat idoni us hi heu llançat com infants xipollejant d'alegria per la tornada de l'aigua.

dijous, 31 de març de 2016

dimecres, 30 de març de 2016

Curt 430.

Ets una fulla estriada en el clot d'una petjada fangosa. Sense pietat t'han placat contra la terra humitejada pels urins de la seva recreació.

dimarts, 29 de març de 2016

Curt 429. No només una pel·lícula.

Sou quatre parells d'ulls clavats fotograma a fotograma, repetiu diàlegs amb mirada desperta, i premeu el cor amb cada ensurt de l'estimat protagonista. Sou fidels a ell, i la seva història és vostra avui, ara, i sempre.

dilluns, 28 de març de 2016

diumenge, 27 de març de 2016

Curt 427. Gàbia de ciment.

Tenia la mirada esgarrapada de gris ciment. Quan obria els ulls els llacrimals exhudaven monotonia monocromàtica. Per això aquell moment era crucial, engrescador,... terrible.
Amb les parpelles tancades notava la capa càlida de sol primerenc, l'olor a brisa rosada regalimant-li als pulmons, el fressar de les fulles dels trèmols del camí. I, amb tot, temia obrir els ulls, l'esgarrifava la possibilitat d'encegar-se per un espectacle curull de tons de vida, per un horitzó massa llunyà... inabastable pels grillets de la gàbia de la quotidianitat.

dissabte, 26 de març de 2016

Curt 426. Ull per ull.

Se li ha regirat la sang.
Com a tu se' t va retorçar abans.
Com a l'altre se li va ennuegar, prèviament.

I demà, qui sap qui rebrà la recargoladora cadena amarada de roig rabiós sense sentit.

"Ull per ull", reclamen.

"Ull per ull..." murmures "... i el món s'assecarà sense sang".

divendres, 25 de març de 2016

Curt 425.

Aquella cara de pomes fastiguejades sempre li decorava les paraules. Aquells llavis propulsats eren un promontori escupidor d'autoelogis sibilants.

dimecres, 23 de març de 2016

Curt 423. Conductor temerari.

De l'ensurt has fet un bot al costat. I ara que n'has vist el responsable només tens ulls a la cara. El cotxet torna a agafar embranzida, i traient les pestanyes per la línia del manillar, el pilot riu en sentir riure el bebè que pica de mans, reclamant velocitat.

dimarts, 22 de març de 2016

Curt 422. Transició.

Mai més va tornar a tronar com ho va fer aquella nit. El paper de les parets va deixar de regalimar humitats, ja no necessitava escupir les miserables memòries. Ara es concentraria en retornar-te l'escalfor que tant t'havien escatimat.

dilluns, 21 de març de 2016

Curt 421. Ni rastre.

Tens la pell quallada, s'esverla com una capa de gel que ha rebut el cop de gràcia. Fins i tot, el cristal·lí se t'ha ressecat, com un mar mort per massa sal que et podreix. I per cada esquerda, per cada clivella, notes com se t'escola, com et succionen tota resta d'humanitat.

diumenge, 20 de març de 2016

Curt 420. Inspiració.

Et doldria la membrana que recobreix els pensaments si la perdessis, per això qualsevol superfície t'és bona, sense importar el tipus d'utensili, ni tampoc els individus que es transformen en ombres. És massa preciosa com per perdre-la, una joia que poliràs a base d'amorosir-la amb l'escriptura.

dissabte, 19 de març de 2016

Curt 419. Senyals.

Tanta senyal lluminosa t'ha ben estafat, has cregut que era la definitiva, però només era un neó fent figa.

divendres, 18 de març de 2016

Curt 418. L'ídol.

Has escupit a les vies.
"Victòria! Mira'm, mira'm!"
Ella babeja per tu. Avui, ho tens clar. Els ulls espantats t'idolatren.
"Ei, tranquil·la! Si que et cagues ràpid, tu!"
Somriu tapant-se els llavis, que tard o d'hora et menjaràs, amb mans tremoloses.
"La primera... vegada que jo em vaig... colar... vaig plorar"
Dius impostadament comprensiu. Es commou! S'ho ha empassat! Perquè collons esperar?! I te li llances a la boca.

dijous, 17 de març de 2016

Curt 417. L'instant pur.

És un instant especial, un segon perfecte, un gest d'espatlles, de cap, de celles, però amb una única mirada saps que estan llestos per començar la tasca.

dimecres, 16 de març de 2016

Curt 416. Nenes barbudes.

La desfilada de nenes barbudes t'ha decensisat. No queden homes, són nines pusil·lànimes amb vestimenta masculina...
Un pensament irrefrenable s'ha tornat en blanc i negre, en color tot just estrenat, i en aquells actors que miraven la càmera, amb posat orgullós, amb gest galan, amb ànima escènica.

dimarts, 15 de març de 2016

Curt 415. Traça amorosa.

Tanta frisansa desenfrenada..., ja poden fer ja, com no et tractin amb més cordialitat no penses pas obrir-te. Què és pensen, que per ser un tros de metall tens menys necessitat d'amabilitat?! Doncs que s'esperin desesperant d'impaciència!

Curt 414.

Tot allò era només sorra, i les seves petjades s'esfondraven en un desert massa gran per tan poca esperança.

diumenge, 13 de març de 2016

Curt 413. Al costat.

Com dues ombres fusionat-se sobre l'herba gebrada, heu començat a caminar entortolligant mans, enllaçats de cor.

dissabte, 12 de març de 2016

Curt 412. Escindit.

A la porta, amb un peu a cada costat del llindar, la realitat t'ha deixat ben estomacat. Ara t'aguantes arrepenjant l'esquena al marc, el cap alçat, els ulls blindats, la boca esgarrapant aire per a uns pulmons atabalats.

El peu dret és dins; l'esquerra, fora.
Aquí tot és silent, atemporal, irreal.
Allà el ritme s'esvera amb rellotges que marquen fets. Aquí hi sou la caixa i el teu pensament. Allà la vida i tots els ells aliens al teu dolor.

divendres, 11 de març de 2016

Curt 411. L'home roig, l'home verd.

Semblaria que la mirada taxativa de l'home rogenc hauria de ser suficient per aturar marees, però no, i el revolucionari no és fer-li cas, ni molt menys! Només esperits reaccionaris com el teu s'atreveixen a abraçar la norma i quedar-se immòbils, com qui juga a pica-paret, fins que l'ignorat homenet verd torna per deixar-vos un pas que li ha sigut usurpat.

dijous, 10 de març de 2016

Curt 410. Tríada instantània.

Només t'han fet falta tres instants.

Tot s'infla, com una panxa butida després de massa pa, de massa aigua.

Tot es tensa, com una corda de guitarra abans de la volta de clavilla letal.

Tot s'esfondra, com una pila bastonets de mikado rodolant en arriscar massa.

I ara, ni tan sols et trobes en la pols que hipnotitzada dansa al raig de llum.

dimecres, 9 de març de 2016

Curt 409. Set de sang.

De tant que havia oblidat excersitar-se el tenia entumit, però aquell era el límit de tota paciència i a la propera paraula, per inofensiva que fos, se li llençaria a la caròtida amb tota la ràbia que havia amansit amb els anys.

dimarts, 8 de març de 2016

Curt 408. Un dia qualsevol.

I t'has llevat com cada dia per posar-te a treballar, per tu cada dia és igual, per més que a aquest se'l vulgui tenyir de fictícies igualtats.

dilluns, 7 de març de 2016

Curt 407. Memòria musical.

T'has transformat en una criatura de l'ensurt que t'ha fumut la tonada; i sense adonar-te'n, per a sorpresa i espant dels altres passatgers, has començat a cantar-la com una ànima posseïda.

diumenge, 6 de març de 2016

Curt 406. Trossets d'impaciència.

Per sota la boina escoltes el parell de peus que ja tornen. En arribar davant teu et tiben amb força.
"Avi, avi, mireu si les trumfes són cuites!"
I et condueixen a la cuina, et marquen cada graó, cada moble, i mira que els hi vas posar tu, aquí!
Et talla un trosset de patata. El tercer de la tarda. Te l'acosta a la boca amb la forquilla.
"No, reina, encara són crues!"
I desfeu el camí al banc on et deixa per tornar corrents a remenar-les.
El sol t'escalfa les cames, hauràs d'aprofitar-lo, d'aquí cinc minuts, sis a molt estirar, ja sentiràs els passos de nou... No espera, somrius, ja torna... "Avi!"

dissabte, 5 de març de 2016

Curt 405. Banda sonora encallada.

Has evaluat la situació.
Notes una mancança creixent.

Primer, te l'imagines amb violins aguditzant notes, les afiles com un esmolet predint bon temps.

No funciona.

Potser només caldria projectar suaus puntejats de guitarra, però l'ànima heavy que t'habita s'exalta amb el contacte metàl·lic.

Massa punyent.

Qui sap, potser és més qüestió de bateria, però amb l'emoció t'has etzibat un redoble de baquetes al cor.

Res.

Seria tan senzill si portessis la banda sonora integrada per no confondre't entre el terror i l'amor!

divendres, 4 de març de 2016

Curt 404. A través de la finestra.

Has d'aixecar la persiana a l'hora establerta, però per què? Saps què t'hi espera: la fosca recargoladora d'ombres d'informe fisonomia.

El tedi et reté, qui vol tornar-s'hi a encarar... Cada mirada d'obscuritat és una riallada d'absurditat llençada amb virulència contra la minsa paret de palla que t'apuntala. Tot i així, ho has de fer. Ho fas.

Avui però, els ulls reculen afrontats, hi ha llum il.luminant l'ampit de testos erms. D'on surt? D'on és d'on prové aquest focus que us ha regalat els colors?

Has fet girar la maneta contra la seva voluntat, les frontises han cedit a grinyol per mil·límetre, i has tret el cap per la finestra.

T'ha sorprès la naturalitat amb que els porus entomen la brisa fresca i somrius empassant aire.

I de sobte, les rialles no són només teves, i el teu cap no és l'únic que saluda la claror, avall, amunt, la paret s'ha cobert de bonys amb cabelleres esbutllant-se. A dreta i esquerra, trobes complicitat il·lícita.

Heu fet l'impensable, heu obert la finestra, heu trencat el segell.

dijous, 3 de març de 2016

Curt 403. Porta a través.

Has decidit que aniràs passant, la porta té en tu una atracció que no esperaves, i ara que t'arriba l'escalfor solar a la punta dels peus, estàs decidit a desempellegar-te de la flaira a resclosit.

dimecres, 2 de març de 2016

Curt 402. L'heroi desgastat.

El mirall ha escupit el teu reflex,
els ulls tampoc no l'han acceptat.

No t'han deixat cap altra escapatòria,
has destrossat el maquillatge amb un sol traç.

Prou màscares diu el sabó,
prou personatges exclama l'aigua,
prou fingir et supliquen les mans.

dimarts, 1 de març de 2016

Curt 401. Pols de cor.

Has marxat sense mirar enrere, amb les llàgrimes esberlant-te, arrosegant un cor que s'esgarrinxa entre esbarzers de ciment i bull en mirada glacial.

dilluns, 29 de febrer de 2016

Curt 400. Extra.

Potser era l'olor de galetes calentes que havia trucat als porticons, o la humitat a pinassa que surfejava a la brisa, però tenia la certesa que estava gaudint d'un dia regalat.

diumenge, 28 de febrer de 2016

Curt 399. Bressolant-la.

Has entrat a l'habitació. La petitona dorm. La deus haver imaginat.

"Qui ha obert la boca?". El silenci és resposta clara. Busques culpabilitat, però cap ull en demostra.

De nou al dormitori, interrogues les parets. L'has tornada a sentir. Com? Si aquí només hi sou el respirar plàcid del bebè i tu?

"Ja hi tornem?!". El gest callat és un xic més tens. Però cap d'ells se'n revela causa.

N'estàs convençuda, la melodia surt d'aquí i la nena no pot ser pas. Qui, doncs? I com...

"Prou! Qui és que canta?!" La tibantor ambiental s'ha esquinçat en sonar el timbre. "Està bé, tothom fora".

La incredulitat penja d'un fil. La veu es dolça; la cançó de bressol, preciosa; la cambra, buida.

T'has assegut al racó de la font, entre el mur i la bardissa. Has obert la bossa de l'esmorzar i d'entre les galetes n'has tret la llauna buida d'on,

La tonada et sona. Te la cantava la mare. De sobte els ulls se t'han aturat en un bony sota els llençols. Serà algun peluix, però els tens a la vista. El palpes.

de la tapa del cul, penja un fil que vau colocar amb el pare l'estiu passat. És màgic! Ahir en vas escapçar un tros. I ara penja d'una altra llauna.

Una llauna? Amb un fil... Els ulls et són plats fondos curulls de sorpresa, d'il·lusió. La llauna canta. És ell, ell!

T'has posat la llauna intercomunicadora als llavis. La cavitat ressona als teus dits mentre s'escalfa pel baf i el cor que li regales. Segur que tot són somnis de cotó fluix al seu son!

dissabte, 27 de febrer de 2016

Curt 398. Volta celest.

Has alçat els ulls al gris que tot ho cobreix; proves de tenyir-lo del blau que els grans rememoren. Però com imaginar tanta blavor.

Expliquen que necessitaven protecció, que tal brillantor feia aclucar ulls, feia rajar llàgrimes. I que aquestes reflectien els rajos del Sol, l'astre rei en deien, lluint com pedres precioses d'irisada coloració.

Les teves llàgrimes són grises.

Sovint, somnies il·lícitament en l'escala prohibida, en traspassar la senyal amb clandestina predestinació, en ascendir els graons ja mai trescats,...

Oh, si fossis valenta!
Posaries a prova els temors i t'arrencaries la curiositat com qui es desfà d'un sospir. I seria en aquell instant quan, amb les parpelles humitejant-se, sabries quin to de cel exacte li donaries a la volta de l'estació amb el teu pinzell.

divendres, 26 de febrer de 2016

Curt 397. El primer vol de la Papallona.

Primer gir.

Cercle perfecte, la jaqueta ha traçat el dibuix exacte del ritme corporal.

Alces una mà, després l'altra.

I les retornes a l'estómac on les creues i les fas ondular.

Gires mig cos, espatlla amunt, avall.

Mentrestant, espies amb lluïssor ocular els qui tens davant.

Segon gir.

Et desfas la cua al quart de circumferència, els cabells s'obren com un acordió entonant les notes de sorpresa.

Tocs de claqué.

De les carícies suaus passes a la percussió frenètica, i cada contacte sec amb el terra hi clava la pena de què t'has desprès.

Caderes del ventre.

Ressegueixes els punts cardinals amb un vuit infinit. Tot seguit els marques amb picats exactes. Els braços són manetes de brúixola.

Tercer gir.

Sobre la punta dels dits voltejes elevant el cos i arquejant el tors endarrera. Les extremitats superiors són ales de papallona trencant el capoll.

T'atures en sec.

Inspires.

Expires.

Inspires.

I esclates exultant en un Do que s'enllaça amb la resta de notes, i que acaben d'aturar els ulls que encara no sabien que ballaves al ritme del silenci de l'estupor, amb la cadència exacta de la llibertat al cor de la plaça.

dijous, 25 de febrer de 2016

Curt 396. Rastre de llum.

No podia ser que tot fos tan obscur. Però no podia negar obvietats. Cada raig solar es tenyia amb el negre del fum en suspensió. Les volves de sutge que flotaven entre el cristal·lí i l'horitzó emmetzinaven tot objecte al seu voltant. No obstant, aquella llum, per més enverinada que estigués, seguia lluint amb un orgull digne de les resistències més numantines.

Entrevista d'aniversari

Fa uns dies, en celebrar el primer any de curts, em van fer aquesta entrevista.

http:// blocveu.ub.edu/2016/01/25/parlem-amb-cristina-casals-i-miret/

dimecres, 24 de febrer de 2016

Curt 395. D'un desig de somni.

Amb la punta d'un bastonet de cotó fluix empapat d'alcohol, t'obres pas entre la ronya de fang i suor mentre et dibuixes lletres a l'avantbraç. Són tatuatges i, de cor, demanes al Déu de la joia que l'esperit etílic te les gravi com el baix relleu d'un desig tan sols encetat.

dimarts, 23 de febrer de 2016

Curt 394. La burra.

Li has exprimit tant la mame