diumenge, 31 de gener de 2016

Curt 371. Assalt de colors.

Tants anys amb aquell jersei i ara resultava que no era del color que creia. Qui sap si no tenia un dels Dalton a les pupil·les!

dissabte, 30 de gener de 2016

Curt 370. Bufó d'enganys.

És un engalipador de professió, expulsa falòrnies com qui escup capellans, i et mira amb un toc de seducció que li va balder. Entre bola i floreta, però, se li desinfla la ja pansida estratègia en robotar amb la teva cella mig alçada.

divendres, 29 de gener de 2016

Curt 369. Darrera aliança.

I amb el pensament reblert de recels us heu mirat. Res més queda on descansar els ulls, la resta són desferres apocalíptiques que fumegen fortor. I, a contracor, ell i tu, tu i ell, sou tots.

dijous, 28 de gener de 2016

Curt 368. Plagues d'antuvi.

Tenia l'espina dorsal impregnada per l'escurçó de l'egiptologia, tot el cos li traspuava jeroglífics. Era un cas crític, no havia separat els llavis ni mig mil·límetre que ja escampava passió contagiosa en mots entremeliats i enjogassats que fruint s'arrapaven com una plaga a qui l'escoltava.

dimecres, 27 de gener de 2016

Curt 367. Aquella veu.

Quan l'has sentida, la instantània humitat del cristal·lí s'ha sincronitzat amb un somriure. Feia temps que la tonada no et ressonava corassa endins, feia massa que cap veu no et feia taral.lejar.

dimarts, 26 de gener de 2016

Curt 366. A córrer!

No havies tingut gens clar què faries quan hi arribessis, però ara que has arribat, amb l'esbufec incendiat d'emocions, no pots treure't del cap la imatge d'en Forrest Gump. Així que, emulant el corredor d'Alabama davant l'oceà, faràs un nou gir al guió i iniciaras el nou tram del viatge.

dilluns, 25 de gener de 2016

Curt 365. Pastetes textuals.

Sempre has gaudit de la vena dramàtica; fins i tot quan oferies plats impossibles de pastetes amb els braços curulls de regalims, escenificaves les delícies culinàries. Avui, les pastetes són paraules que remenes i destries, que esculls i amaneixes, per donar consistència als éssers que et poblen gronxant-se entre neurones.

diumenge, 24 de gener de 2016

Curt 364. 3- què?

Tan hi feia que li detallessin les mides, que concretessin referències de color exactes, que n'intensifiquessin l'exemplificació, allò eren pedres, hereves innegables d'una construcció extraordinària, però per més que hi insistissin se li havia espatllat el 3D.

dissabte, 23 de gener de 2016

Curt 363. De societats secretes.

L'esquena arrapada a l'ombra del pont. La respiració audible pels gossos. Les mans aferrant-vos mentre la processó matriarcal us camina per sobre. Heu arribat aquí seguint la seqüència lògica del misteri, contradint tota regla establerta.
Ja és tard pel penediment. L'ànima us és escarafalls d'estupor, doncs els càntics materns són proclames de conxorxes ancestrals. De mare a mare, en descens directe fins a vosaltres, han transmès pors i supersticions per donar-vos ales per volar.

divendres, 22 de gener de 2016

Curt 362. Alè a mar.

El vaivé de les onades bressolant el buc del vaixell sovinteja el teu son. A mitja nit et despertes amarat de desesper, la costa és lluny, serrats enllà. Rarament acluques els ulls sense la imatge nítida de les veles perseguint el sol ponent. La sal de mar és l'aroma del cafè a l'albada, quan tot dormir és ja inútil, quan tot temps sembla poc. Així que aixeques persianes, i el veus allà, escorant a babor, llest per ser remolcat cap a la mar.

Perquè hi ha un home que construeix un catamarà a terra ferma.

dijous, 21 de gener de 2016

Curt 361. Cagadubtes.

Qualsevol excusa li era bona per fer trontollar certeses, una simple fulla s'acomiadava de la branca mentre deia sí i es repensava qualsevol convicció.

dimecres, 20 de gener de 2016

Curt 360. Massa poc.

Què hi fa que les comptis mil vegades, quatre són quatre, i continuaran sent escasses.

dimarts, 19 de gener de 2016

Curt 359. Superheroi.

D'un jersei vell, donat, guarnit de borrisol, n'has fet una capa. I danses i saltironeges i voles passadís enllà amb la vènia dels guerrers, amb el beneplàcit dels immortals.

dilluns, 18 de gener de 2016

Curt 358. Una capsa per regne.

Un seguici de figuretes de fang s'alinien moixes, entre llums i cases de suro, a l'entrada d'una vella coneguda capsa. De nou, la foscor serà tot regne i entre sis cares rebotaran ja oblidades melodies d'un nen xiquet que ja camina vers Pasqua.

diumenge, 17 de gener de 2016

Curt 357. Durícies.

Les línies de les mans ressegueixen congostos entre altiplans de conglomerats callosos que s'han anat solidificant amb el pas del treball. Cada cim arrodonit, desgastat, erosionat, enyora certa sensibilitat però no n'hi manca. I cada dit, com penínsules que dibuixen fiords agrests, es deleix en precisions que certs incrèduls li creuen utòpiques.

dissabte, 16 de gener de 2016

divendres, 15 de gener de 2016

Curt 355. Recurrents.

Eren els típics personatges de l'habitual pel.lícula de l'acostumat dissabte a la tarda amb els guionistes de costum, però tenien el mal vici d'improvitzar.

dijous, 14 de gener de 2016

Curt 354. D'una pantalla desesperada.

"¡Federico Sebastian, no!"
Has cercat a dreta i esquerra qui ha proferit tal crit, però la pressa dels passatgers que t'empenyen vagó endins t'ha distret.
"Federico Sebastian, por favor...", ha dit la veu esgarrapant-se.
La barra on t'agafes s'ha fos. De nou, els ulls t'han fet girar el coll. On es aquest patiment? Sents com la veu s'esgargamella, tant dolor ha fet que altres pupil·les cerquin i es creuin amb les teves. On és la pobra ànima que exhala esgarips?
I de sobte, l'has trobada, empresonada en quinze polzades, plorosa, gemegosa, de genollons a la catifa, a tot volum pels oients de la línia ferroviària de torn.

dimecres, 13 de gener de 2016

dimarts, 12 de gener de 2016

Curt 352. Àngels de groc.

El fred t'arrenca la pell amb cada gota salina que et regalima. L'horitzó només és boirina impossible, somni utòpic que t'han venut a preu de vida, irrisòria esperança que ni volent-ho seria reflex de l'horror que et taca les petjades. Res, res... , res et queda tret l'alè que cristalitza aire, tret les mans que s'aferren a les desferres que com tu malden per no deixar d'atapeïr la barca.
Alces els ulls cercant la lluïssor solar esvaïda, quan de cop, serrant la broma que us esborra el futur, un arc de groc avança amb crit ferm vers vosaltres. I quan us encercla, les veus monosilàbiques, fermes, s'obren pas pel glaç que us gela l'ànim, i lligant la barca, arroseguen cap a la costa els fils de vida que us pengen com llàgrimes d'esperança.

dilluns, 11 de gener de 2016

Curt 351. El Geni.

Ja podia fer malabarismes amb copes de cava a la mà i no vessar-les. Tan hi feia si era capaç de fer un triple salt mortal sense reixa sobre una fina capa de glaç i no trencar-la. Tot seria inútil, no serien capaços ni d'endevinar el geni equilibrista que saltava abismes per evitar-los la caiguda.

diumenge, 10 de gener de 2016

Curt 350. Reviscolat.

La il·lusió li embolcallava el reviscolat cor que tenia ganes d'alçar el vol amb les ràfegues de vent que feien trontollar vidres.

dissabte, 9 de gener de 2016

Curt 349. Girs inesperats.

S'havia posat tan interessant la pel.lícula en les darreres hores que no havia pogut resistir-se a la temptació de les crispetes. Depenent de com acabés, les acompanyaria amb cava i tot!

divendres, 8 de gener de 2016

Curt 348. Ciment armat.

Te'ls has creuat i, mentre pensaves en com afrontar-los tot recordant el millor somriure que vàreu compartir, les espatlles ja et mostraven la paret de ciment que s'alçava amb una simple insinuació d'esquena.

dijous, 7 de gener de 2016

Curt 347. Només deixalles...

Les agulles verdes han deixat un rastre de dolor mentre t'allunyaven, a cor desfet, de la vora del foc que l'ha il.luminat des de mitjans desembre. I avui, perdut, desesperat, amb l'olor a Rei fresc, t'arroseguen vorera enllà fins al putrefacte forat que engoleix deixalles.

dimecres, 6 de gener de 2016

Curt 346. Sorpreses.

Ha desenganxat cada trosset de celo com si operés a cor obert, i amb cada desplec del paper anava eixamplant una alegria que rebotava entre parets.

dimarts, 5 de gener de 2016

Curt 345. Els blaus del Ros.

Des de ben xiqueta esperes la cavalcada amb desfici. Mires com miraves entre les cortines una cantonada que es va atipant de gent. Desitges el so de la sirena que pregona la comitiva com l'elixir d'amor que mai s'esvaeix. Anticipes per impaciència i et poses tan nerviosa que el pensament s'esborrona. I és que avui és el vostre aniversari, i és que portes tres-cents seixanta-cinc dies esperant-lo! I quan el so no només és imaginació pura, sinó bany de llums blaves, saltes escales avall, voles carrer enllà per ser la primera a creuar la mirada amb els ulls de blau incandescent del Rei Ros. Saps que quan et vegi, el color celest de la clara mirada et regalarà la vida com la primera nit.

dilluns, 4 de gener de 2016

Curt 344. Més enllà del somriure.

De tant en tant, s'encantava davant del mirall amb el propi somriure, aventurant-se més enllà de les arrugues de la felicitat, dels clotets de la diversió, creuant els llavis de les veritats, i esquivant les dents ocultes per a trobar, impertèrrita, la perenne gelor de l'enyorança.

diumenge, 3 de gener de 2016

Curt 343. Entre blancs i negres.

Sempre havia admirat els blancs i negres, estendards indòmits resistents a focs huracanats, però aquella vesprada dubtava si un xic de gris no fóra necessari. I fantasejava amb un toc argentat que reflectís la llum d'ambdós tints tant necessàriament complementaris.

dissabte, 2 de gener de 2016

Curt 342. L'home sense paper.

I tu, pobre desesperat amb els genolls entumits de tan perllongada ajupida i el cutis de les natges ressecant-se per la gelada, només voldries que alguna ànima caritativa et dugués un xic de paper.


divendres, 1 de gener de 2016

Curt 341. Entre la llàgrima i tu.

Tornar a posar l'1 al calendari sempre t'ha humitejat els ulls. Rius recordant els anys en què no eres capaç d'esbrinar el misteri rere el fet, i t'encaparraves amb per quès que proferies indiscriminadent. Avui, però, et deleixes amb la llàgrima que t'acarona amorosa, i es que és entre ella i tu on resideix la màgia del secret.