dimarts, 12 de gener de 2016

Curt 352. Àngels de groc.

El fred t'arrenca la pell amb cada gota salina que et regalima. L'horitzó només és boirina impossible, somni utòpic que t'han venut a preu de vida, irrisòria esperança que ni volent-ho seria reflex de l'horror que et taca les petjades. Res, res... , res et queda tret l'alè que cristalitza aire, tret les mans que s'aferren a les desferres que com tu malden per no deixar d'atapeïr la barca.
Alces els ulls cercant la lluïssor solar esvaïda, quan de cop, serrant la broma que us esborra el futur, un arc de groc avança amb crit ferm vers vosaltres. I quan us encercla, les veus monosilàbiques, fermes, s'obren pas pel glaç que us gela l'ànim, i lligant la barca, arroseguen cap a la costa els fils de vida que us pengen com llàgrimes d'esperança.