divendres, 22 de gener de 2016

Curt 362. Alè a mar.

El vaivé de les onades bressolant el buc del vaixell sovinteja el teu son. A mitja nit et despertes amarat de desesper, la costa és lluny, serrats enllà. Rarament acluques els ulls sense la imatge nítida de les veles perseguint el sol ponent. La sal de mar és l'aroma del cafè a l'albada, quan tot dormir és ja inútil, quan tot temps sembla poc. Així que aixeques persianes, i el veus allà, escorant a babor, llest per ser remolcat cap a la mar.

Perquè hi ha un home que construeix un catamarà a terra ferma.